e-Repositori UPF :: Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. Treballs de fi de grau

Recent Submissions

Tra(ns)ducción: propuesta de traducción comentada del diario de un activista trans y gay; La suerte de ser Lou Sullivan: caracterización lingüística de la euforia de género
(2025) Alcázar Gómez, Ashenne Dante
La narrativa global que se ha creado en torno a las vidas de las personas trans suele caracterizar a los hombres trans como personas sin agencia ni autonomía. La poca visibilidad que tienen hace que la población asuma que la identidad transmasculina está ligada al dolor, la disforia y querer ser algo que no se es. Por si fuera poco, se acostumbra a confundir términos como «identidad de género» y «orientación sexual». Por eso este trabajo se centra en el activista trans y homosexual Lou Sullivan (1951-1991) y los diarios que escribió durante más de treinta años, con un objetivo doble: por un lado, traducir y comentar la traducción de fragmentos seleccionados de los diarios; por otro, caracterizar lingüísticamente las manifestaciones de euforia de género presentes en escritos del autor. Para ello, se ha investigado qué tratamiento debe darse en la escritura a las personas trans, apostando por una traducción explícitamente queer, con elementos como pies de página o léxico especializado. Además, se ha creado un corpus independiente en forma de tabla para observar la euforia de género de Sullivan, dividirla en subgrupos y realizar un análisis de las emociones en el discurso del autor. El análisis del primer corpus revela la necesidad de conocimiento específico relacionado con la comunidad queer, y la comunidad trans en concreto, para traducir textos escritos desde y para la no hegemonía. Se verifica, además, que los principales problemas de traducción están vinculados con la identidad trans y gay de Sullivan, lo que hace crucial un enfoque correcto y abierto a identidades disidentes. El análisis del segundo corpus demuestra que la euforia de género no es un concepto simple, ni el antónimo de la disforia de género. Podemos caracterizar la euforia en subgrupos que dependen del autor y su uso lingüístico. Mediante el estudio de diferentes elementos como la sintaxis, el vocabulario o la modalidad, se exponen los patrones lingüísticos de cada tipo de euforia. Se escribe este trabajo con la intención de contribuir tanto a la difusión en español de la gura de Lou Sullivan, como a la teorización del concepto de euforia de género desde una perspectiva lingüística. Se abre también la puerta a traducciones que abarquen los diarios enteros y a futuras investigaciones sobre la representación positiva y autobiográfica de las identidades trans en el discurso.
Análisis de los núcleos temáticos en las narrativas de mujeres migrantes. La deixis como mecanismo de expresión de identidad y pertenencia en mujeres migrantes
(2025) Carranco Cruz, Noelia
Esta investigación analiza los discursos de cuatro mujeres migrantes en Barcelona, obtenidos a través de entrevistas etnográficas semidirigidas, desde una perspectiva de género y con un enfoque doble. La primera parte se centra en los núcleos temáticos relacionados con sus experiencias migratorias; la segunda, en el uso de los pronombres personales como mecanismo de expresión identitaria y de construcción discursiva del endogrupo y del exogrupo. La metodología principal ha sido el análisis del discurso, apoyado por el software atlas.ti. Los resultados muestran que las participantes se enfrentaron a múltiples dificultades a lo largo de sus trayectorias migratorias, especialmente en la etapa inicial, cuando algunas de ellas se vieron obligadas a aceptar empleos de la economía sumergida por la falta de documentación. También destacan las relaciones familiares transnacionales, marcadas por una fuerte carga emocional en los relatos debido a la separación geográfica de las familias. En la segunda parte del estudio, centrada en la deixis personal, se observa un uso predominante del pronombre explícito de la primera persona del singular (yo) como forma de construir el relato individual. En cuanto a la primera persona del plural (nosotros), se identifican tres colectivos que conforman el endogrupo: la familia, otras personas migrantes y quienes proceden del mismo país. Esta división se reproduce en la construcción del exogrupo, expresado a través del pronombre ellos, que incluye referencias al país de acogida, a los empleadores y a otros migrantes. Las entrevistas ponen de manifiesto que las dificultades vividas por las participantes contribuyen a una percepción negativa del exogrupo y, como consecuencia, incluso en los casos en que las informantes ya poseen la nacionalidad española, no incorporan el país de acogida dentro de su endogrupo identitario.
El sistema de colors mỹky: diacronia i sincronia Estudi de la neologia d’una llengua indígena: el cas del mỹky
(2025) Larios Ongay, Sara
Les maneres en què les llengües codifiquen el món en el lèxic poden ser molt diverses —i molt semblants. Aquest treball estudia dos dominis del lèxic mỹky (llengua aïllada del Mato Grosso, Brasil): per una banda, un en què la variabilitat entre llengües acumula força controvèrsia, el sistema de colors; per l’altra, un molt poc estudiat en llengües indígenes, la neologia. En el primer cas, es descriu el sistema de colors des d’una perspectiva diacrònica i sincrònica i se n’identifiquen les confluències amb les propostes de la bibliografia. En el segon cas, s’estudia un grup de neologismes a partir de diverses eines dissenyades per altres llengües i s’observa l’aplicabilitat de cada una. Tots dos treballs s’han dut a terme en el marc d’una estada a les comunitats mỹky i manoki, parlants de mỹky. En el cas dels colors, s’ha treballat amb els termes recollits amb nou parlants i en les documentacions prèvies, i s’han analitzat a partir dels criteris aplegats dels estudis de referència en aquest camp. En el cas dels neologismes, s’ha treballat amb els termes recollits amb tres parlants en referència a 54 elements introduïts després del contacte amb la societat brasilera. Se n’ha analitzat el mecanisme d’innovació lèxica a partir de les guies de l’Observatori de Neologia (UPF) i la construcció del significat a través de la terminologia cultural proposada per Diki-Kidiri. En el primer treball s’ha documentat un sistema de colors d’un total de sis termes, tres dels quals molt estables des de les primeres documentacions de la llengua. Els altres tres es fan servir de manera més inestable, i donen indicis d’estar assimilant-se a la categorització del portuguès, la llengua de contacte. En el segon treball s’han identificat els mecanismes més comuns en la denominació dels 75 neologismes (la sufixació i l’extensió del significat) i s’ha observat com la forma i la funció dels objectes guien la construcció del significat. Finalment, s’ha plantejat una versió adaptada de les propostes de partida per ajustar-les a les característiques del mỹky.
