El cinema català d’avui: noves perspectives i nous reptes per a la llengua catalana

Abstract

D’ençà de la Renaixença la llengua s’ha considerat –i encara avui s’hi considera– un dels trets defi nidors de la identitat col·lectiva catalana i un dels elements més cohesionadors de la seva societat i cultura. Per bé que és cert que en les darreres dècades la literatura, el teatre, la ràdio o la televisió han aconseguit, no sense entrebancs, articular-se amb certa normalitat en català, les característiques pel·liculars del cinema, juntament amb la relativa curta història d’aquest mitjà, han estat el motiu pel qual la producció cinematogràfi ca en llengua vernacla es troba encara avui en una situació que podríem qualifi car d’anòmala, si més no, parcialment. Aquest fet diferencia el cinema, entès com a indústria cultural, de la resta d’expressions culturals en les quals el català ha aconseguit (re)posicionar-se al llarg de les tres últimes dècades.