Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta

Gallén, Enric

Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta

Llicència

Citació

Gallén E. Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta. Quaderns: revista de traducció. 2013;(20):95-116.

Resum

En el marc del teatre català, la implantació del règim franquista va comportar la prohibició de traduir cap text dramàtic al català. Malgrat la regla taxativa establerta, en els anys quaranta es va autoritzar l’edició de bibliòfil de vint-i-set obres de Shakespeare, traduïdes per Josep M. de Sagarra. En la primera meitat dels anys cinquanta, de manera excepcional, es van consentir també algunes representacions professionals en sessió única d’obres de Molière, Txhèhov o Claudel. El 1957, la Delegación provincial del Ministerio de Información y Turismo de Barcelona va elaborar unes «Normas» restringides i amb «carácter provisional», que van facultar la representació regular en l’escena professional d’alguns textos estrangers d’índole comercial. Paral·lelament, la flexibilització dels nous criteris en matèria de traducció va permetre que l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963), amb un perfil de teatre de cambra, reforcés el seu objectiu de donar a conèixer autors i textos del teatre universal de tots els temps amb inclusió expressa de les últimes novetats de l’escena de postguerra.
For Catalan theatre, the establishment of Franco’s regime entailed that the translation of any dramatic text into Catalan was forbidden. Despite this banning, in the 1940s the translation of twenty-seven Shakespeare’s works by Josep M. de Sagarra in bibliophile edition was allowed. Exceptionally, in the first 1950s some professional productions of Molière, Chekhov and Claudel were permitted in a unique performance. In 1957, the provincial office of the Information and Tourism Department delegate drew up a restricted and «provisional» «norms» which permitted the regular professional performances of some foreign commercial works. At the same time, the increase of flexibility in translation criteria allowed the Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963) to enforce its aim to show works and authors of world theatre of all times, deliberately including the last novelties of post-war productions.