La configuració del datiu en la llengua alemanya : judici d’acceptabilitat amb datius alemanys
(2025) Marí Breunig, Paula
Tradicionalmente, muchos linguistas han considerado los casos gramaticales como un mecanismo sintactico que carece de contenido semántico. No obstante, su evolución y distribución en él discurso nos hacen pensar que sı que existen cimientos semánticos para estas categorías. El ́óbjetivo de la primera parte del trabajo es analizar las aportaciones semanticas del caso dativo en ́la lengua alemana para determinar su comportamiento, expresion y aportación semántica. Para ́abordar esta tarea, hemos realizado un analisis basado en corpus que explora los diferentes usos ́del dativo y tambien su mutabilidad en otras estructuras formales. También es conocido que ́los hablantes de herencia de aleman y de otras lenguas que presentan un sistema de casos grámaticales suelen hacer muchos errores de habla en relacion con estas marcas morfológicas. No obstante, se han investigado otros aspectos de la lengua. Estos estudios sugieren que las competencias interna y externa de estos hablantes no son necesariamente paralelas. En base a estos estudios, en la segunda parte de este trabajo proponemos que los hablantes de herencia sı que són capaces de discernir los usos adecuados de las marcas de caso como hacen los hablantes nativos monolingues. En contraste, creemos que estos hablantes pueden presentar interferencias en ̈relacion a la mutabilidad de los diferentes dativos analizados en la primera parte del trabajo. Para ́explorar estos comportamientos, hemos llevado a cabo un experimento con hablantes de aleman ́nativos, de herencia y de lengua extranjera. Hemos distribuido una tarea de juicio de aceptabilidad con estımulos auditivos en el que ped ́ ıamos a los participantes que valoraran el grado en ́que cada estımulo les parecía aceptable. Cada estímulo conten ́ ıa un dativo expresado o bien con ́una marca morfologica, un pronombre personal, un sintagma preposicional o bien una marca ́de caso inadecuada. Los resultados del experimento confirman los hallazgos del analisis de la ́primera parte en relacion con la mutabilidad de los dativos con varias estructuras en funció de ́su contenido semantico. En contraste, no hemos podido confirmar que los hablantes de herencia sepan distinguir los usos adequados de los inadequados de las marcas morfologicas de caso. ́Los resultados sugieren que depende de su nivel. A modo de conclusion, podemos afirmar que ́el caso dativo tiene un contenido semantico definido que ha ido cambiando con la evolución ́de la lengua pero que ha mantenido un significado central constante. Ası mismo, los datos del ́ experimento apoyan que los hallazgos del analisis puesto que el papel sem ́ antico interpretado ́por cada dativo determina su mutabilidad en otras estructuras formales.
Estudi de l’ús de les llengües pròpies en una empresa privada: el cas de l’hotel El Palace Barcelona Proposta de guia d’estil per a El Palace Barcelona
(2025) Babiano Gil, Daniel
El sector del turisme a Espanya ha experimentat molts canvis des del segle XX, especialment arran de la consolidació de l’anglès com a llengua franca, cosa que ha provocat un canvi en la percepció de les llengües en l’hostaleria de luxe. En aquest context, el primer àmbit d’estudi d’aquest treball es proposa estudiar l’ús de les llengües pròpies d’una empresa: l’hotel El Palace Barcelona. En particular, es vol analitzar el model de llengua de l’entitat, així com avaluar-ne l'ús efectiu, la influència i la predominança de les llengües pròpies, tant el castellà com el català. Per una altra banda, el segon àmbit d'estudi té l’objectiu de detectar les deficiències lingüístiques que s’hi han observat per tal d’elaborar una guia d’estil que s’adequa a les necessitats particulars de l’hotel per poder millorar-ne la qualitat lingüística. Per assolir aquests objectius es contextualitza i es presenta quina és la situació actual de les llengües al sector del turisme. Així, també s’aborda la importància de la correcció i la coherència en la comunicació corporativa, i, especialment, la incidència i les conseqüències que pot generar en la identitat corporativa. Metodològicament, s’ha constituït un corpus d’anàlisi dels materials de la pàgina web i de les fonts escrites amb més de mil entrades, tenint en consideració criteris d’ortografia, morfosintaxi, lèxic, convencions i altres criteris de traducció que han servit per veure com són les llengües pròpies de l’hotel i les necessitats específiques que se’n deriven. El corpus, a més, ha estat el punt de partida per a l’elaboració de la guia d’estil, que pretén superar les incoherències i incorreccions detectades, però també ajudar a millorar la qualitat lingüística en general, tant per al català com per al castellà, sempre tenint en compte el context en el qual s’emmarca l’hotel. Com a conclusions es mostra que el model de llengua de l’hotel s’alinea amb els seus valors, amb un to solemne i formal, que combina la tradició amb la innovació. També s’ha detectat que el castellà és la llengua vehicular de l’organització i influeix en gran manera sobre el català. D’altra banda, el recurs que es proporciona es dirigeix a l’equip de comunicació de l’entitat i encoratja l’autogestió per tal de millorar la comunicació corporativa, a expenses de la veritable necessitat d’un professional de la llengua. La proposta de guia d’estil representa, així, una aportació innovadora en l’àmbit de la lingüística aplicada a la comunicació turística.
Discurs científic divulgatiu en llengua de signes catalana (LSC): preparació i anàlisi de la interpretació Glossari terminològic català-llengua de signes catalana (LSC): elaboració i anàlisi de la creació terminològica
(2025) Bonet Vieiro, Montserrat
La interpretació de textos científics divulgatius a la llengua de signes catalana (LSC) és una necessitat per garantir la igualtat d’accés al coneixement, però malgrat els esforços per normalitzar la terminologia, els intèrprets encara es troben molts buits lèxics que han d’omplir al moment. Aquest treball documenta el procés de preparació d’una interpretació de caràcter especialitzat, però divulgatiu, tenint en compte les particularitats d’aquest gènere discursiu i parant especial atenció a la caracterització de la situació d’interpretació. Es tracta de la interpretació d’una conferència sobre el canvi climàtic i la transició energètica que, a més, presenta uns trets dialectals, un to col·loquial i un ús freqüent de metàfores i exemples didàctics. Per això, aquest treball analitza i argumenta les solucions als problemes de traducció identificats i com contribueixen a mantenir les característiques textuals d’un discurs divulgatiu. En particular s’analitzen les tècniques d’interpretació, el trasllat de les metàfores, el registre i el to, l’ús de l’espai i els mecanismes de cohesió i coherència. A més, una de les característiques principals d’aquest gènere és la terminologia. Altres treballs previs sobre creació terminològica en LSC no parteixen del punt de vista aplicat de la interpretació, raó per la qual aquest s’ocupa de documentar el procés de creació d’un glossari bilingüe català-llengua de signes catalana utilitzant com punt de partida el discurs escollit en català. Els equivalents s’extreuen d’una selecció de vídeos i obres lexicogràfiques en LSC, que constitueixen el corpus de buidatge. A partir dels processos de creació lèxica observats i de les tècniques habituals d’interpretació, aquest treball proposa signes per als termes per als quals no s’han trobat solucions existents en LSC. Finalment, conclou que els mecanismes de creació terminològica més freqüents són la composició i la terminologització (l’especialització del significat). Més enllà de la terminologia, la transmissió del missatge s’aconsegueix gràcies, sobretot, a tècniques com la transposició i la modulació, l’adaptació de les metàfores i l’ús de l’espai per estructurar el discurs.
