El tortosí en les obres normatives: una xicoteta reflexió sobre la varietat estàndard del català

Abstract

Els parlars tortosins són un objecte d’estudi important en la dialectologia catalana pel seu caràcter geogràfic, ja que se situa entre tres administracions territorials —Aragó, Catalunya i el País Valencià— i la gran varietat que presenta, malgrat haver-hi molt poca bibliografia encara. Tot i així, les peculiaritats d’aquest parlar, com pot passar en altres casos, poden ser vistes com a «incorrectes». Aquest treball se centrarà a buscar en alguns trets morfològics i fonològics que es considerarien característics d’aquests parlars la seua correspondència a les obres normatives del català, en aquest cas la GIEC i la GNV. Després, es compararan aquests resultats amb un corpus menut de fragments de parlants de tortosí en un ambient considerat formal i es veurà si segueixen el que està prescrit o, si del contrari, innoven. Pel que fa als trets característics del tortosí, n’hi ha que les gramàtiques recullen amb consideracions diferents depenent de l’obra i n’hi ha que no hi apareixen en cap cas, probablement per la infreqüència d’aquestes característiques en l’àmbit total del català. Pel que fa als parlants, solen realitzar bastantes característiques pròpies del tortosí, però se solen adaptar al que està prescrit en determinades situacions —com en el fet de mantenir el so /d/ entre dues /a/—. Així, s’extreu que la varietat estàndard dels parlants de tortosí manté molts trets propis, però, per una altra banda, que la norma estàndard, tot i permetre més d’alguna solució per a alguns casos i recollir trets de més d’un parlar, té un pes fort de les varietats de les zones més influents.Tortosí subdialect is an important matter of study in Catalan dialectology, because of its distribution between three regions —Aragon, Catalonia and Valencia— and the great variation it has, even though there is not much bibliography available. Some of the distinctive characteristics in this subdialect may be categorised as “incorrect”. In this paper, we will focus on a few morphological and phonological characteristics and find their correspondence in the main Catalan normative works, such as the GIEC and the GNV. Then, we will compare these results with a little corpus made of cuts from several TV programmes in which Tortosí speakers are involved in a formal context, so we can see if they follow what is said in those normative works or if they innovate. Regarding the characteristic features of Tortosí, there are some of them that the normative works include with different degrees of consideration, but some of them are not included at all. Maybe it is due to the low frequency in the whole Catalan speaking area. Regarding the speakers, they tend to perform many characteristics of Tortosí, but there are some other features that are often adapted to what is prescribed in certain situations, such as maintaining the sound /d/ between two /a/. Thus, it is learned that the standard variety of Tortosí speakers maintains many features, but, on the other hand, the standard, despite allowing more than one solution for some cases and collecting features of more than one subdialect, it has a strong weight of the varieties from the most influential areas.