e-Repositori UPF :: Grau en Publicitat i Relacions Públiques. Treballs de fi de grau

Recent Submissions

Construcció d’una nova identitat de marca per al públic jove: Proposta de rebranding visual i comunicatiu per al celler Terra Remota
(2025) Jimenez Guxens, Martina; Marengo Velasco, Mónica; Tuset Mas, Carla
Aquest treball analitza noves formes de connexió entre el món del vi i el públic jove a través de la redefinició estratègica i creativa d’una marca vinícola catalana. En un context de transformació dels valors socials i dels hàbits de consum, s’identifica l’oportunitat d’actualitzar el relat i la manera com es presenta el vi, històricament vinculat a codis formals i sovint allunyats de les noves generacions. A partir del cas de Terra Remota, es proposa l’extensió de línia Rauxa, concebuda per obrir el vi a nous moments de consum, incorporar formats innovadors i adoptar llenguatges comunicatius propers al públic jove. L’objectiu és posicionar Rauxa com una marca vinícola contemporània, capaç de combinar l’arrelament territorial amb valors actuals com la sostenibilitat, l’autenticitat, la creativitat i el foment d’un consum responsable.
Un bon aprofitat: campanya contra el malbaratament alimentari pel banc dels aliments
(2025) Massanet Llobet, Daina
El malbaratament alimentari és un dels grans desafiaments ambientals, econòmics i socials del nostre temps. Aquest Treball Final de Grau desenvolupa una proposta de comunicació creativa per combatre’l promovent el seu concepte oposat: l’aprofitament. La campanya, ideada per al Banc dels Aliments, busca educar i conscienciar la població catalana sota el concepte “Un bon aprofitat”, utilitzat com a eix creatiu amb humor i ironia. Mitjançant jocs de paraules i comparacions visuals, es vol captar l’atenció i provocar la reflexió de públics diversos a través d’una estratègia multicanal.
"ITS time to share": campanya al Share festival en col·laboració amb el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats
(2025) Casaña Pardo, Laura; Luelmo Rodríguez, Júlia; Villena Vila, Irene
De la pista a Instagram : anàlisi de la construcció de la marca personal dels jugadors de bàsquet professional a Instagram: una corporativa entre l'ACB i la NBA
(2025) Ortiz Catalán, Anna
El bàsquet professional ja no és només el que passa a la pista; Instagram i les xarxes socials juguen un paper cada vegada més important en la construcció de la marca personal dels jugadors en un entorn cada cop més competitiu i globalitzat. Aquest Treball de fi de grau explora, mitjançant una anàlisi de contingut, una enquesta i una entrevista, com els jugadors professionals de bàsquet gestionen la seva marca personal a Instagram, comparant les estratègies comunicatives dels jugadors de la Liga ACB i de l’NBA, així com les diferències culturals, esportives i en la percepció del públic.
Harry Potter i la màgia de la marca en la creació de la identitat dels individus
(2025) Mateo Pérez, Joana Elisenda
Aquest treball analitza l’impacte de la marca Harry Potter en la construcció de la identitat cultural individual i col·lectiva. A través d’un estudi qualitatiu —lectura crítica de la saga literària i revisió de la seva adaptació cinematogràfica— s’identifiquen els codis identitaris que la marca transmet, especialment mitjançant els valors i l’estètica associats a les residències de Hogwarts. Els llibres aporten una base valorativa i narrativa, mentre que les pel·lícules construeixen una identitat visual que condiciona tant l’univers representat com el marxandatge vinculat. L’anàlisi s’amplia a l’experiència dels consumidors en entorns digitals (videojocs i web oficial) i físics (parcs temàtics). Els videojocs Hogwarts Mystery i Hogwarts Legacy han superat conjuntament els 1.500 milions de dòlars en facturació. El parc temàtic The Making of Harry Potter ha incrementat la seva facturació anual en més d’un 300% des de 2012. Paral·lelament, s’analitza la creació de fanfiction- és el segon univers amb més fanfictions a AO3, plataforma situada entre les quaranta més visitades del mónper completar l'anàlisi d’interaccions que reforcen la identitat col·lectiva. L’estudi conclou que l’univers de Harry Potter continua sent rellevant a nivell cultural i comercial, i manté un alt potencial de creixement i de construcció d’identitat, com exemplifica la nova adaptació televisiva prevista per al 2026
El protocol del segle XXI: símbols, càmeres i narratives
(2025) Martínez Fernández, Natàlia
Aquest treball analitza el paper del protocol institucional en la construcció d’una imatge pública sòlida en el context mediàtic i digital. A través de l’estudi de normatives, entrevistes a experts i reflexions teòriques, s’examinen els reptes als quals s’enfronten les institucions a l’hora d’organitzar actes oficials sense cap error, emfatitzant la importància d’una bona planificació, la coordinació i la gestió efectiva dels errors. L’anàlisi revela com el protocol s’ha convertit una eina estratègica per projectar professionalisme, solemnitat i legitimitat, mentre s’adapta a les noves demandes visuals i simbòliques.