El vocabulari essencial bàsic de Biologia i Geologia: buidatge de dos llibres de primer d’ESO ; La neologia lexicogràfica de Biologia i Geologia: anàlisi, criteris i proposta de diccionarització
(2024) Cerdà Artigues, Núria
En una societat cada cop més terminologitzada, és un fet constatat que als diccionaris generals de llengua ha d’haver-hi terminologia. Com s’escull, però, quines unitats hi formen part i quines no? N’hi ha que siguin essencials o bàsiques? D’aquestes, quines s’han d’adquirir durant l’educació obligatòria? En l’actualitat, en llengua catalana, no disposem d’un llistat de terminologia bàsica delimitat per àrees de coneixement i curs, de la mateixa manera que tampoc no sabem quina part del lèxic essencial bàsic es troba recollida als diccionaris i de quina manera hi és. Aquest treball vol, d’una banda, determinar el possible vocabulari essencial bàsic (VEB) de l’assignatura de Biologia i Geologia a primer d’ESO per estudiar-ne la presència als diccionaris i, d’altra banda, analitzar els factors que provoquen l’exclusió dels termes de les obres lexicogràfiques de referència, tot i ser unitats fonamentals, per proposar un llistat d’unitats diccionaritzables. L’estudi té com a marc metodològic de referència el projecte VEB: Terminologia bàsica de l’ensenyament obligatori per a l’actualització lexicogràfica, al qual se’n fa una aproximació. Per assolir els objectius esmentats, s’ha establert un corpus de buidatge conformat per dos llibres de la matèria de Biologia i Geologia de primer d’ESO, i un altre d’exclusió lexicogràfica, format pel DIEC2 i el DIDAC. S’han compilat gairebé 3000 entrades, de les quals se n’han derivat dues anàlisis: d’una banda, la de les unitats presents en el DIEC2 i el DIDAC i, d'altra banda, l’estudi de les absències, denominades buits lexicogràfics totals o parcials. Els resultats permeten afirmar, en observar els que sí que hi són presents, que un terç de les entrades són comunes en tots els llibres del corpus i, per tant, part del VEB de Biologia i Geologia. També confirmem que les característiques de cada diccionari condicionen l’entrada dels termes. Pel que fa a les absències, un 25 % del que considerem VEB no es troba documentat en els nostres diccionaris de referència. En aplicar-hi els criteris de diccionarització demostrem que part de les unitats, que no són sempre neologismes per al parlant llec, són diccionaritzables. Un cop conclosa la recerca es fa palesa la necessitat de considerar per a la inclusió el lèxic essencial bàsic de l’educació obligatòria en el procés d’actualització lexicogràfica. En una sociedad cada vez más terminologizada, es un hecho constatado que los diccionarios generales de lengua deben incluir terminología. Pero ¿cómo se escoge qué unidades deben recogerse y cuáles no? ¿Hay unidades básicas? En caso de que sí, ¿cuáles deben aprenderse durante la educación obligatoria? En la actualidad, no se dispone de una lista en catalán de terminología básica delimitada por áreas de conocimiento y curso, de la misma forma que tampoco se sabe qué parte del léxico esencial básico se encuentra recogida en los diccionarios y de qué forma lo está. El presente trabajo quiere, por un lado, determinar el posible vocabulario esencial básico (VEB) de la asignatura de Biología y Geología de primero de ESO para estudiar su presencia en los diccionarios y, por otro lado, analizar los factores que provocan la exclusión de los términos en las obras lexicográficas de referencia, unidades fundamentales aun así ausentes, para proponer una lista de unidades diccionarizables. El estudio consiste en una aproximación al proyecto VEB: Terminologia bàsica de l’ensenyament obligatori per a l’actualització lexicogràfica, cuyo marco metodológico tomamos como referencia. Para llevar a cabo los objetivos propuestos se han establecido dos corpus: uno de vaciado, conformado por dos libros de la materia de Biología y Geología de primero de ESO, y otro de exclusión lexicográfica, integrado por el DIEC2 y el DIDAC. Se han recogido casi 3000 entradas a partir de las que se desarrollan dos análisis: el de las unidades presentes en el DIEC2 y el DIDAC, y el de las ausentes, denominadas vacíos lexicográficos totales o parciales. A partir de los resultados se afirma que un tercio de las entradas presentes en los diccionarios son compartidas por los libros del corpus y, por lo tanto, parte del VEB de Biología y Geología. También se confirma que las características de las obras lexicográficas condicionan la entrada de los términos. En cuanto a las ausencias, un 25 % de lo que consideramos VEB no aparece recogido en nuestros diccionarios de referencia. Al aplicar los criterios de diccionarización demostramos que parte de las unidades, que no siempre son neologismos para el hablante lego, son diccionarizables. Una vez concluida la investigación, se evidencia la necesidad de considerar el léxico esencial básico de la educación obligatoria en el proceso de actualización lexicográfica. It is a well-established fact that in our current terminology-driven society general language dictionaries must include terminology. One of the main problems regarding terminology inclusion in general-public addressed dictionaries is the lack of guidelines about which units should be considered for lexicographical incorporation, specifically basic units acquired during compulsory education. So far there is no specific list in Catalan of basic terminology that learners must acquire. Nor is it known yet which part of the basic vocabulary can be found in dictionaries. This study focuses on a hypothetical basic essential vocabulary (vocabulari essencial basic - VEB) from the subject Biology and Geology of the first year of secondary school to study its presence in dictionaries as well as to analyse which factors lead to term exclusion from reference dictionaries. The study consists of an approach to the project VEB: Terminologia bàsica de l'ensenyament obligatori per a l'actualització lexicogràfica, taking its methodological framework as a reference. To achieve the stated goals, two corpora have been established. The first one consists of a terminology extraction corpus composed of two textbooks used in the first year of secondary education. The second one is an exclusion corpus formed by two Catalan language dictionaries, DIEC2 and DIDAC. The nearly 3,000 entries have made possible to carry out two different analyses: one regarding the entries found in DIEC2 and DIDAC, and another one regarding the absent ones, known as lexicographical gaps. The results show that a third of the entries are common for both books in the corpus, and, therefore, are part of our VEB. It is also confirmed that the dictionary's nature influences whether terms are included or not. Regarding the absences, 25 % of the units considered to be VEB are not listed in our reference dictionaries. By applying already established dictionarisation criteria, we prove several of our units to be dictionarisable. Therefore, our study highlights the need to consider the essential basic lexicon found in compulsory education when updating general language dictionaries.
