Traducció i Ciències del Llenguatge

Treballs de fi de grau, de màster o d'alguna assignatura, realitzats per estudiants de la UPF en l'àmbit de Traducció i Ciència del Llenguatge.

URI permanent per a aquesta comunitat http://hdl.handle.net/10230/20651

Recent Submissions

Análisis de los núcleos temáticos en las narrativas de mujeres migrantes. La deixis como mecanismo de expresión de identidad y pertenencia en mujeres migrantes
(2025) Carranco Cruz, Noelia
Esta investigación analiza los discursos de cuatro mujeres migrantes en Barcelona, obtenidos a través de entrevistas etnográficas semidirigidas, desde una perspectiva de género y con un enfoque doble. La primera parte se centra en los núcleos temáticos relacionados con sus experiencias migratorias; la segunda, en el uso de los pronombres personales como mecanismo de expresión identitaria y de construcción discursiva del endogrupo y del exogrupo. La metodología principal ha sido el análisis del discurso, apoyado por el software atlas.ti. Los resultados muestran que las participantes se enfrentaron a múltiples dificultades a lo largo de sus trayectorias migratorias, especialmente en la etapa inicial, cuando algunas de ellas se vieron obligadas a aceptar empleos de la economía sumergida por la falta de documentación. También destacan las relaciones familiares transnacionales, marcadas por una fuerte carga emocional en los relatos debido a la separación geográfica de las familias. En la segunda parte del estudio, centrada en la deixis personal, se observa un uso predominante del pronombre explícito de la primera persona del singular (yo) como forma de construir el relato individual. En cuanto a la primera persona del plural (nosotros), se identifican tres colectivos que conforman el endogrupo: la familia, otras personas migrantes y quienes proceden del mismo país. Esta división se reproduce en la construcción del exogrupo, expresado a través del pronombre ellos, que incluye referencias al país de acogida, a los empleadores y a otros migrantes. Las entrevistas ponen de manifiesto que las dificultades vividas por las participantes contribuyen a una percepción negativa del exogrupo y, como consecuencia, incluso en los casos en que las informantes ya poseen la nacionalidad española, no incorporan el país de acogida dentro de su endogrupo identitario.
El sistema de colors mỹky: diacronia i sincronia Estudi de la neologia d’una llengua indígena: el cas del mỹky
(2025) Larios Ongay, Sara
Les maneres en què les llengües codifiquen el món en el lèxic poden ser molt diverses —i molt semblants. Aquest treball estudia dos dominis del lèxic mỹky (llengua aïllada del Mato Grosso, Brasil): per una banda, un en què la variabilitat entre llengües acumula força controvèrsia, el sistema de colors; per l’altra, un molt poc estudiat en llengües indígenes, la neologia. En el primer cas, es descriu el sistema de colors des d’una perspectiva diacrònica i sincrònica i se n’identifiquen les confluències amb les propostes de la bibliografia. En el segon cas, s’estudia un grup de neologismes a partir de diverses eines dissenyades per altres llengües i s’observa l’aplicabilitat de cada una. Tots dos treballs s’han dut a terme en el marc d’una estada a les comunitats mỹky i manoki, parlants de mỹky. En el cas dels colors, s’ha treballat amb els termes recollits amb nou parlants i en les documentacions prèvies, i s’han analitzat a partir dels criteris aplegats dels estudis de referència en aquest camp. En el cas dels neologismes, s’ha treballat amb els termes recollits amb tres parlants en referència a 54 elements introduïts després del contacte amb la societat brasilera. Se n’ha analitzat el mecanisme d’innovació lèxica a partir de les guies de l’Observatori de Neologia (UPF) i la construcció del significat a través de la terminologia cultural proposada per Diki-Kidiri. En el primer treball s’ha documentat un sistema de colors d’un total de sis termes, tres dels quals molt estables des de les primeres documentacions de la llengua. Els altres tres es fan servir de manera més inestable, i donen indicis d’estar assimilant-se a la categorització del portuguès, la llengua de contacte. En el segon treball s’han identificat els mecanismes més comuns en la denominació dels 75 neologismes (la sufixació i l’extensió del significat) i s’ha observat com la forma i la funció dels objectes guien la construcció del significat. Finalment, s’ha plantejat una versió adaptada de les propostes de partida per ajustar-les a les característiques del mỹky.