Alfred Hitchcock: L’art de ser-hi : una anàlisi de la construcció mediàtica i de la identitat pública del director de cinema amb base en tècniques de brànding personal, i la semiòtica i la narrativa aplicades als seus cameos
(2025) Solís , Samuel; Tejero, Alèxia
Alfred Hitchcock va ser un pioner del cinema i de la construcció d’una identitat pública mitjançant estratègies de personal branding, semiòtica i narrativa. Fou dels primers a crear un personatge reconeixible a través dels seus cameos i un univers propi de contingut. Aquesta investigació analitza com va construir aquesta identitat pública, examinant les seves aparicions a les pel·lícules i el seu univers des del punt de vista del personal brànding. Es proposen dos models d’anàlisi: un basat en J.N. Kapferer i el brànding, i un altre en les teories semiòtiques i narratives de P. Bertetti i A.J. Greimas. S’observa que Hitchcock aplicava tècniques de brànding personal de manera intuïtiva i que, mitjançant la seva narrativa i semiòtica als cameos, establia un joc d’atenció amb el públic. També es destaca la importància del contrast entre l’obra i la figura pública, així com l’ús de la repetició per construir una personalitat i un personatge coherents.
De tradició a experiència única: el paper de la wedding planner i les xarxes socials com a impulsores del canvi dins els casaments
(2025) Salvador Magrans, Idoia
Aquest treball de final de grau analitza el paper de la wedding planner en el context contemporani dels casaments occidentals, tot centrant-se en la seva capacitat per transformar un acte tradicional en una experiència personalitzada, creativa i emocionalment significativa. El projecte combina una aproximació teòrica, a través de l’anàlisi bibliogràfica i acadèmica, amb una metodologia qualitativa, basada en entrevistes semiestructurades a professionals del sector i sessions de focus group. L’objectiu és entendre com ha evolucionat la demanda de casaments en l’era de les xarxes socials, la hiperpersonalització i la consciència estètica, i com la figura de la wedding planner esdevé clau per donar-hi resposta. A més, s’explora el rol predominant de les dones en aquesta professió, analitzant-ne les causes socials i culturals a través d’estudis feministes i de gènere. Els resultats mostren una transformació del casament com a ritu: d’un acte tradicional normatiu a una experiència emocional, compartible i única. També es detecta una tensió entre el desig de sostenibilitat i les expectatives estètiques i socials. Les wedding planners són percebudes com a professionals imprescindibles per gestionar aquesta complexitat: creativitat, logística, emocionalitat i valors. Com a part pràctica del projecte, s’ha desenvolupat l’esbós d’una proposta estratègica per a una marca de wedding planning amb una forta identitat creativa i emocional: Sueños Sabor Violeta, que busca connectar amb parelles que desitgen celebrar el seu amor d’una forma coherent, simbòlica i inoblidable.
De la visibilidad local a la audiencia global: cómo la era digital impulsa y democratiza el cine independiente frente a las grandes producciones
(2025) Vacarisas Bofill, Natalia
El presente Trabajo Final de Grado analiza el impacto de la transformación digital en el ámbito del marketing cinematográfico, con especial énfasis en las oportunidades que esta nueva era ofrece al cine independiente. La investigación parte de la idea de que las herramientas tecnológicas actuales, junto con las plataformas digitales de distribución y promoción, permiten a los creadores independientes ampliar su visibilidad, acceso a financiación y conexión con audiencias globales. Así, a través del marketing digital, las redes sociales y los servicios de streaming, se superan las barreras tradicionales impuestas por la industria cinematográfica dominante. El estudio combina un marco teórico con un caso práctico, demostrando cómo estas estrategias pueden impulsar el recorrido comercial de una película independiente, especialmente en un entorno donde la atención es limitada y la competencia de contenidos es constante.