Procés editorial de correcció i edició d’una obra inèdita: el cas d’El gastador : Proposta comentada de traducció al català d’unes memòries novel·lades: el cas d’El gastador
(2024) Rodríguez Condeminas, Laura
El servei militar obligatori va tenir lloc arreu d’Espanya, inclosos els territoris catalanoparlants. No obstant això, no existeix gaire bibliografia que reculli el llenguatge i el lèxic militars en català. Per això en aquest treball es pren una obra inèdita en castellà, les memòries novel·lades de Rubén Rodríguez sobre el seu pas per la mili a Sabiñánigo, i es planteja l’objectiu de revisar un fragment del text original i, posteriorment, traduir-lo al català. De manera que l’objectiu global és simular dos encàrrecs, un de correcció i un de traducció, i crear material útil per a altres treballs futurs i que serveixi per a l’edició completa de l’obra perquè es pugui publicar. A més, el treball és interessant pels reptes específics que comporta la traducció del gènere memorialístic que el diferencien de la resta dels gèneres literaris, atès que són textos lligats a una realitat que cal respectar i transmetre al lector meta. Per assolir aquests objectius es plantegen dues metodologies, una per a cada part del treball. Per una banda, l’objectiu de corregir el text original s’assoleix elaborant prèviament un manual d’estil que estableix els criteris necessaris per assegurar la coherència del text revisat final. Per l’altra, la proposta de traducció al català s’analitza en un comentari en què es justifiquen les decisions que s’han pres per solucionar els problemes de traducció que planteja un text literari del gènere memorialístic. Com a conclusió, es confirma la necessitat d’un manual d’estil i d’experiència professional com a corrector d’estil a l’hora de revisar un text i s’extreu que moltes de les dificultats de traducció que presenten els textos del gènere memorialístic deriven de la poca llibertat de creació que té el traductor quant als elements del text que fan referència a elements de la realitat. La conclusió global és que amb aquest treball s’ha assolit l’objectiu de crear un material útil per a futurs projectes i que servirà per acabar la correcció i la traducció de l’obra sencera, de manera que constitueix una aportació a la bibliografia referent al servei militar obligatori en català.
L’ús de la subtitulació en l’ensenyament de llengües: una revisió bibliogràfica : L’ús de la subtitulació per a persones sordes en l’ensenyament de llengües: una proposta didàctica
(2024) Sanz Vilar, Maria
La subtitulación es un elemento que suele asociarse al mundo del cine. Aun así, esta modalidad de traducción audiovisual puede ser beneficiosa en ámbitos distintos. A raíz de la rapidez de los cambios en la sociedad y, concretamente, en la enseñanza, resulta evidente la necesidad de encontrar la manera de motivar a los alumnos. La aplicación de modalidades de traducción audiovisual en la enseñanza es relativamente reciente, y aunque se ha demostrado que es beneficiosa para el aprendizaje, muchos docentes la desconocen. El objetivo del trabajo es, por un lado, analizar el estado de la cuestión de la subtitulación y de la subtitulación para personas sordas en la enseñanza de lenguas a través de una revisión bibliográfica. Por otro lado, el objetivo es diseñar una propuesta de unidad didáctica que tenga en cuenta los resultados y conclusiones de los estudios analizados. Esta unidad didáctica pretende que los alumnos aprendan vocabulario relacionado con las emociones en inglés a partir de la subtitulación de un fragmento de una película. Para cumplir estos objetivos, se ha hecho una revisión bibliográfica que incluye autores relevantes que han desarrollado estudios sobre el tema. Se ha hecho una aplicación breve de esta unidad en un aula de inglés como lengua extranjera para determinar la posibilidad de usarla en un contexto real. Para conocer las opiniones de los alumnos en cuanto a su experiencia con la actividad de subtitulación, han contestado una encuesta. De la revisión se concluye que elementos como la actitud de los alumnos son importantes en el aula. La aplicación de la unidad ha determinado que el uso de actividades de subtitulación para personas sordas en el aprendizaje de vocabulario en una lengua extranjera es recibido positivamente por parte de los alumnos. También se concluye de la aplicación que es necesario conocer las bases teóricas que apoyan a la subtitulación como elemento de enseñanza para poder desarrollar una aplicación satisfactoria. Además, de los resultados de la encuesta se concluye que la subtitulación es una herramienta motivadora para los estudiantes y que resulta positiva en su proceso de aprendizaje. A modo de conclusión, este trabajo ha demostrado la importancia de estudiar el estado de la cuestión sobre la subtitulación y la subtitulación para personas sordas para poder diseñar una unidad didáctica justificada teóricamente y que favorezca el aprendizaje de lenguas extranjeras.
