La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra, i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX: Sobre la versemblança de l’alternança de llengües

Abstract

L’article estudia l’alternança de llengües en la comèdia La urbanitat (1868) de Frederic Soler centrant-se en la transmissió de les normes sociopragmàtiques a la Catalunya vuitcentista. Com a motius de l’alternança es determinen, en primer lloc, el marc legal del teatre a l’època i, en segon, les convencions literàries concernent el paper dels personatges tipus. S’hi afegeix, en tercer lloc, la possibilitat de construir el conflicte català-castellà en els seus vessants socials de burgesia i aristocràcia. No obstant, s’ha de tenir en compte, en quart lloc, el motiu de pes: la versemblança que deriva de l’objecte posat en escena, és a dir, el manual de bona criança, el qual era d’ús exclusivament en castellà. Estudiat com a document sociolingüístic, La urbanitat és un testimoni de la «facilitació del coneixement i de l’ús de la llengua expansiva», és a dir, del castellà (PUEYO 1996, p. 10).