Creació d'una nova línia de productes per a la marca Borges
(2025) Garcia, Sara; Marco, Lluís; Peraza, Ana
Borges, una marca nascuda a Reus, Espanya, i que ara compta amb una presència sòlida i internacional, ha detectat que no arriba al target jove. Fidel al seu propòsit d’innovació, necessita fer un rebranding creant una nova línia de productes per assolir aquest objectiu, ha realitzat una investigació de mercat i ha detectat un auge en el perfi l de consumidor de snacks, amb preferència per l'esport. Per això, ens ha encarregat que ideem una línia de productes basats en fruits secs enfocats als esportistes joves. Així neix la línia +ENERGÍA, que consta de tres nous articles: barretes, pols i galetes. El seu valor diferencial és que està feta amb ingredients 100% naturals i sense additius, contrastant amb la resta de snacks esportius que trobem avui dia al mercat. Així, els consumidors podran comptar amb una línia de productes feta a base d’ingredients que entenen, ideada a partir d’un l’anàlisi de la competència que inclou un benchmark i un mapping de posicionament, així com una anàlisi del públic amb una mostra real de 60 persones. D’aquesta mostra, obtenim l’insight de la necessitat d’energia en els snacks que consumeix el nostre target com a eix central del producte. Aportem una proposta de producte detallada que compleix les 4 P’s del màrqueting i futures línies de treball, packaging diferenciat de la competència i que transmet energia, comunicacions enfocades a joves amb l’univers càlid i proper de la marca mare i accions que s’enfoquen en l’awareness del nou producte i s’introdueix de manera amigable i propera en els territoris més actius del país per aconseguir més que una submarca, una comunitat.
Fragmented identities : la cultura de la inmediatez digital y su influencia en la construcción identitaria del individuo
(2025) Labarias Delgado, Claudia
El consumo digital actual está marcado por la instantaneidad, la automatización y la brevedad de los formatos. Plataformas como TikTok o Instagram generan un flujo constante de material breve que, lejos de ser neutro, expone al usuario a una infinidad de referentes identitarios. La producción constante y automatizada de material digital en plataformas de contenido breve, supone un volumen de contenido abrumador para el usuario hiperconectado. Estos inputs, creados por múltiples creadores de contenido, exponen un amplio abanico de personalidades para el usuario promedio. El consumo diario y persistente de contenido de formato breve supone un consumo fácil que margina a procesos más dedicados como son la introspección y la privacidad. ¿Tiene la sobreexposición continuada a contenido digital el poder de influir en el proceso de construcción identitario del usuario consumidor? ¿De qué manera afecta a este proceso; positivamente o negativamente? Para abordar este fenómeno, se empleó una metodología cualitativa basada en grupos focales. Se llevaron a cabo tres grupos focales (N=18) con jóvenes de entre 18 y 25 años, usuarios habituales de TikTok y/o Reels. Los usuarios pertenecientes a este rango de edad se encuentran en la etapa de adultez emergente, un periodo de desarrollo personal crucial para el individuo. La dinámica, estructurada en cinco bloques temáticos, permitió generar un espacio de reflexión y diálogo sobre la identidad entre los participantes. En primer lugar, los resultados demostraron que la cultura digital contemporánea puede entorpecer el proceso identitario, aunque también lo estimula en ciertos casos. Factores como la autoestima o el bienestar digital son determinantes en esta relación. Asimismo, se demuestra una preferencia mayoritaria por una cultura lenta como espacio de construcción identitaria. Los resultados invitan a reflexionar sobre la posibilidad de construir una identidad coherente en un entorno digital acelerado, fragmentado y saturado de estímulos.
Un bon aprofitat : campanya contra el maltracte alimentari pel Banc dels Aliments
(2025) Massanet i Llobet, Daina
El malbaratament alimentari és un dels grans desafi aments ambientals, econòmics i socials del nostre temps. Aquest Treball Final de Grau desenvolupa una proposta de comunicació creativa per combatre’l promovent el seu concepte oposat: l’aprofi tament. La campanya, ideada per al Banc dels Aliments, busca educar i conscienciar la població catalana sota el concepte “Un bon aprofi tat”, utilitzat com a eix creatiu amb humor i ironia. Mitjançant jocs de paraules i comparacions visuals, es vol captar l’atenció i provocar la refl exió de públics diversos a través d’una estratègia multicanal.
