Caracterització discursiva de l’eix masculinitat-feminitat en les identitats trans a Melissa i Gracefully Grayson : Negociació de la identitat de gènere en la conversa: l’estratègia discursiva de l’atenuació

Abstract

La construcció de la identitat de gènere d’una persona trans es compon d’un procés individual inicial de disfòria i eufòria i d’un procés dialògic posterior que permet afirmar, validar i legitimar la identitat trobada. Els estudis discursius sobre les identitats trans analitzen la construcció d’aquestes identitats des d’una visió adulta i observen la negociació de gènere en entorns institucionals. Tanmateix, la transidentitat se sol manifestar durant la infància i els primers entorns de negociació identitària són el nucli familiar i l’escola. A més, la transidentitat suposa una navegació de l’eix masculinitat-feminitat i un trencament amb les expectatives socials sobre el gènere, cosa que converteix la negociació en una interacció que requereix empatia i responsabilitat. Per això, aquest treball consisteix en l’anàlisi de fragments monològics i dialògics de les coming out stories infantils Melissa, d’Alex Gino, i Gracefully Grayson, d’Ami Polonsky, des de la lingüística queer com a anàlisi crítica de discurs. D’una banda, aquest treball s’ocupa de descriure les visions de la masculinitat i la feminitat de les protagonistes a través de les manifestacions discursives que les caracteritzen com a noies trans i, de l’altra, d’analitzar la negociació del gènere en la conversa a través de les estratègies d’atenuació en converses personals entre les protagonistes i figures adultes. Per assolir aquests objectius, s’ha elaborat un corpus de contextos monològics en què les veus narratives de les novel·les caracteritzen la feminitat o la masculinitat d’una manera determinada, i un de contextos dialògics en què les protagonistes negocien la seva identitat de gènere amb altres personatges. De l’anàlisi del primer corpus s’infereix que les protagonistes caracteritzen l’eix masculinitat-feminitat com un binomi alteritzat on els atrau la feminitat i rebutgen la masculinitat, per mitjà d’objectes i espais que perpetuen els rols de gènere. L’anàlisi del segon corpus evidencia que la negociació del gènere requereix empatia i responsabilitat i que l’atenuació pot ser tant un facilitador com una trampa. En conclusió, l’estudi de textos de ficció sobre infants trans evidencia que la construcció de la transidentitat resulta de l’imaginari social de la masculinitat i feminitat i els objectes i espais que tenen a l’abast els infan ts. A més, també fa palès que cal fomentar bones pràctiques de gestió de les converses de negociació de la identitat de gènere dels infants trans per facilitar que la identitat autodeterminada individualment es co-construeixi, s’autoritzi i es legitimi una vegada es posi en relació amb els altres.

La construcción de la identidad de género de una persona trans se compone de un proceso individual inicial de disforia y euforia, y de un proceso dialógico posterior que permite afirmar, validar y legitimar la identidad encontrada. Los estudios discursivos sobre identidades trans analizan la construcción de estas identidades desde una visión adulta y observan la negociación de género en entornos institucionales. Aun así, la transidentidad suele manifestarse durante la infancia, siendo el núcleo familiar y la escuela los primeros entornos de negociación identitaria. Además, la transidentidad supone una navegación del eje masculinidad-feminidad y un desajuste con las expectativas sociales sobre el género, lo que convierte la negociación en una interacción que requiere de empatía y responsabilidad. Así, este trabajo consiste en el análisis de fragmentos monológicos y dialógicos de las coming out stories infantiles Melissa, de Alex Gino, y Gracefully Grayson, de Ami Polonski, partiendo de la lingüística queer como análisis crítico del discurso. Por un lado, este trabajo se ocupa de describir la visión de masculinidad y feminidad de las protagonistas a través de manifestaciones discursivas que las caracterizan como niñas trans; por otro lado, analiza la negociación del género en la conversación a través de estrategias de atenuación en conversaciones personales entre las protagonistas y figuras adultas. Para alcanzar estos objetivos, se ha elaborado un primer corpus de contextos monológicos con las formas en las que las voces narrativas caracterizan la feminidad o la masculinidad, y un segundo de contextos dialógicos en los que las protagonistas negocian su identidad de género con otros personajes. Del análisis del primero se infiere que las protagonistas caracterizan el eje masculinidad-feminidad como un binomio antitético en el que sienten atracción por la feminidad y rechazo por la masculinidad, mediante objetos y espacios que perpetúan los roles de género. El análisis del segundo evidencia que la negociación del género requiere de empatía y responsabilidad, y que la atenuación puede ser un facilitador o una trampa. En conclusión, el estudio de textos de ficción sobre niños trans constata que la construcción de la transidentidad resulta del imaginario social masculino y femenino y de los objetos y espacios que los niños tienen a su disposición. Además, también certifica que hay que fomentar buenas prácticas de gestión de las conversaciones de negociación de la identidad de género de niños trans para facilitar que la identidad autodeterminada individualmente se co-construya, autorice y legitime una vez exteriorizada.

A trans person's construction of gender identity entails an initial individual process of dysphoria and euphoria, and a subsequent dialogic process that allows the found identity to be affirmed, validated, and legitimised. Discourse studies on trans identities analyse their construction of these identities from an adult perspective and observe the negotiation of gender in institutional settings. However, trans identity often manifests itself during childhood, with the family unit and school as the first sites of identity negotiation. Moreover, trans identity assumes a navigation of the masculinity-femininity axis and a disruption of social expectations about gender, which makes its negotiation an interaction requiring empathy and responsibility. Thus, this project analyses both monologic and dialogic fragments of two children's coming out stories, Melissa, by Alex Gino, and Gracefully Grayson, by Ami Polonsky, based on queer linguistics as critical discourse analysis. On the one hand, this project is intended to describe the protagonists' vision of masculinity and femininity through discursive manifestations that characterise them as trans girls; on the other hand, it analyses the negotiation of gender in conversation through attenuation strategies in personal conversations between the protagonists and adult characters. These objectives are pursued through a first corpus of monologic contexts containing the different ways in which narrative voices characterise femininity or masculinity, and a second corpus of dialogic contexts in which the protagonists negotiate their gender identity with other characters. Based on the first analysis, it can be inferred that the protagonists characterise the masculinity-femininity axis as an opposing dichotomy where they are attracted to femininity and reject masculinity, through objects and spaces that perpetuate gender roles. The analysis of the second shows that gender negotiation requires empathy and responsibility, and that attenuation can be both a facilitator and an avoidance strategy. In conclusion, the study of fictional texts about trans children confirms that the construction of transidentity results from the masculine and feminine social imaginary and from the objects and spaces that children have at their disposal. Furthermore, it also certifies that in the negotiation of trans children's gender identities, good conversation managing practices should be encouraged in order to facilitate the individual self-determined identity to be co-constructed, authorised and legitimised once it is externalised.