Heian Japan rewritten: the translations and adaptations of Taketori monogatari

Abstract

The Taketori monogatari is a Heian period (794–1185) tale about an old bamboo cutter and the princess from the Moon he raises with his wife. The story is one of Japan’s earliest and most iconic tales that have survived until our days. While it enjoys canonical status in its native literary system, the same tale, mediated by a number of translations and film adaptations, has had varying levels of impact in Spain. The aim of this paper is to study these rewritings exercises, combining tools from Translation Studies and Adaptation Studies as kindred disciplines in order to characterise the contemporary cultural circulation of classical literature between Japan and Spain, and shed light on how each translated version compares to the rest of the textual network. Some of the most recurrent points of contention between selected texts include their varying level of foreignisation and approach to intertextuality, which influence the interpretation of the tale championed by each product. In this regard, the rewritings of the Taketori monogatari available in Spanish comprise a diverse collection whose translation choices are guided by factors as target audience, medium and type of edition.El Taketori monogatari és un conte del període Heian (794–1185) sobre un vell tallador de bambú i la princesa de la Lluna que decideix criar junt amb la seva dona. Tot i gaudir d’un estatus canònic al seu sistema literari nadiu, la mateixa història ha tingut diferents nivells d’impacte a Espanya a través de diverses traduccions i adaptacions. L’objectiu d’aquest article és tractar de definir aquests exercicis de reescriptura combinant les eines que ens ofereixen els estudis de traducció i els estudis d’adaptació, enteses com a disciplines afins, per així caracteritzar la circulació cultural contemporània de literatura clàssica entre el Japó i Espanya i esclarir les diferències que les distintes versions traduïdes presenten front a la resta de la xarxa textual. Alguns dels punts de conflicte més recurrents entre els textos seleccionats son els seus graus heterogenis de estrangerització i l’enfoc en la intertextualitat, els quals influeixen en la interpretació del conte que cada versió recolza. En aquest aspecte, les reescriptures del Taketori monogatari disponibles en castellà comprenen una col·lecció diversa, les decisions traductores de les quals es veuen guiades per factors com el públic objectiu, el mitjà i el tipus d’edició.El Taketori monogatari es un cuento del periodo Heian (794–1185) sobre un viejo cortador de bambú y la princesa de la Luna decide criar junto con su mujer. Pese a disfrutar de un estatus canónico en su sistema literario nativo, la misma historia ha tenido diferentes niveles de impacto en España a través de varias traducciones y adaptaciones. El objetivo de este artículo es ayudar a definir estos ejercicios de reescritura, combinando herramientas ofrecidas por los estudios de traducción y los estudios de adaptación, entendidas como disciplinas afines, para así caracterizar la circulación cultural contemporánea de literatura clásica entre Japón y España, así como arrojar luz sobre las diferencias que las distintas versiones traducidas presentan respecto al resto de la red textual. Algunos de los puntos de conflicto más recurrentes en los textos seleccionados son sus grados heterogéneos de extranjerización y su enfoque de la intertextualidad, los cuales influyen en la interpretación del cuento apoyada por cada producto. En este aspecto, las reescrituras del Taketori monogatari disponibles en castellano componen una colección diversa, cuyas decisiones traductoras se ven guiadas por factores como el público objetivo, el medio y el tipo de edición.