Persones desplaçades d'Ucraïna: anàlisi denominativa i discursiva del discurs mediàtic

Abstract

Els mitjans de comunicació són agents fonamentals en la construcció de representacions socials de col·lectius vulnerables. Aquest treball analitza les denominacions i els discursos presents en la premsa sobre les persones desplaçades ucraïneses. Per aconseguir-ho, s’ha fet el buidatge de 204 notícies publicades des de l’inici de la guerra fins al 2025 a La Vanguardia, El País i El Mundo. A partir del corpus, s’ha fet una anàlisi quantitativa i qualitativa per determinar quines són les denominacions més freqüents i quins marcs informatius generen, i també s’ha avaluat si les formes emprades són més inclusives i respectuoses. Entre les denominacions més habituals, s’observa una recurrència clara entre els tres diaris. Hi apareixen denominacions que indiquen la procedència, d’altres que destaquen l’estatus legal, i algunes que posen èmfasi en la mobilitat forçada. En relació amb l'evolució cap a l’ús d’un llenguatge més inclusiu i respectuós, la premsa sol prioritzar denominacions genèriques o impersonals com refugiados, en lloc de formes més inclusives com personas refugiadas. Finalment, partint de l’estudi de Semetko i Valkenburg (2000), s’han identificat els marcs informatius predominants, com la victimització i la moralitat. Aquest estudi aporta una visió crítica sobre el poder simbòlic dels mitjans i el paper del llenguatge en la construcció de les representacions mediàtiques de col·lectius en situació de vulnerabilitat, així que pot ser la base per a possibles futures investigacions.Los medios de comunicación son agentes fundamentales en la construcción de representaciones sociales de colectivos vulnerables. Este trabajo analiza las denominaciones y los discursos presentes en la prensa sobre las personas desplazadas ucranianas. Para conseguirlo, se ha hecho un corpus de 204 noticias publicadas desde el inicio de la guerra hasta 2025 en La Vanguardia, El País y El Mundo. A partir del corpus, se ha hecho un análisis cuantitativo y cualitativo para determinar cuáles son las denominaciones más frecuentes y qué encuadres informativos generan, y además se ha evaluado si las formas utilizadas son más inclusivas y respetuosas. Se observa una recurrencia clara entre los tres diarios con respecto a las más frecuentes. Aparecen denominaciones que indican la procedencia, otras que destacan el estatus legal, y algunas que enfatizan la movilidad forzada. En relación con la evolución hacia el uso de un lenguaje más inclusivo y respetuoso, la prensa suele priorizar denominaciones genéricas o impersonales como refugiados, en vez de formas más inclusivas como personas refugiadas. Finalmente, partiendo del estudio de Semetko y Valkenburg (2000), se han identificado los encuadres informativos predominantes, como la victimización y la moralidad. Este estudio aporta una visión crítica sobre el poder simbólico de los medios y el papel del lenguaje en la construcción de las representaciones mediáticas de colectivos en situación de vulnerabilidad, así que puede ser la base para posibles futuras investigaciones.The mass media are key agents in the construction of social representations of vulnerable groups. This paper analyses the designations and the discourses present in the press about Ukrainian displaced people. To achieve this, a corpus of 204 news articles published from the beginning of the war until 2025 in La Vanguardia, El País and El Mundo has been created. From the corpus, a quantitative and qualitative analysis has been conducted to determine which are the most frequent designations and what media frames they generate. Furthermore, an evaluation has been made to conclude whether the forms used are more inclusive and respectful. A clear recurrence is observed among the three newspapers with respect to the most frequent designations. Some indicate their origin, others highlight their legal status, and some emphasise forced mobility. Regarding the evolution towards the use of a more inclusive and respectful language, the press tends to prioritise generic or impersonal designations such as refugiados instead of more inclusive forms such as personas refugiadas. Finally, based on the Semetko and Valkenburg’s study (2000), the predominant media frames in the press, such as victimization and morality, have been identified. This study provides a critical view of the symbolic power of the media and the role of language in the construction of vulnerable groups, and may be the basis for possible future research.