Estudio comparativo entre dos variantes del andaluz

Abstract

The Andalusian dialect is a Spanish dialect easy to recognize by the country’s speakers, although not everybody is aware of how diverse this dialect’s variations are. This study intends to show that big difference between variations at the phonetic level, to give a clear idea of how rich the speech of this area of Spain is. With that aim, a comparison is made of the most important Andalusian phonetic features between two specific areas of Andalusia: the provinces of Seville and Jaén, one in the west and the other in the east of the Andalusian region. This division is relevant, for many of these features divide the territory in these two halves. A theoretical research about these phonetic phenomena has been carried out and compared with twenty-six recordings from Seville and Jaén. These recordings contain the readings of some sentences and the description of some pictures made by volunteers from both areas, all chosen and designed to make them pronounce the target sounds. These volunteers had to be between eighteen and thirty years old, since they are going to be the people with the strongest influence on the speech of their respective areas in a near future. The comparison’s result is partially the expected one, although many of the studied features are not pronounced as anticipated; in fact, there have been some surprises. In spite of that, the study has accomplished its aim, which is to show the clear difference between these two great dialectal areas at the phonetic level.El andaluz es un dialecto de España fácilmente reconocible por parte de todos los hablantes del país, pero no todo el mundo es consciente de la gran diversidad de variantes que existen en dicho dialecto. Este trabajo pretende mostrar esa gran diferencia entre variantes a nivel fonético, para dar una idea clara de la riqueza del habla de esta zona de la Península. Con este objetivo, se hace una comparación de los rasgos fonéticos más importantes del andaluz en dos zonas concretas de la comunidad autónoma: las provincias de Sevilla y de Jaén, una en la Andalucía occidental y la otra en la oriental, lo cual es importante ya que muchos de estos rasgos dividen la región en estas dos mitades. Se ha hecho una investigación teórica de estos fenómenos fonéticos y se ha comparado con las veintiséis grabaciones hechas en Sevilla y Jaén, las cuales se han realizado grabando a voluntarios de cada zona leyendo unas frases y describiendo unas imágenes escogidas y diseñadas para hacerles pronunciar los sonidos deseados. Estos voluntarios tenían que ser personas de entre dieciocho y treinta años, puesto que serán los que influyan más en el habla de sus respectivas zonas en el futuro próximo. El resultado de la comparación es hasta cierto punto el esperado; sin embargo, muchos de los rasgos estudiados no se dan de la forma en que se preveía; de hecho, ha habido más de una sorpresa. A pesar de ello, el trabajo ha cumplido su objetivo de mostrar la diferencia clara que hay a nivel fonético entre estas dos regiones.L’andalús és un dialecte d’Espanya que es reconeix amb facilitat per part de tots els parlants del país, però no tothom és conscient de la gran diversitat de variants que existeixen en aquest dialecte. Aquest treball pretén mostrar aquesta gran diferència entre variants a nivell fonètic, per a donar una idea clara de la riquesa de la parla d’aquesta zona de la Península. Amb aquest objectiu es fa una comparació dels trets fonètics més importants de l’andalús en dues zones concretes de la comunitat autònoma: les províncies de Sevilla i de Jaén, una a l’Andalusia occidental i l’altra a l’oriental, la qual cosa és important ja que molts d’aquests trets divideixen la regió en aquestes dues meitats. S’ha fet una investigació teòrica d’aquests fenòmens fonètics i s’ha comparat amb les vint-i-sis gravacions fetes a Sevilla i a Jaén, les quals s’han realitzat gravant voluntaris de cada zona mentre llegien unes frases i descrivien unes imatges escollides i dissenyades per a fer-los pronunciar els sons desitjats. Aquests voluntaris havien de ser persones d’entre divuit i trenta anys, ja que seran els que influeixin més en la parla de les seves zones respectives en el futur proper. El resultat de la comparació és fins a cert punt l’esperat; tot i així, molts dels trets estudiats no es donen de la manera en què es preveia; de fet, hi ha hagut més d’una sorpresa. Tot i això, el treball ha complert el seu objectiu de mostrar la diferència clara que hi ha a nivell fonètic entre aquestes dues regions.