L’Estratègia del desplaçament

Balló, Jordi

doi:http://dx.doi.org/10.2436/20.3008.01.91

L’Estratègia del desplaçament

License

Citation

Balló J. L’Estratègia del desplaçament. Comunicació: revista de recerca i d'anàlisi. 2012;29(1):9-23. DOI: 10.2436/20.3008.01.91

Abstract

La manca de recerca dificulta la ideació de nous formats a l’interior d’una mateixa institució audiovisual. Algunes experiències renovadores són fruit de la confluència entre institucions de naturalesa diferent que en creuar-se són capaces de proposar resultats renovadors, encara experimentals. Ens fixem en l’experiència del cinema exposat, confluència entre la institució museística i la cinematogràfica, que ha creat nous referents internacionals, com ara les correspondències fílmiques entre cineastes. La voluntat de visualitzar la participació dels ciutadans en els programes, com a contribuïdors actius i no com a simples consumidors, ha analitzat també l’encreuament entre les pràctiques de filmació domèstica a Internet i la televisió convencional, especialment en el camp dels debats electorals. El protagonisme de la imatge amateur en les revoltes àrabs certifica la credibilitat d’aquesta imatge precària enfront de la professional. I finalment s’analitzen les experiències d’encreuament entre la ficció a Internet i el cinema i la televisió, que està obrint noves possibilitats en les formes de produir. La conclusió: una estratègia de desplaçament i d’hibridació ajuda en aquest moment a una renovació dels formats basats en la creativitat i la recerca.
A lack of research hampers the creation of new formats within audiovisual institutions. Some innovative experiences have arisen from the convergence between institutions of different nature that by coming together generate cutting edge, experimental proposals. We focus on the “exhibited film” – resulting from the confluence of the museum and film sectors – which has created new international benchmarks, such as the filmed correspondences between filmmakers. The idea of involving citizens in programmes – making them active contributors and not simple consumers – has also played with overlapping home videos from the Internet and conventional television, especially in the field of electoral debates. Moreover, the importance of amateur footage taken during the Arab uprisings proves the credibility of this precarious image form versus that of professional footage. Finally we analyse the experiences gained from overlapping fiction created for the Internet, cinema and television, which is opening up new possibilities in production methods. To conclude, a strategy that involves movement and hybridisation is of great value in the renewal of formats based on creativity and research.