Personajes transmedia : Sirius y Remus a través de historias
(2025) Puyal Puyal, Sara
En las últimas décadas, el fenómeno del fanfiction ha desdibujado los límites narrativos de las sagas de ficción, permitiendo a los fans reimaginar personajes y mundos desde una perspectiva participativa y reivindicativa. Este Trabajo de Final de Grado explora la relación entre narrativa transmedia y fan studies mediante el análisis de dos personajes secundarios del universo Harry Potter: Sirius Black y Remus Lupin. A través del modelo de identidades transmedia de Paolo Bertetti, se analizan tres niveles (ficticio, existencial y cultural) para comprender cómo estos personajes son reconstruidos y resignificados en textos no canónicos. La investigación compara el texto original Harry Potter y el Prisionero de Azkaban con dos fanfictions seleccionados de la plataforma Archive of Our Own (The Art of Getting By y Like Real People Do), con el objetivo de responder a tres preguntas clave: la coherencia identitaria de los personajes en distintos relatos, la evolución de su vínculo narrativo y los deseos del fandom proyectados en estas nuevas representaciones.
Redefinint Roxy : pla estratègic per inventar una marca oblidada
(2025) Arroyo López, Laia; Llecha Rodríguez, Candela; Puigpelat Giné, Anna
Aquest Treball de Final de Grau presenta una proposta estratègica per revitalitzar la marca Roxy i reconnectar amb un públic femení que ha evolucionat. A través d'una anàlisi interna i externa, s'identifiquen les causes de la pèrdua de rellevància de la marca i es defineixen nous pilars de posicionament, enfocats en la sostenibilitat, l’empoderament femení i la connexió emocional. El projecte inclou el desenvolupament d’una col·lecció càpsula, un pla de comunicació omnicanal, col·laboracions amb influencers i la creació d’un esdeveniment experiencial anomenat “Casa Club Roxy”. L’objectiu principal és transformar Roxy en una marca significativa per a les noves generacions, mantenint la seva essència però adaptant-se als valors actuals del mercat.
Tono crítico : proyecto de divulgación sobre las implicaciones socioculturales del maquillaje
(2025) Ding, Noa; De Luis, Aina; Navarro, Berta
Este Trabajo de Fin de Grado analiza el consumo del maquillaje como práctica cultural y social ligada a la construcción de la feminidad normativa en mujeres cisgénero jóvenes en contextos urbanos de España. A partir de este análisis, se desarrolla “Tono Crítico”, un proyecto de divulgación y concienciación en TikTok dirigido principalmente a mujeres jóvenes cisgénero en España, y extensible a jóvenes en general. El trabajo tiene tres objetivos principales: (1) explorar las motivaciones que llevan a las mujeres jóvenes cisgénero a usar maquillaje; (2) analizar cómo estas motivaciones se relacionan con las exigencias de la feminidad normativa; y (3) desarrollar un proyecto de divulgación digital en TikTok que promueva una mirada crítica sobre el consumo del maquillaje. Para ello, se utilizó una metodología mixta: por un lado, se realizaron grupos de discusión con 11 mujeres jóvenes cisgénero; por otro, se aplicó un análisis comparativo tipo benchmark para la creación de contenido en redes sociales. El trabajo se sitúa en el cruce entre la investigación académica, la estrategia y la comunicación digital.
Pla de comunicació Parada Rodona : rebranding i proposta de marca
(2025) De Castro Martínez, Marta; Estarellas Bibiloni, Clara; Pié Gomés, Mariona
Aquest treball desenvolupa un pla de comunicació per a Parada Rodona, una empresa familiar del Camp de Tarragona dedicada a la producció d’oli d’oliva verge extra. El projecte sorgeix a partir de la demanda del client, que expressa dues necessitats principals: construir una identitat de marca sòlida i augmentar les vendes i notorietat del seu producte. Mitjançant una anàlisi completa del sector, del mercat i del comportament del consumidor, s’elabora una proposta estratègica centrada en el rebranding de la marca i la creació d’oleoexperiències, activitats turístiques i gastronòmiques vinculades al territori i a la cultura de l’oli. El pla de comunicació es completa amb una sèrie d’accions comunicatives específiques adaptades al nou posicionament i al públic objectiu. Aquest enfocament busca aportar valor afegit al producte i posicionar Parada Rodona dins del mercat actual, on la demanda d’experiències autèntiques i de productes de proximitat és cada cop més rellevant.
