Introducció: Iannis Ritsos, la seva poesia a Grècia, a Catalunya i a les nostres jornades

Abstract

Epitafi, Simfonia de primavera, Grecitat, Testimonis, Divuit cançons de la pàtria amarga, Quarta dimensió, entre d'altres poemaris i monòlegs dramàtics de Iannis Ritsos, han esdevingut avui obres emblemàtiques de la Grècia contemporània. Recreant un paisatge aspre de set i sequera -que evoca tant la sobrietat i solitud de la seva Monemvasia natal, vila de pedres medievals exposades al vent, com la penúria i resistència humana a les illes on ell i els seus companys van ser confinats per motius polítics-, Ritsos hi dóna veu al poble grec, converteix en lírics els seus anhels i en misteris poètics els seus planys, figures i mites. És una poesia realista i alhora plena de fantasmes, en què els elements quotidians com les oliveres, les eines, les mans d'homes vius i morts prenen protagonisme. Fortament ideològica, la poesia de Ritsos és alhora un descobriment de l'íntim, dels drames familiars i personals i, sobretot, de la paraula poètica que revela una realitat més enllà de les aparences.