Autonomia i heteronomia del català en la formació de neologismes denominatius i estilístics

Abstract

La major part dels estudis sobre la vitalitat lèxica es basen en el pes de la manllevació entre els processos de formació dels neologismes d’una llengua. Freixa et al. (2020) proposen un canvi de rumb en aquest sentit en afirmar que la innovació lèxica aliena no només es troba en els manlleus, sinó que també s’oculta en formes calcades. La data de la primera documentació dels neologismes, doncs, és l’indicador de la seva de genuïnitat. Amb l’objectiu d’estudiar la vitalitat lèxica de la llengua catalana, analitzem la tendència a l’autonomia o a l’heteronomia respecte del castellà de 191 neologismes documentats en mitjans de comunicació escrits entre 2021 i 2022. D’acord amb la hipòtesi que suggereix que els neologismes amb una funció estilística presenten una major tendència a l’autonomia que els neologismes que només realitzen una funció denominativa, decidim centrar el buidatge en columnes d’opinió. Els resultats confirmen aquesta tendència: el català no regeix el món denominatiu actual davant la força d’altres llengües, però conserva un espai d’innovació lèxica pròpia en la creació d’unitats amb un valor expressiu. Lluny de pretendre oferir resultats determinants sobre la vitalitat lèxica de la llengua catalana, aquest estudi comprova la continuïtat de l’aproximació innovadora i més afinada dels estudis previs (Freixa et al., 2020 i Llopart-Saumell, 2016) i obre camí a línies d’investigació futures que apliquen aquestes variables sociolingüístiques a l’estudi de la neologia.La mayor parte de los estudios sobre vitalidad léxica se basan en el peso de los préstamos entre los procesos de formación de los neologismos de una lengua. Freixa et al. (2020) proponen un cambio de rumbo en este sentido al afirmar que la innovación léxica ajena no solo se encuentra en los préstamos, sino que también se oculta en formas calcadas. Por consiguiente, la fecha de la primera documentación de los neologismos es el indicador de su genuinidad. Con el objetivo de estudiar la vitalidad léxica de la lengua catalana, analizamos la tendencia a la autonomía o a la heteronomía respecto del castellano de 191 neologismos documentados en medios de comunicación escritos entre 2021 y 2022. De acuerdo con la hipótesis que sugiere que los neologismos con una función estilística presentan una mayor tendencia a la autonomía que los neologismos que solo realizan una

función denominativa, decidimos centrar el vaciado en columnas de opinión. Los resultados confirman esta tendencia: el catalán no rige el mundo denominativo actual delante de la fuerza de otras lenguas, pero conserva un espacio de innovación léxica propia en la creación de unidades con valor expresivo. Lejos de pretender ofrecer resultados determinantes sobre la vitalidad léxica de la lengua catalana, este estudio comprueba la continuidad de la aproximación innovadora y más afinada de los estudios previos (Freixa et al., 2020 y Llopart-Saumell, 2016) y abre camino a líneas de investigación futuras que apliquen estas variables sociolingüísticas al estudio de la neología.Most studies on lexical vitality are based on the presence of borrowings among the formation processes of neologisms in a language. Freixa et al. (2020) propose a shift in this regard by stating that foreign lexical innovation is not only found in borrowings, but is also hidden in calques. Thus, the date of the first documentation of neologisms is the indicator of their genuineness. With the aim of studying the lexical vitality of the Catalan language, we analyse the tendency to autonomy or heteronomy with respect to Spanish of 191 neologisms documented in written media between 2021 and 2022. In accordance with the hypothesis that suggests that neologisms with a stylistic function present a greater tendency to autonomy than neologisms that only perform a denominative function, we decide to focus the analysis on opinion articles. Our results confirm this tendency: Catalan does not rule the current denominative world given the strength of other languages, but it preserves a space for lexical innovation of its own in the creation of units with expressive value. Far from pretending to offer determinant results on the lexical vitality of the Catalan language, this study verifies the continuity of the innovative and more refined approach of previous studies (Freixa et al., 2020 and Llopart-Saumell, 2016) and paves the way for future lines of research that apply these sociolinguistic variables to the study of neology.