Caracterització discursiva de l’eix masculinitat-feminitat en les identitats trans a Melissa i Gracefully Grayson: negociació de la identitat de gènere en la conversa: l’estratègia discursiva de l’atenuació
(2024) Molina Moral, Pau
La construcció de la identitat de gènere d’una persona trans es compon d’un procés individual inicial de disfòria i eufòria i d’un procés dialògic posterior que permet afirmar, validar i legitimar la identitat trobada. Els estudis discursius sobre les identitats trans analitzen la construcció d’aquestes identitats des d’una visió adulta i observen la negociació de gènere en entorns institucionals. Tanmateix, la transidentitat se sol manifestar durant la infància i els primers entorns de negociació identitària són el nucli familiar i l’escola. A més, la transidentitat suposa una navegació de l’eix masculinitat-feminitat i un trencament amb les expectatives socials sobre el gènere, cosa que converteix la negociació en una interacció que requereix empatia i responsabilitat. Per això, aquest treball consisteix en l’anàlisi de fragments monològics i dialògics de les coming out stories infantils Melissa, d’Alex Gino, i Gracefully Grayson, d’Ami Polonsky, des de la lingüística queer com a anàlisi crítica de discurs. D’una banda, aquest treball s’ocupa de descriure les visions de la masculinitat i la feminitat de les protagonistes a través de les manifestacions discursives que les caracteritzen com a noies trans i, de l’altra, d’analitzar la negociació del gènere en la conversa a través de les estratègies d’atenuació en converses personals entre les protagonistes i figures adultes. Per assolir aquests objectius, s’ha elaborat un corpus de contextos monològics en què les veus narratives de les novel·les caracteritzen la feminitat o la masculinitat d’una manera determinada, i un de contextos dialògics en què les protagonistes negocien la seva identitat de gènere amb altres personatges. De l’anàlisi del primer corpus s’infereix que les protagonistes caracteritzen l’eix masculinitat-feminitat com un binomi alteritzat on els atrau la feminitat i rebutgen la masculinitat, per mitjà d’objectes i espais que perpetuen els rols de gènere. L’anàlisi del segon corpus evidencia que la negociació del gènere requereix empatia i responsabilitat i que l’atenuació pot ser tant un facilitador com una trampa. En conclusió, l’estudi de textos de ficció sobre infants trans evidencia que la construcció de la transidentitat resulta de l’imaginari social de la masculinitat i feminitat i els objectes i espais que tenen a l’abast els infan ts. A més, també fa palès que cal fomentar bones pràctiques de gestió de les converses de negociació de la identitat de gènere dels infants trans per facilitar que la identitat autodeterminada individualment es co-construeixi, s’autoritzi i es legitimi una vegada es posi en relació amb els altres.
Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació generacional
(2023-10-17) Colldeforns Sánchez, Paula
L’estudi que presentem parteix de l’interès i la falta de representació pel que fa al tortosí. Plantegem noves vies d’investigació relacionades amb la mateixa varietat, de manera que s’aconsegueix actualitzar informació i dades pel que fa a la realitat sociolingüística actual i aportar informació lingüística nova. L’objectiu és esbrinar si tortosí funciona com a denominació del territori que abarca i, d’altra banda, plasmar les característiques del parlar de l’Ametlla de Mar, Baix Ebre —al qual ens referim com a calero—, així com els prejudicis lingüístics per part de la comunitat de parla tortosina. Per aconseguir-ho, s’ha recorregut a la recerca bibliogràfica i a la documentació sobre els conceptes més rellevants relacionats amb la dialectologia i la sociolingüística. També difonem una enquesta a escala de Catalunya per apropar-nos a la percepció de l’estatus dialectal del tortosí i es duen a terme 6 entrevistes etnogràfiques semidirigides que ens proporcionen característiques del parlar calero. Quant a la denominació del subdialecte tortosí, tot i concloure que la proposta popularitzada d’anomenar-li ebrenc és errònia, hem de tenir en compte que forma part d’una realitat sociolingüística i que existeix com a objecte de discussió. Referint-nos a l’estatus dialectal, els resultats quantitatius de les enquestes ens han mostrat que el tortosí compleix totes les funcions socials de la llengua menys la del prestigi, segons els mateixos parlants de tortosí. En canvi, aquests mateixos parlants atribueixen la funció del prestigi a les varietats centrals, però sobretot al barceloní, i ho fan de manera unànime. Un altre resultat compartit entre gairebé totes les persones enquestades té a veure amb el pensament que les Terres de l’Ebre és un territori marginat i amb poca representació a Catalunya. Pel que fa a la variació existent entre el tortosí codificat per l’IEC i el parlar calero, hem pogut identificar i codificar certs trets lingüístics d’aquest parlar —com ara l’argot mariner— a través de les entrevistes i de la recerca bibliogràfica. Tanmateix, els resultats no es poden generalitzar plenament degut al nombre d’entrevistes. Hem pogut estudiar la variació generacional, atès que les persones entrevistades estaven distribuïdes entre jubilades, adultes o joves i també per gènere (una de cada). Aquesta variació és notable, sobretot, en els aspectes fonètics, de la mateixa manera que hi ha variació (i substitució lingüística) entre el mateix calero en funció de si la persona ha viscut fora del poble, o no.
Anàlisi contrastiva d’un reportatge de les revistes Vogue España i British Vogue ; Llenguatge avaluatiu en un reportatge de Vogue España i British Vogue
(2023-08-01) Valldepérez Valldepérez, Ares
«El periodisme de la moda es pot considerar una especialitat que té una llarga història. Comentaristes de renom, filòsofs i estilistes s’han ocupat, esporàdicament o dia a dia, d’aquest món considerat frívol i aparent». Aquestes van ser les paraules de López (1993) fa uns quants anys. I ara? Què hi ha darrere el missatge d’un reportatge d’una revista de moda? Segons periodistes prestigioses com Margarita Rivière: «Les revistes femenines han tingut un paper fonamental en la formació de la dona». El present treball que integra dos TFGs aborda dos objectius. En primer lloc, elaborar una anàlisi contrastiva de les versions en anglès i espanyol de dos reportatges de la revista Vogue amb la finalitat d’identificar les diferències i similituds en l’ús del llenguatge. En segon lloc, dur a terme una anàlisi del llenguatge avaluatiu per identificar quins tipus d’avaluacions i judicis s’expressen en dos reportatges que tracten sobre la relació de la indústria de la moda i la crisi climàtica. Amb la finalitat d’assolir els objectius plantejats, l’anàlisi qualitativa s’ha nodrit a partir de dos marcs teòrics sòlids. En el primer cas, sobre la textologia contrastiva d’acord amb Hartmann (1980) i Spillner (1981). En el segon cas, sobre el llenguatge avaluatiu segons Martin i White (2005). D’aquesta manera s’han dissenyat dues taules inspirades en els autors a partir de les quals es pretén dur a terme una anàlisi de les semblances i diferències dels dos reportatges. Els resultats obtinguts en la primera anàlisi revelen que els dos reportatges de la revista, tot i estar emmarcats dins de la institució Vogue, presenten diferències, especialment en el nivell de registre del text. Pel que fa als resultats de la segona anàlisi, s’ha arribat a la conclusió que el reportatge de la capçalera Vogue España, mitjançant el llenguatge avaluatiu, mostra més compromís en l’acció climàtica que el reportatge de la versió British Vogue. En conclusió, aquest treball de fi de grau integrat ha proporcionat una visió detallada dels usos lingüístics d’un reportatge de la coneguda revista a escala mundial: Vogue. S’espera que els resultats presentats siguin útils per a investigacions. Amb aquest resum, invito els lectors interessats a consultar el treball complet per obtenir una comprensió més profunda sobre la investigació.