Anòsmia publicitaria : comunicar l'intangible : una aproximació a la publicitat audiovisual de perfum en la configuració d’un llenguatge idiosincràtic i estretament vinculat als codis del llenguatge cinematogràfic
(2025) Cairol, Elionor
Davant la incapacitat de transmetre olors i essències a través de la pantalla, la publicitat audiovisual de perfum ha desenvolupat un llenguatge visual singular, capaç d’evocar l’intangible. A través d’una aproximació teòrica, aquest estudi reflexiona sobre el perfum com a objecte cultural, simbòlic i emocional, per entendre la necessitat de la seva comunicació de transcendir la funcionalitat per connectar amb les emocions, els records i els desitjos més profunds de l’espectador. Paral·lelament, s’estableix una analogia formal entre aquest llenguatge i els codis cinematogràfics, posant en relleu les coincidències expressives entre ambdós, mitjançant l’anàlisi de quatre anuncis dirigits per cineastes reconeguts. A través d’aquest recorregut, la investigació proposa entendre aquesta tipologia comunicativa no només com una eina persuasiva, sinó com un espai híbrid d’expressió creativa, gairebé artística, i únic dins el panorama publicitari contemporani.
Campanya de comunicació per a Candy, una proposta alternativa d’oci nocturn
(2024) Vert i Coll, Núria; Carbonell Monrós, Maria; Kaya Aguiló, Paula Selin
Candy és la nova proposta d'oci nocturn impulsada per Noah Borrego l'any 2023. Vist que el projecte caria d'una estratègia de comunicació eficient, es va parar durant uns mesos; i s'ha elaborat novament des d'un enfocament professional. Per tant, aquest treball mostra l'evolució de la marca Candy, i els passos que s'han dut a terme per tal de posicionar la marca com a líder dins el sector de l'oci nocturn a Barcelona. Durant aquest procés la feina s'ha dividit en tres etapes principalment. En primer lloc, es va realitzar una investigació en profunditat, aplicant diferents tècniques basant-se en una triple mirada. En segon lloc, a partir de la informació recollida es va executar un pla estratègic; i finalment trobem el seu desenvolupament plasmat creativament en un nou branding de la marca, i en diferents accions de relacions públiques.
La Comunicació a través de la dansa en la publicitat audiovisual
(2024) Vergés Vilarrubia, Maria
Aquest treball tracta de demostrar la relació entre les cèl·lules mirall amb l’empatia de la dansa dins el context publicitari actual. Aquestes cèl·lules van ser descobertes l’any 1992 per Giacomo Rizzolatti, neurones les quals s’activen tant quan una acció es dur a terme com quan s’observa a un altre subjecte realitzar-la. Així doncs, es relaciona directament amb el terme empatia, entenent que per tal de comprendre les emocions d’un subjecte, s’ha de poder experimentar l’emoció observada. Per tant, s’exposa la idea que les expressions corporals que provenen d’un instint innat, provoquen l’activació del mateix instint en altres gràcies al sistema de percepció-acció. Actualment, la dansa és un mètode d’expressió artística a través del llenguatge corporal. Per aquest motiu, l’objectiu principal d’aquest treball és demostrar o refutar la idea que la dansa present en la publicitat potencia l’empatia a través de la comunicació no verbal i estimula efectivament àrees cerebrals específiques.
Reconstruint MOTOMAMI: un nou enfocament en el màrqueting musical
(2024) Sánchez Fernández, Eduard
Aquest treball explora noves vies de treballar en el màrqueting musical, realitzant una campanya integral pel llançament del tercer àlbum d’estudi de Rosalía, anomenat "MOTOMAMI", i de la seva corresponent gira mundial. Per aconseguir-ho, es realitzarà un anàlisi exhaustiu de la indústria musical, el mercat actual, la trajectòria de l’artista i les característiques del seu art. Aquesta anàlisi permetrà dissenyar accions creatives, innovadores i de vanguarda que aprofitin tant els formats actuals com els tradicionals. A més, es perseguirà obtenir un impacte i una cobertura àmplia i efectiva. L'objectiu és no només augmentar la visibilitat de Rosalía i el seu àlbum, sinó també establir nous estàndards en el màrqueting musical contemporani, passant del màrqueting musical que coneixem avui dia, al màrqueting musical 2.0.

Navigate

Browse

Recent Submissions