El llenguatge no-binari en traducció literària anglès-català: estat de la qüestió a partir de quatre bitextos
(2024) Vílchez Sánchez, Irene
La literatura és transmissora i reconeixedora d’idees, i la ciència-ficció, un espai on explorar identitats i noves estructures socials. Per això no és estrany que cada cop més obres incorporin personatges que defugen de la construcció binària de gènere. El llenguatge no-binari (LNB) és un fenomen d’aparició recent en català, que s’ha incorporat a la literatura gràcies, precisament, a la traducció de ciència-ficció des de l’anglès. En aquest treball s’analitzen, a partir dels modes de traducció de la queeritud de Démont (2017) i de la traducció com a pràctica inserida dins d’una cultura (Toury, 1995), quatre bitextos representatius d’aquest fenomen: «Les caigudes: Una història sobre la Lluna», «La dona del Jinn», Psalm per als construïts en Terres Salvatges i La torna. Aquesta anàlisi textual es complementa amb una d’extratextual amb entrevistes semidirigides a traductores i editores. Les dades apunten a diversos fenòmens. En primer lloc, les obres analitzades corresponen a diversos estadis de la concepció del LNB tant en la cultura origen com en la cultura meta, cosa que afecta les formes utilitzades en totes dues llengües: en alguns casos són formes inventades, mentre que en d’altres es recorre a formes no normatives ja esteses. En segon lloc, a causa de les especificitats gramaticals de cada llengua, les formes de llenguatge no-binari directe tendeixen a la traducció invisibilitzant, mentre que les de llenguatge no-binari indirecte tendeixen a la traducció queeritzant. Així, les solucions traductores s’apropen al pol de la cultura meta, i les traductores són creadores de noves normes. L’única excepció és La torna, traduïda per Dolors Udina: ella opta generalment per solucions minoritzants o invisibilitzants, cosa que té a veure amb la seva posició ideològica. En tercer lloc, també s’observen traduccions amb manca de reconeixement o dificultats a l’hora de fer servir neomorfemes.
Poética y traducción de los poemas en prosa de Maurice de Guérin
(2025) Fernández Arias, Gabriela
Maurice de Guérin sigue siendo en gran medida un desconocido en las letras hispánicas y se han producido solo contados intentos de traducir su obra al español. Sus poemas en prosa, entre los primeros que vieron la luz en Francia, y el sincretismo de su pensamiento poético hacen del poeta objeto idóneo para plantear una traducción libre de las restricciones tradicionales que rigen los Estudios de Traducción. A efectos de presentar las propuestas de traducción de Le Centaure y La Bacchante, este trabajo describe una poética que subsume los aspectos más eludidos de la obra del poeta, resaltando en particular modo su pensamiento religioso y se basa en un marco teórico flexible que permite elevar la traducción a una situación de diálogo con el texto original y apartarla así de las nociones de “fidelidad” y “traición” que circunscriben la figura del traductor.
L'escultura mitològica d'Antonio Canova en LSC
(2025) Santamarta Petitjean, Sandra
Aquest treball analitza la importància de l’accessibilitat cultural per a la comunitat sorda, a partir de la interpretació d’escultures mitològiques d’Antonio Canova a la llengua de signes catalana (LSC). Es parteix del dret universal a la cultura i de la necessitat de garantir la inclusió en l’àmbit museístic, on la manca de recursos en LSC genera una bretxa significativa. El treball revisa projectes nacionals i internacionals que promouen l’accessibilitat a l’art per a persones sordes, i destaca la diversitat i riquesa de les llengües de signes, amb especial atenció a l’LSC i les seves estratègies lingüístiques: ús de l’espai, classificadors, canvis de rol, signom i preguntes retòriques. A partir d’una selecció d’escultures mitològiques de Canova, s’elabora una guia accessible amb imatges, informació descriptiva i interpretació en LSC, analitzant les estratègies emprades per transmetre el valor artístic i simbòlic de les obres. Finalment, se subratlla la necessitat de continuar avançant en l’accessibilitat cultural, la promoció de la diversitat lingüística i la igualtat d’oportunitats, tot reivindicant la interpretació en LSC com a eina clau per a la inclusió i la justícia social dins els museus.

Traducció i Ciències del Llenguatge

Navigate

Browse

Recent Submissions