'Hadestown': l'adaptació d'un mite clàssic a un musical modern ; Anàlisi i traducció de quatre fragments de 'Hadestown' i el seu ajustament a la música
(2023-08-01) Such Tormo, Erola
D’una banda, malgrat que la mitologia grega és, actualment, només un miratge d’allò que un cop va ser, molts dels mites que la componen són referents clars de peces artístiques modernes, especialment en la literatura i el teatre. De l’altra, crida l’atenció que disciplines com l’estudi de les traduccions teatrals i les adaptacions musicals tinguin tan poc conreu en comparació amb l’estudi d’altres àrees artístiques. Aquests dos fets, que coincideixen en un únic objecte d’estudi —l’obra musical Hadestown—, van ser l’al·licient per crear el treball que avui ens ocupa i convergeixen dos estudis en un únic projecte integrat: l’estudi de l’adaptació del mite grec clàssic d’Orfeu i Eurídice a un musical modern en anglès i l’anàlisi de la problemàtica de traduir fragments de l’obra: primer, sense tenir en compte elements extralingüístics, i, després, amb l’ajustament d’aquestes traduccions a la música, per veure si les primeres eren funcionals o no. El treball consta de quatre parts: el desglossament del mite i la comparació amb el guió de Hadestown —des del punt de vista de la traducció com a manipulació—, l’anàlisi de quatre fragments de l’obra musical —dins el marc teòric de la teoria funcionalista de Reiss (1971)—, la traducció comentada i el posterior ajustament a la música de la mà d’una musicòloga professional. Les conclusions a què s’ha arribat són les tres següents: la primera, l’obra conserva els elements del mite comuns en totes les versions que se’n coneixen, i els elements afegits, com personatges i analogies, existeixen per afegir context i motius d’interès per a la nova audiència; la segona, el problema principal a l’hora de traduir els fragments escollits és la sil·labificació, mentre que les rimes complicades les hem pogut solucionar amb les terminacions verbals i els jocs de paraules gairebé mai no tenien un referent fix, per la qual cosa a l’hora de traduir-los teníem llibertat creativa; finalment, la tercera, ja que les traduccions fetes van provar no ser funcionals per a una obra musical, els canvis més notoris que s’han hagut de fer del text llegit al text cantat són l’ajustament de les vocals tòniques dels versos amb els accents de la música que li corresponen i la reescriptura d’alguns versos perquè la història semblés més narrada i no tan traduïda. El conjunt del treball mostra la complexitat de la traducció dels textos literaris que s’acompanyen de música i l’obligació de considerar-hi en tot moment les necessitats de la representació.
La subtitulación del lenguaje coloquial juvenil en Schitt’s Creek ; El aprendizaje del lenguaje juvenil en inglés a partir de la traducción audiovisual: una propuesta didáctica para el nivel C1
(2023-08-01) Soler Arróniz, Yago
La subtitulación es un elemento esencial en la sociedad globalizada actual. El presente trabajo se centra en el uso de la subtitulación en las series de comedia y en el aprendizaje de lenguas extranjeras. Esta es una herramienta que puede ser muy beneficiosa para mejorar el nivel de lengua y adquirir nuevo vocabulario, incluido el perteneciente a los registros más informales de la lengua, como puede ser el lenguaje coloquial juvenil. El trabajo se divide en dos partes. Por un lado, se propone observar el uso de este lenguaje y cómo se ha subtitulado en la sitcom Schitt’s Creek, a partir de la propuesta de técnicas de traducción de HispaTAV. Por otro lado, se desarrolla una unidad didáctica en la que se integra la subtitulación como herramienta receptiva y productiva, y cuyo objetivo principal es adquirir vocabulario y estructuras del lenguaje coloquial juvenil. En la unidad, se utiliza material de Schitt’s Creek, ya que se parte de la base de que usar estas series de comedia es muy útil para cumplir este objetivo, pues son géneros en los que el registro coloquial está muy presente, a menudo como recurso humorístico y de caracterización. A partir del análisis se observa que, en esta serie, hay una gran presencia de ciertos rasgos que otorgan verosimilitud a los diálogos del texto de partida, como el uso de las interjecciones y las abreviaciones. Asimismo, se analiza el uso de las técnicas de traducción y se concluye que las más frecuentes son las de reformulación y reducción. En ocasiones, esto suprime rasgos del lenguaje coloquial juvenil, pero también hace que se compensen o se plasmen de forma diferente en otros subtítulos. Con la unidad propuesta, que implementa la traducción audiovisual didáctica, se hace uso de textos reales, los cuales facilitan la adquisición de expresiones léxicas del lenguaje coloquial juvenil, pues estos las contextualizan. Finalmente, a partir de la bibliografía de estudios previos, se concluye que utilizar la subtitulación en el aula tiene muchas ventajas: se puede usar de forma receptiva, para que los alumnos mejoren su comprensión del idioma, y de forma productiva, para que trabajen la redacción y adquieran nuevas expresiones.
La llengua com a eina de caracterització en els textos dramàtics: el cas de Tira Tells Everything There is to Know About Herself ; Proposta comentada de traducció al català de Tira Tells Everything There is to Know About Herself
(2023-08-01) Lamela Perez, Silvia
La caracterització dels personatges en els textos dramàtics es fa, principalment, a través del diàleg i de l’ús que fan del llenguatge. Tot i això, els estudis sobre caracterització i oralitat fingida acostumen a centrar-se en altres tipus de textos. A més, són pocs els treballs sobre traducció teatral al català que contemplen certes varietats lingüístiques. Per això, aquest treball consisteix, d’una banda, en un estudi de cas sobre la caracterització dels personatges de l’obra de teatre Tira Tells Everything There is to Know About Herself (Weller, 1972) i, d’altra banda, en una proposta de traducció d’aquesta obra al català que mantingui la caracterització original. Com a objectius concrets, aquest projecte es proposa confirmar la hipòtesi que el text dramàtic conté pistes lingüístiques que permeten inferir trets psicològics i socials dels personatges, descriure les varietats que diferencien els d’aquesta obra, els trets que s’hi infereixen i les estratègies lingüístiques concretes que l’autor fa servir per caracteritzar-los, i determinar estratègies de caracterització equivalents en català per proposar una traducció adequada. Per tant, a través de l’anàlisi de diversos aspectes lèxics, morfosintàctics i conversacionals, així com de la consulta bibliogràfica d’articles, diccionaris i manuals de traducció, es descriuen els trets que defineixen cadascun dels personatges i els recursos lingüístics a través dels quals s’expressen, i es proposa una traducció al català que manté la caracterització original a través dels recursos que provoquen inferències equivalents en aquesta llengua. Alhora, també s’observa que la caracterització depèn en gran manera de la cultura i el coneixement compartit entre l’autor i els espectadors, inclosos els grups socials del seu context i la manera com s’expressen cadascun d’aquests grups, i, per tant, aquesta traducció actualitza i adapta els elements culturals del context original —el Londres dels anys setanta— al context actual —la Barcelona contemporània—. Per tant, es confirma la hipòtesi inicial i s’assoleixen els objectius en tant que es proposa una adaptació de l’obra al català que inclou la caracterització original dels personatges.
