Anàlisi del llenguatge col·loquial de Quim Monzó a Mil cretins

Abstract

Quim Monzó és un dels escriptors contemporanis en llengua catalana més destacats i el seu estil, que sovint contradiu gramàtiques i diccionaris normatius, no s’ha estudiat amb profunditat. L’objectiu d’aquest treball és investigar l’estil d’aquest autor mitjançant el seu últim llibre publicat l’any 2007, Mil cretins. Amb l’anàlisi d’una selecció de contes, aquest estudi pretén investigar quin tipus de llenguatge empra Quim Monzó. No obstant això, aquest estil tan personal pot presentar grans dificultats de traducció per mantenir el sentit i el to original. Per aquest motiu l’anàlisi es fa amb la comparació de la versió original catalana i la traducció al castellà, Mil cretinos, de Rosa Alapont. Tant el català com el castellà tenen característiques comunes per la seva proximitat lingüística. Tanmateix, la traducció entre aquestes dues llengües presenta un alt grau de dificultat. L’anàlisi es divideix en cinc gran apartats: fonètica, morfosintaxi, lèxic, ortotipografia i fenòmens estilístics amb exemples extrets directament dels llibres. Els resultats mostren que la traductora ha reeixit en la seva missió de traduir l’estil de Quim Monzó i el seu llenguatge col·loquial, ja que moltes de les solucions/nestan ben triades i són genuïnes. Tot i això, s’han trobat omissions i canvis de sentit que es podrien/nhaver substituït per opcions més adequades, però es pot observar que la majoria de les opcions s’han escollit a consciència i per un motiu rellevant perquè una traducció literal no funcionaria en la traducció de l’estil de Quim Monzó.Quim Monzó is one of the most important contemporary writers in Catalan language and his style, contradicting normative grammars and dictionaries, has not been deeply studied. The aim of this current paper is to investigate the personal style of Quim Monzó taking the last book he published in 2007, Mil cretins. By analysing a selection of tales, this work tries to conclude which type of language the author uses. However, this personal style can be difficult to translate keeping the same meaning and tone. Both Catalan and Spanish have many characteristics in common due their linguistic proximity. Nevertheless, translating between has a high number of difficulty. This is the reason why this analysis will be done through the comparison of the original Catalan version and its translation into Spanish, Mil cretinos, done by the translator Rosa Alapont. The analysis is divided in five main sections, which highlight the most important features: phonetics, morphosyntax, vocabulary, ortotypography and stylistic phenomena with examples taken directly from the books. The results show that the translator has succeeded in her job of translating Quim Monzó’s style and his colloquial language since most of the solutions are well chosen and genuine. However, in some cases omissions and change of meaning are found and they could have been solve with other options most appropriate but it can be seen and most of the options are selected due a relevant purpose because literal translation wound not work in the translation of Quim Monzó’s style.