Sexismo e identidad femenina en el discurso lexicográfico: análisis comparativo del DIEC2 (2017) y de la 23ª edición del DLE (2014)

Abstract

Los diccionarios son más que una herramienta consultiva; son el reflejo de la sociedad y de la cultura que hay detrás de una lengua y de sus hablantes. Diversas investigaciones confirman que el tratamiento del sexismo en el discurso lexicográfico sigue estando marcado por el patriarcado. Este estudio se enmarca dentro del ámbito de la sociolingüística y parte de la hipótesis inicial de que la última edición de los diccionarios de referencia del catalán (DIEC2 del 2017) y del castellano (oficialmente DLE desde la 23ª edición de 2014) contienen una gran carga ideológica que contribuye al patriarcado y machismo que impregnan la sociedad actual. Así pues, se analizan diferentes aspectos de la macroestructura y la microestructura (Van Dijk, 1977) de estos diccionarios y las definiciones, acepciones y ejemplos de los lemas seleccionados pertenecientes a los campos semánticos siguientes: actividades profesionales, palabras malsonantes y vocabulario sexual. Asimismo, los principales objetivos de este trabajo se centran en la detección de diferencias significativas en cuanto al tratamiento del sexismo en los recursos que se analizan y en determinar la ideología dominante que se desprende respecto al concepto de identidad femenina. Finalmente, la novedad de este trabajo reside en el hecho de que las conclusiones se basan en la comparación de los datos de las últimas ediciones de estos recursos lexicográficos a partir del análisis de los campos semánticos mencionados.Dictionaries are more than an advisory tool, they are the reflection of the society and the culture of a language and its speakers. Various studies confirm that the treatment of sexism in lexicographical discourse continues to be marked by patriarchy. This study falls within the scope of sociolinguistics and the initial hypothesis that the latest edition of the reference dictionaries of Catalan (DIEC2, 2017) and Spanish (DLE, 23rd edition of 2014) contain a great ideological load that contributes to the patriarchy and machismo that impregnate the current society. Thus, we analyze different aspects of the macrostructure and microstructure (Van Dijk, 1977) of these dictionaries and the definitions, meanings, and examples of the selected lemmas belonging to the following semantic fields: professional activities, bad words and sexual vocabulary. Thus, the main objectives of this work are focused on the detection of significant differences in the treatment of sexism in the resources analyzed and in determining the dominant ideology that derives from the concept of female identity. Finally, the novelty of this work lies in the fact that the conclusions are based on the comparison of the data of the last editions of these lexicographic resources from the analysis of the mentioned semantic fields.Els diccionaris són més que una eina consultiva; són el reflex de la societat i de la cultura que hi ha darrere d'una llengua i dels seus parlants. Diverses recerques confirmen que el tractament del sexisme en el discurs lexicogràfic segueix estant marcat pel patriarcat. Aquest estudi s'emmarca dins de l'àmbit de la sociolingüística i parteix de la hipòtesi inicial que l'última edició dels diccionaris de referència del català (DIEC2 del 2017) i del castellà (oficialment DLE des de la 23ª edició de 2014) contenen una gran càrrega ideològica que contribueix al patriarcat i masclisme que impregnen la societat actual. Així doncs, s'analitzen diferents aspectes de la macroestructura i la microestructura (Van Dijk, 1977) d'aquests diccionaris i les definicions, accepcions i exemples dels lemes seleccionats pertanyents als camps semàntics següents: activitats professionals, paraules malsonants i vocabulari sexual. Així mateix, els principals objectius d'aquest treball se centren en la detecció de diferències significatives quant al tractament del sexisme en els recursos que s'analitzen i a determinar la ideologia dominant que es desprèn respecte al concepte d'identitat femenina. Finalment, la novetat d'aquest treball resideix en el fet que les conclusions es basen en la comparació de les dades de les últimes edicions d'aquests recursos lexicogràfics a partir de l'anàlisi dels camps semàntics esmentats.