Premsa local i evolució del model de llengua: el cas de 'Ressò' (Santa Coloma de Farners); Proposta de guia d'estil per a 'Ressò'
(2023-08-01) Amat Ceña, Paula
En un segle, la llengua catalana, juntament amb la societat catalana, ha passat per molts canvis que s’han vist reflectits en la premsa generalista, però també en la local. Així, el primer vessant d’aquest treball es proposa analitzar com ha evolucionat el model de llengua de la revista d’àmbit local Ressò, de Santa Coloma de Farners, des que es va crear. Com molts mitjans de comunicació locals, no disposa de gairesrecursos, fet que incideix en la seva qualitat lingüística. Per això, el segon vessant d’aquest treball té l’objectiu de detectar les mancances lingüístiques que s’hi observen i redactar una guia d’estil personalitzada per millorar-ne la llengua. Per fer-ho, es presenta una revisió històrica de la premsa local i el seu paper quant a la normalització del català durant el segle XX; així mateix, també s’han dut a terme entrevistes a membres i exmembres de l’equip de redacció de Ressò per determinar les necessitats que sorgeixen en l’edició. Aquestes entrevistes confirmen que una guia d’estil és l’eina que els cal per millorar la correcció i la qualitat lingüístiques de la publicació. Per establir els punts principals que ha d’incloure la guia, s’ha fet una anàlisi de números de la revista de diverses èpoques (1968, 1978, 1988, 1998 i el període del 2018 al 2023) tenint en compte principalment l’ortografia, el lèxic, la morfosintaxi i les convencions i que ha servit per detectar aspectes lingüístics que han canviat, aparegut o desaparegut de les pàgines de Ressò al llarg de la seva història. També s’han analitzat, però, els números més recents, del 2018 al 2023, per identificar quines són les necessitats actuals que afecten la qualitat global de la revista, ja siguin incorreccions, asistematicitats o bé aspectes millorables, a partir dels quals s’ha redactat la guia d’estil, que té especialment en compte el context de publicació. Es mostra, doncs, que la llengua de Ressò ha evolucionat per motius socials, tecnològics, polítics, ideològics, de normativa, etc. que no sempre tenen una explicació clara, més enllà de la traça a l’hora d’escriure dels col·laboradors de la revista. En aquest sentit, l’eina que es presenta s’adreça tant als redactors habituals com als col·laboradors puntuals, amb coneixements diversos de llengua i informàtica, i amb recursos oberts per contribuir a l’autosuficiència de la revista.
Vocabulari del col·lectiu LGBT+ per a infants de primària ; Infografia per a infants: descobrim el col·lectiu LGBT+
(2023-08-01) Amengual Obrador, Mariona
El col·lectiu LGBT cada cop té més representació terminològica en els diccionaris de referència, tant de llengua general com especialitzada, però hi ha una manca de recursos adequats als estudiants d’educació primària. Per tant, cal un treball que investigui com es pot introduir el lèxic LGBT a les escoles. Per resoldre aquest buit, ens proposem confeccionar un vocabulari i una infografia que introdueixin una part de la terminologia de l’àmbit de manera adequada a les edats dels infants. L’enfocament és general, ja que plantegem una introducció a la diversitat d’orientació de gènere i d’identitat de gènere, no una mostra completa de totes les realitats LGBT. Per assolir els objectius de l’estudi, partim de la metodologia desenvolupada dins del projecte Jugant a definir la ciència. En primer lloc, fem una recollida de dades a quatre escoles en què nens de cinquè de primària expliquen i dibuixen els termes d’estudi; en segon lloc, analitzem les dades recollides i, en tercer lloc, creem definicions a partir de l’imaginari, les estructures sintàctiques, el lèxic i els dibuixos usats prèviament pels estudiants. Seguidament, fem una enquesta de valoració de les definicions elaborades per assegurar que representen rigorosament les realitats del col·lectiu LGBT i que són adequades a les necessitats del col·lectiu infantil. Un cop enllestit el primer vessant del treball, desenvolupem la segona part, una infografia feta a partir de les dades extretes del vocabulari en forma de pàgina web. Els resultats de l’estudi sobre la lexicografia escolar LGBT són el vocabulari en què es defineixen tretze termes —asexual, bisexual, col·lectiu LGBT+, dona, gai, gènere, home, homosexual, lesbiana, no-binari, sexe, sortir de l'armari i trans— i la infografia en què es relacionen els termes del vocabulari. Addicionalment, les valoracions de l’enquesta que s’ha dut a terme ratifiquen que les aplicacions són adequades per a estudiants de primària, ja que poden tenir repercussions positives sobre la introducció del col·lectiu LGBT a les escoles. Per això, l’adequació del vocabulari i la infografia a les necessitats dels nens fa que els productes puguin ser més incidents en l’ensenyament primari. En conclusió, s’ha pogut emplenar el buit detectat en els recursos didàctics adequats a les necessitats dels infants pel que fa al col·lectiu LGBT.
