L’ús del llenguatge col·loquial en la publicitat de la marca de ratafia L’Hòstia

Enllaç permanent

Descripció

  • Resum

    Els llenguatges publicitaris acostumen a tenir un grau de formalitat mitjà o alt. Per això, sobta que la marca L’Hòstia empri un registre tan informal. En aquest treball s’analitza el llenguatge publicitari de la marca a partir de tres objectius. El primer és explicar les característiques principals del llenguatge publicitari i el col·loquial. El segon és analitzar la pàgina web i les xarxes socials de la marca per extreure’n els trets més característics. I el tercer és comprovar si hi ha diferències entre ambdós recursos. Per a dur a terme l’anàlisi, s’han creat dos corpus amb les dades extretes de la pàgina web i les xarxes socials, que s’han classificat en dinou etiquetes. Els resultats mostren que el lèxic religiós, els manlleus i les referències a elements de la cultura catalana són els trets més característics del llenguatge emprat per la marca. A més, tot i que s’han observat algunes diferències entre les xarxes socials i la pàgina web, s’han vist patrons comuns als dos corpus. Per tant, les conclusions que s’extreuen són que la publicitat està adreçada a un públic jove i que l’ús del llenguatge col·loquial és degut al compromís de la marca per difondre la llengua i cultura catalanes.
    El grado de formalidad de los lenguajes publicitarios suele ser medio o alto. Por eso, sorprende encontrar una marca como L’Hòstia, que usa un registro informal. En este trabajo se analiza el lenguaje publicitario de la marca con tres objetivos. El primero es explicar las características principales del lenguaje publicitario y del coloquial. El segundo es analizar la página web y las redes sociales para identificar los rasgos más característicos. Y el tercero es comprobar si hay diferencias entre los dos recursos. Para hacer el análisis, se han creado dos corpus con los datos extraídos de la página web y las redes sociales, que se han clasificado con diecinueve etiquetas. Los resultados muestran que el léxico religioso, los préstamos y las referencias a elementos de la cultura catalana son los rasgos más característicos del lenguaje publicitario de la marca. Además, aunque se han observado diferencias entre la página web y las redes sociales, también se han encontrado patrones en común en los dos corpus. Por lo tanto, las conclusiones que se extraen son que la publicidad está destinada a un público joven y que el uso del lenguaje coloquial se debe al compromiso de la marca por difundir la lengua y la cultura catalanas.
    The language used in advertising usually has a medium or high formality degree. Therefore, it is surprising to find a brand like L’Hòstia that uses an informal register. This paper analyzes the brand’s language in advertising with three objectives. The first one is to explain the main characteristics of the advertising and colloquial languages. The second one is to analyze the brand’s website and social networks to identify the most characteristic features. And the third one is to check if there are differences between both resources. To carry out this analysis, two corpora have been created with the data extracted from the website and the social networks, which have been classified with nineteen labels. Results show that religious lexicon, loanwords, and references to elements of the Catalan culture are the most characteristic features of the brand’s advertising language. In addition, although differences have been observed between the website and the social networks, there were also found common patterns in both corpora. Hence, the conclusions are that the brand’s advertising is focused on young people and that the use of colloquial language is due to the brand’s commitment to spread the Catalan language and culture.
  • Descripció

    Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutora: Judit Feliu Cortes
  • Mostra el registre complet