Transferències lèxiques i actituds lingüístiques en el castellà de València

Abstract

La ciutat de València constituïx una comunitat de parla on entren en contacte dues llengües: el castellà i el valencià. La primera ocupa en l’actualitat una posició privilegiada que genera una considerable pressió diglòssica sobre la segona. Un dels símptomes d’este desequilibri és la creixent transferència de lèxic castellà al valencià. No obstant això, el castellà de València també ha adoptat algunes paraules de la llengua històrica de la ciutat, un fenomen que ha rebut molta menys atenció acadèmica. Així mateix, no s’ha estudiat la possibilitat que estes transferències a contracorrent puguen estar influenciades per les actituds lingüístiques dels parlants. En este estudi emprem un corpus de valencianismes freqüents en el castellà de la ciutat per tal d’avaluar si els parlants nadius els utilitzen i si saben que són transferències, tot classificant els informants per gènere, edat, nivell de valencià i actituds lingüístiques. Els resultats mostren que existix una correlació positiva entre les actituds tolerants envers la llengua minoritzada i l’ús i reconeixement de valencianismes. També s’observa esta tendència entre nivell de valencià i positivitat de les actituds. Per tant, la pervivència inesperada de lèxic valencià se sosté sobretot en la valoració ideològica de la llengua, i no tant en altres escales com ara la generacional.La ciudad de València constituye una comunidad de habla en la que entran en contacto dos lenguas: el castellano y el valenciano. La primera ocupa en la actualidad una posición privilegiada que genera una considerable presión diglósica sobre la segunda. Uno de los síntomas de este desequilibrio es la creciente transferencia de léxico castellano al valenciano. No obstante, el castellano de València también ha adoptado algunas palabras de la lengua histórica de la ciudad, un fenómeno que ha recibido mucha menor atención académica. Asimismo, no se ha estudiado la posibilidad de que estas transferencias a contracorriente puedan estar influenciadas por las actitudes lingüísticas de los hablantes. En este estudio empleamos un corpus de valencianismos frecuentes en el castellano de la ciudad para evaluar si los hablantes nativos los utilizan y si saben que son transferencias, clasificando a los informantes por género, edad, nivel de valenciano i actitudes lingüísticas. Los resultados muestran que existe una correlación positiva entre las actitudes tolerantes hacia la lengua minorizada y el uso y reconocimiento de valencianismos. También se observa esta tendencia entre nivel de valenciano y positividad de las actitudes. Por lo tanto, la pervivencia inesperada de léxico valenciano se sostiene sobre todo en la valoración ideológica de la lengua, y no tanto en otras escalas como la generacional.The city of València constitutes a speech community where two languages, Spanish and Valencian (Catalan), come into contact. The former occupies nowadays a privileged position that generates significant diglossic pressure on the latter. One of the symptoms of this imbalanced situation is the growing Spanish → Valencian lexical transfers. However, the Valencian variety of the Spanish language has also adopted some words coming from the city’s historic language, and that phenomenon has not been given enough scholarly attention. Furthermore, the possibility that these transfers swimming against the stream could be influenced by the speakers’ language attitudes has not been studied yet. In this study, a corpus of words frequently transferred from Valencian to Spanish is used to assess if native speakers produce them and know that they are transfers, while sorting the participants by gender, age, Valencian speaking level and language attitudes. The results show that there is a positive correlation between tolerant attitudes towards the minoritised language and Valencianism use and detection. This tendency can also be observed concerning the relation between Valencian speaking level and attitude positivity. Thus, the unexpected persistence of Valencian lexical units is mostly determined by the ideological appreciation of the language, rather than by other scales such as the generational one.