Per la centralitat del camp semàntic de l’olfacte, els fraseologismes olfactoris
juguen un paper considerable en la novel∙la El perfum, història d’un assassí (1985) de l’escriptor alemany Patrick Süskind. L’objectiu de l’article és investigar els mecanismes que
l’autor fa servir per evocar el món dels olors, i d’examinar quina funció hi tenen els
fraseologismes olfactoris. L’anàlisi se centra en els fraseologismes amb els lexemes nas,
olorar, fer pudor, tot determinant la seva correspondència ...
Per la centralitat del camp semàntic de l’olfacte, els fraseologismes olfactoris
juguen un paper considerable en la novel∙la El perfum, història d’un assassí (1985) de l’escriptor alemany Patrick Süskind. L’objectiu de l’article és investigar els mecanismes que
l’autor fa servir per evocar el món dels olors, i d’examinar quina funció hi tenen els
fraseologismes olfactoris. L’anàlisi se centra en els fraseologismes amb els lexemes nas,
olorar, fer pudor, tot determinant la seva correspondència en la traducció al català. Finalment, es descriuen les estratègies que utilitza la traductora Judith Vilar per compensar
les diferències estructurals entre les dues llengües a nivell textual.
+
Given the importance of the semantic field of smell in the novel Perfume: The
Story of a Murderer, by the German writer Patrick Süskind, olfactory phraseologisms play
a central role. The aim of the article is to explore the mechanisms used by the author to
evoke a sensory world of smell. We determine the function of olfactory phraseologisms
in the construction of this world and analyse how phraseologisms including lexemes
nose, to smell, to stink are rendered in the Catalan translation. We then ...
Given the importance of the semantic field of smell in the novel Perfume: The
Story of a Murderer, by the German writer Patrick Süskind, olfactory phraseologisms play
a central role. The aim of the article is to explore the mechanisms used by the author to
evoke a sensory world of smell. We determine the function of olfactory phraseologisms
in the construction of this world and analyse how phraseologisms including lexemes
nose, to smell, to stink are rendered in the Catalan translation. We then examine which
strategies the translator Judith Vilar employs in order to counteract the structural differences between the two languages at a textual level. [Keywords: olfactory phraseologisms, literary translation, modification, contamination, synaesthesia].
+
