El màrqueting emocional i l'ambient obesogènic: efectes en les conductes alimentàries, els TCA, l'obesitat i el sobrepès en adolescents

Abstract

Cada cop la societat disposa de més informació, coneixement i eines per informar-se. Sens dubte, les xifres d’obesitat i sobrepès se situen en màxims històrics a escala global, i concretament a Espanya, que lidera els rànquings d’obesitat mundialment. Aquest fet resulta un problema de salut individual i públic, doncs un IMC tan elevat està directament associat a malalties cardiovasculars no transmissibles (ENT) i problemes psicològics (com depressió, ansietat, etc). En aquest context de (sobre) informació i (sobre) exposició a tota classe de productes i aliments, especialment aquells que són insans, la publicitat i el màrqueting són responsables en gran mesura dels hàbits alimentaris de la població actualment; els departaments de venda i de comunicació de les grans empreses alimentàries s’han esforçat durant anys a trobar la fórmula perfecta per aconseguir l’atenció i compra per part dels consumidors, i amb el component de l’emoció, l’han trobat. Aquest treball explora com la construcció dels missatges publicitaris alimentaris tenen un efecte directe en els hàbits alimentaris de la població i reflexiona perquè resulta perillós l’associació de certs aliments (especialment, aliments insans) amb estats emocionals i com aquesta vinculació l’ extrapolem a tots els àmbits de la nostra vida gràcies (o per desgràcia) a un ambient que promou i facilita que la població tingui aquests mals hàbits (l’ambient obesogènic) amb l’alimentació. Quelcom essencial i vital com és alimentar-se s’ha convertit en malaltís per algunes persones, en gran majoria per culpa d’un entorn que exerceix una forta pressió pels cossos prims i demonitza l’obesitat, però alhora no fa més que bombardejar la població amb estímuls que inciten a consumir aquests aliments en una gran diversitat de situacions: en sortir de l’escola, per esmorzar, per berenar, en celebracions, al cinema... A tot això, cal sumar-li l’efecte d’altaveu massiu que suposen les xarxes socials. Per això, la part de recerca aplicada d’aquest treball buscarà conèixer quin efecte té el màrqueting emocional, l’ambient obesogènic i les xarxes socials en les conductes alimentàries de la població adolescent, i determinar com tots aquests elements esmentats s’interrelacionen (o no) creant missatges d’efectes nocius per a la població que els rep, com el foment de l’obesitat i el sobrepès infantil o els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Aquest estudi resulta interessant, ja que, tot i que sí que existeixen alguns aspectes que analitzen els efectes d'alguns d’aquests components (com l’ambient obesogènic, etc.) i que existeixen algunes regulacions pel que fa a la publicitat alimentària, aquest estudi aporta una visió global i completa que pretén servir com a guia o punt de partida per a

i

l’adopció de regulacions més efectives que protegeixin a la població més jove i l’exploració més profunda dels efectes de les xarxes socials i els missatges emocionals del màrqueting en els hàbits alimentaris de la població.Nowadays, society has more and more information, knowledge and tools to get information than ever before. Undoubtedly, the figures for obesity and overweight are at an all-time high on a global scale, and specifically in Spain, which leads the world in the rankings of obesity. This is an individual and public health problem, as such a high BMI is directly associated with noncommunicable cardiovascular disease (NCD) and psychological problems (such as depression, anxiety, etc.). In this context of (over) information and (over) exposure to all kinds of products and foods, especially those that are unhealthy, advertising and marketing are largely responsible for the eating habits of the population today; the sales and communications departments of large food companies have struggled for years to find the perfect formula for getting attention and buying from consumers, and with the emotion component, they’ve found it. This paper explores how the construction of food advertising messages has a direct effect on the eating habits of the population and reflects on why it is dangerous to associate certain foods (especially unhealthy foods) with emotional states and how we extrapolate this link to all the areas of our lives thanks (or unfortunately) to an environment that promotes and facilitates the population to have these bad habits (the obesogenic environment) with food. Something as essential and vital as eating has become unhealthy for some people, largely because of an environment that puts strong pressure on thin bodies and demonizes obesity, but at the same time only bombards the body. population with stimuli that encourage them to consume these foods in all kinds of situations: when leaving school, for breakfast, for snacks, in celebrations, in the cinema...To all this, we must add the massive speaker effect of social media. Therefore, the applied research part of this work will seek to know what effect emotional marketing, obesogenic environment and social networks have on the eating habits of young population and measure how all these elements are interrelated (or not) creating messages of harmful effects forthe population thatreceives them, like obesity, overweight or eating disorders. This study is interesting because, although there are some aspects that analyze the effects of some of these components (such as the obesogenic environment, etc.) and that there are some regulations regarding food advertising, this study provides a comprehensive and comprehensive vision that aims to serve as a guide or starting point for the adoption of more effective regulations that protect the younger population and the deeper exploration of the effects of social media and the emotional messages of marketing on eating habits of the population.