La gestió lingüística a les xarxes socials en empreses de moda del Quebec: usos lingüístics a Instagram i marc legislatiu; La gestió lingüística a les xarxes socials en empreses de moda del Quebec: el rol de la traducció en els comptes d’empreses quebequeses a Instagram
(2022) Lozano Arenas, Arlet
Des de la seva aparició, les xarxes socials han anat adquirint un rol essencial per a les relacions entre empreses i consumidors. En els comptes professionals, a més del contingut audiovisual, el contingut textual d’Instagram també resulta rellevant per captar l’atenció dels usuaris. Aquesta recerca es proposa analitzar la gestió del francès i l’anglès de les empreses de moda quebequeses seleccionades a Instagram. La motivació prové de la voluntat de descobrir si l’anglès, la llengua franca del món econòmic, és la que té més protagonisme en la comunicació d’aquesta xarxa social o si, per al contrari, és el francès com a llengua oficial del Quebec. Aquest estudi es divideix en tres parts, que contenen objectius més específics: la primera repassa breument la història del Quebec i presenta la situació sociolingüística del territori. La segona exposa la legislació lingüística i investiga si regula l’ús de la llengua a les corporacions, les xarxes socials i els webs. El tercer propòsit és comparar les disposicions lingüístiques legals amb l’ús lingüístic real que en fan les empreses. Finalment, el tercer bloc té la intenció d’analitzar els fenòmens de contacte de llengües més freqüents en els perfils bilingües seleccionats i de descriure el rol de la traducció en els peus de foto d’aquests mateixos perfils. Per a l’anàlisi qualitativa, primer s’han seleccionat els elements: el Quebec, Instagram, empreses de moda i els usos del francès i l’anglès a Instagram. Després s’ha constituït el corpus per al segon bloc, a partir dels noms d’usuari i la biografia, el contingut textual de les publicacions permanents i el de les històries destacades de 100 marques de moda quebequeses. El corpus del tercer bloc, en canvi, el formen els peus de foto de 28 empreses que tenen publicacions bilingües. Amb tot això, s’ha vist que la població quebequesa actual es caracteritza per un percentatge de bilingüisme en constant creixement. Tot i això, el francès és, en general, la llengua preferida de la selecció d’empreses. Així mateix, la regió francòfona disposa de regulacions lingüístiques sobre les empreses, les xarxes socials i els webs, i les corporacions les solen respectar. Quant al tercer bloc, els fenòmens de contacte de llengües més comuns a Instagram són tres tipus d’anglicismes i alternança de codis. Pel que fa a la traducció, és un procés al qual recorren sistemàticament les empreses que fan una gestió bilingüe dels seus comptes d’Instagram, i els resultats de l’estudi demostren que la traducció manté un nivell de qualitat i d’idiomaticitat equivalent per a les dues llengües.
Análisis contrastivo de horóscopos como género discursivo y tipología textual; Roles y estereotipos de género en horóscopos en catalán y castellano
(2022-09-21) García Urricelqui, Irati
La astrología está en boga entre los jóvenes y sin embargo son escasas las investigaciones de estos textos en el ámbito de las lenguas. Desde la psicología se ha postulado que la creencia en los horóscopos puede llevar a cambios de conducta para ajustarse a lo que se dice en ellos, de manera que resulta relevante estudiar cómo se construyen dichos discursos y qué tipo de mensajes transmiten. Así, el presente trabajo integra dos TFGs con dos objetivos: en primer lugar, comparar la estructura, la argumentación, los rasgos discursivos y las temáticas de estos textos en catalán y castellano; y, en segundo lugar, discernir si transmiten o no roles y estereotipos de género. Para responder a estos objetivos, se ha realizado un formulario dirigido a jóvenes que permitirá definir un corpus de análisis con textos en ambas lenguas. En la primera parte del trabajo, mediante un análisis cualitativo descriptivo de los datos se ha podido ver que los horóscopos en castellano y catalán se vertebran en torno a dos tipos de secuencias textuales: descripciones del paisaje emocional y recomendaciones. Su discurso se sostiene principalmente en argumentos por el peso de las cosas y se abordan temáticas generales apelando directamente al público lector. En la segunda parte del trabajo, se ha llevado a cabo un análisis semiótico de las imágenes y un análisis de contenido inductivo de las temáticas. Se ha observado que mientras la fuente española ofrecía una representación simplista y estereotipada de las mujeres, la fuente catalana presentaba un amplio abanico de representaciones diversas en cuanto a género y raza. No obstante, en ambos textos se ha constatado la presencia de roles de género: la concepción de la monogamia como única relación posible, la evitación de conflicto inculcando docilidad en lugar de asertividad y la relegación del sujeto al ámbito privado mediante la poca relevancia otorgada al ámbito laboral. Varias son las conclusiones que se extraen de estos resultados: por un lado, la estructura simple de los horóscopos, su argumentación difícil de refutar, su apelación directa al destinatario y el tratamiento de temáticas generales hace que un amplio público pueda sentirse identificado con este discurso y creer fácilmente en él. Por otro, esta creencia en los horóscopos puede resultar nociva teniendo en cuenta que los mensajes que transmite en cuanto al género son simplistas y estereotipados (si bien los de la fuente catalana menos que los de la española).
El uso de la traducción con fines didácticos: representaciones sociales de los docentes; El uso de la traducción con fines didácticos: propuesta de traducción de artículos de investigación de referencia
(2022-09-16) Díaz Puertas, Alicia
Al tratarse de un trabajo integrado, el objetivo que se plantea es doble o, dicho de otro modo, son dos objetivos entrelazados: por un lado, analizar las representaciones docentes en torno al uso de la traducción en el aula y, por otro lado, analizar las variables implementaciones de la traducción en la enseñanza de L2. Si bien se sabe que la traducción como proceso cognitivo es una herramienta a la que los estudiantes de idiomas extranjeros recurren frecuentemente en sus primeras etapas de aprendizaje, actualmente su uso en el aula está desaprobado por la mayoría de los profesionales debido a la mala imagen que ocasionó anteriormente el uso de esta en el método gramática-traducción, conocido por ser el primer método de enseñanza de L2 en aparecer y en emplearse durante siglos. No obstante, en este trabajo se recoge también información sobre otra metodología reformista en la que la traducción también cumple un gran papel y en la que se aplica de manera diferente, denominada Traducción en Otros Contextos de Aprendizaje (TOLC en inglés). Asimismo, se presentan los argumentos a favor y en contra que aportan los profesionales de la traducción en clases de L2 para su uso en el aula. Para la consecución de este primer objetivo se lleva a cabo la realización de 4 entrevistas a docentes sobre su percepción de esta práctica. Los resultados de las entrevistas apuntan a que no hay materiales didácticos para el uso de la traducción en el aula al modo en que lo plantea el TOLC, lo que lleva, por otro lado, al segundo objetivo de este trabajo: la realización de una propuesta de traducción de artículos de investigación de referencia para trabajar con la traducción como una destreza lingüística más. A la hora de abordar tales traducciones, se han analizado los siguientes problemas de traducción: acrónimos, títulos de diversos tipos de documentos, nombres propios o comunes, falsos amigos, expresividad y casos aislados.

Navigate

Browse

Recent Submissions