Estudi longitudinal: anàlisi crítica del discurs a les comèdies de situació. Un estudi de cas de nou sèries

Abstract

Aquest treball té com a objectiu analitzar els discursos i realitats que transmeten algunes comèdies de situació. Per aconseguir-ho, s’han seleccionat nou comèdies dividides en tres dècades, més concretament, a partir dels anys noranta fins al 2020. En particular, s’estudien principalment els discursos de gènere, de classes socials i etno-racials, a més d’altres discursos que puguin aparèixer en aquestes produccions. Respecte a aquests discursos en aquest període de temps, s’observa una representació equitativa entre els personatges masculins i femenins, que dins l’escala socioeconòmica la classe mitjana és la més representada, seguida per la classe alta, i que la raça caucàsica es considera el grup etno-racial predominant. Quant als canvis dels discursos i realitats de gènere, es manté una representació força equitativa entre ambdós gèneres al llarg del temps, si bé hi ha una lleugera predominança del masculí entre els protagonistes. En relació amb la representació de classes socials, no s’observa cap evolució en l’aparició de la classe treballadora, ja que és pràcticament inexistent, i només una comèdia fa referència a dificultats econòmiques en les tres franges temporals. Pel que fa a la representació etno-racial, en la darrera dècada hi ha un creixement lleu de personatges de color i asiàtics, encara que la seva representació continua sent escassa. Cal destacar que aquest estudi ofereix una visió global d’aquest gènere televisiu, així que pot proporcionar una base per a possibles investigacions futures.