La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana
La neologia de ciberseguretat en la llengua catalana
Enllaç permanent
Descripció
Resum
Nowadays, there is lack of words for many cybersecurity terms in the Catalan language which require the use of loan words from English complicating the writing and translating of cybersecurity specialised texts. Furthermore, although some terms already have a suggested form in Catalan, the loan words are still used or both forms are combined. The aim of this work is to establish a form in Catalan for these terms that is plausible and useful for cybersecurity professionals. In order to achieve this, firstly the use of the cybersecurity terms in specialized texts have been observed and a descriptive glossary has been made. Subsequently, the terms that present additional issues have been selected, and the cybersecurity and Catalan language professionals have been interviewed about their opinion regarding the use of these terms. Other works regarding the creation of neologisms and the addition of loan words and calques to the Catalan language have also been read up on. Finally, the selected terms have been analysed and attempted to state the most appropriate form for them, although it is not possible to establish a definitive form and guarantee its use. In conclusion, it has been noticed that, in order to assure the use and the addition to the language of a neologism, the best solution is to use them in texts and, above all, that the professionals of the field accept it. Therefore, it would be interesting to see within some years whether the forms stated in this work as most appropriate are used and, thus, whether the opinion of the professionals differs from their current one.
Actualment, en català hi ha un buit denominatiu d’un ventall de termes de ciberseguretat que incita l’ús de manlleus de l’anglès, la qual cosa complica la redacció i la traducció de textos especialitzats en l’àmbit. A més malgrat que alguns termes ja tenen proposta en català, es continua utilitzant el manlleu o es combina l’ús d’ambdues formes. L’objectiu d’aquest treball ha estat establir una forma en català per a aquests termes que sigui versemblant i funcional per als professionals de l’àmbit. Per tal d’acomplir l’objectiu, primerament s’ha observat l’ús dels termes de ciberseguretat en textos especialitzats i se n’ha elaborat un glossari descriptiu. A continuació, s’han seleccionat els termes que presenten més problemes i s’ha consultat l’opinió de professionals de ciberseguretat i de la llengua catalana pel que fa a l’ús d’aquests termes, així com també s’han consultat obres sobre la creació de neologismes i la incorporació de calcs i manlleus en la llengua catalana. Finalment, s’han analitzat els termes seleccionats i s’ha intentat indicar la forma més adient de cada un, malgrat que no és possible establirVne una de definitiva i assegurarVne l’ús. Com a conclusió, s’ha observat que, perquè una forma neològica funcioni i sigui incorporada en el sistema lingüístic, el millor és que sigui utilitzada en textos i, sobretot, que els professionals de l’àmbit l’acceptin. Així doncs, seria interessant veure d’aquí uns anys si les formes indicades en aquest treball com a més adients s’utilitzen i, en conseqüència, l’opinió dels professionals varia de l’actual.
Actualmente, en catalán hay un vacío denominativo de un amplio abanico de términos de ciberseguridad que incita al uso de préstamos del inglés, lo cual complica la redacción y la traducción de textos especializados en el ámbito. Además, aunque algunos términos ya tienen propuesta en catalán, se continúa usando el préstamo o se combina el uso de ambas formas. El objetivo de este trabajo ha sido establecer una forma en catalán para estos términos que sea verosímil y funcional para los profesionales del ámbito. Para eso, en primer lugar se ha observado el uso de los términos de ciberseguridad en textos especializados y se ha elaborado un glosario descriptivo. A continuación, se han seleccionado los términos que presentan más problemas y se ha consultado la opinión de profesionales de ciberseguridad y de la lengua catalana respecto al uso de estos términos, así como también se han consultado obras sobre la creación de neologismos y la incorporación de calcos y préstamos en la lengua catalana. Finalmente, se han analizado los términos seleccionados y se ha intentado indicar la forma más apropiada de cada uno, aunque no es posible establecer una forma definitiva y asegurar su uso. Como conclusión, se ha observado que, para que una forma neológica funcione y sea incorporada en el sistema lingüístico, lo mejor es que sea utilizada en textos y, sobre todo, que los profesionales del ámbito la acepten. Así pues, sería interesante ver dentro de unos años si las formas indicadas en este trabajo como más apropiadas se utilizan y, en consecuencia, si la opinión de los profesionales varía de la actual.Descripció
Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Judit Feliu Cortes.