Comunicació

Treballs de fi de grau, de màster o d'alguna assignatura, realitzats per estudiants de la UPF en l'àmbit de Comunicació.

URI permanent per a aquesta comunitat http://hdl.handle.net/10230/20645

Enviaments recents

La presencia del deporte femenino en el telediario prime time de televisión española: temporada 2021/22
(2023) Pecino, Isaac
La temporada televisiva 2021/22 en España coincide con el auge de un seguimiento sin parangón del deporte femenino, un cambio inédito en la sociedad española. Esta investigación se sitúa en la confluencia de los Sports Media Studies y los Gender Studies, y a partir del estudio de caso de los informativos de la televisión pública española (La1), analiza cómo se ha contribuido a esta incipiente transformación sociocultural desde el ámbito periodístico. En los últimos años, en este campo teórico se han denunciado sistemáticamente la infrarrepresentación de la presencia del deporte femenino en los medios de comunicación, cómo prácticas profesionales discriminatorias o estigmatizadoras al representar a la mujer deportista como objeto hipersexualizada o en roles secundarios que la infantilizan, recurriendo a encuadres noticiosos dónde se resta mérito a sus logros o se las estereotipa desde el paradigma de la otredad. Atendiendo estos precedentes, se plantea un diseño metodológico de orientación cuantitativa basado en la técnica de análisis de contenido. Para ello se elabora un instrumento ad hoc compuesto de dos tablas de recogidas de datos, una dedicada a las categorías de presencia y relevancia informativa, y otra a las de representación y tratamiento periodístico en esta última es donde se incluyen elementos de análisis discursivo multimodal. Algunos de los resultados, obtenidos a partir de un análisis de los datos cuantitativos indican que, de las 3.308 noticias, el deporte femenino ocupa el 14,9% frente al 68,77% del deporte masculino y el 7,13% del mixto (el resto corresponde a noticias no-deportivas o de información general). Con estos datos, al compararlos con los estudios precedentes en el ámbito español, se constata que, aunque existe cierta mejora en la cobertura, tanto en tiempo como en unidades de noticias, la información relacionada con el deporte femenino sigue estando infrarrepresentada en el medio público.
The Water Noesis
(2025) Corbera Casadellà, Alex
Aquest treball parteix de la base d’un projecte previ realitzat en el marc de l’assignatura Tendències del Videojoc, cursada durant el grau. En aquell context, es va elaborar una primera proposta conjuntament amb altres companys la qual ha servit com a punt de partida per aquest projecte individual. Per aquest Treball de Final de Grau, el projecte ha estat completament replantejat i redissenyat, donant lloc a una nova proposta pròpia. Tot i això, s’hi conserven alguns conceptes generals que van ser treballats inicialment i que han evolucionat i fonamentat la llavor sobre la qual se sustenta el treball. The Water Noesis prové de la idea de la transformació dels estats materials de l’aigua en un entorn de puzles i plataformes 2D. Aquesta proposta planteja una mecànica principal amb potencial fàcilment explotable que permet un ús ampli de la creativitat des del bàndol del desenvolupador a l’hora d’idear diferents trencaclosques en els escenaris interactius de cada pantalla. Aquesta idea és la llavor en la recerca del dissenyador d’una experiència lúdica i divertida per part dels jugadors, ja que alhora que gaudeixen de l’experiència també es promou el desenvolupament de la seva capacitat de pensament creatiu en la resolució de puzles, on la satisfacció de resoldre’ls encoratja a continuar i descobrir el següent repte.
La Gran Clariana
(2025) Rey, Anton; Roig, Elisa; Vergés Aguila, Arnau
Els nostres primers grans referents són literaris. En primer lloc, Las Ciudades Invisibles de Calvino, que és un recull de relats de viatges que Marco Polo narra a l’emperador dels tàrtars. Es llegeix com una novel·la, però també com un assaig i un llarg poema sobre la condició humana. Les ciutats reben nom de dona, i la gran majoria son fantasioses, inverosímils i amb arquitectures impossibles, i el llenguatge amb què les descriu Marco Polo està carregat de suggerències. Ell explica el que aquestes deixen veure, les façanes, els carrers, els ponts, com si es tractés de persones -i per això, per molt que s’extengui, segueixen sent invisibles-. Ens va inspirar molt el misteri que aquesta personificació atribuïa a les ciutats, i ens va motivar a explorar la nostra més enllà del que es deixa veure. Per una altra banda, l’estudi que fa Marc Augé a Los no lugares, espacios de anonimato; una antropología de la sobremodernidad ens ha ajudat a reflexionar sobre el comportament de l’home modern a la ciutat i als seus espais d’anonimat (sales d’espera, transport públic, perifèria, etc).
Construcció d’una nova identitat de marca per al públic jove: Proposta de rebranding visual i comunicatiu per al celler Terra Remota
(2025) Jimenez Guxens, Martina; Marengo Velasco, Mónica; Tuset Mas, Carla
Aquest treball analitza noves formes de connexió entre el món del vi i el públic jove a través de la redefinició estratègica i creativa d’una marca vinícola catalana. En un context de transformació dels valors socials i dels hàbits de consum, s’identifica l’oportunitat d’actualitzar el relat i la manera com es presenta el vi, històricament vinculat a codis formals i sovint allunyats de les noves generacions. A partir del cas de Terra Remota, es proposa l’extensió de línia Rauxa, concebuda per obrir el vi a nous moments de consum, incorporar formats innovadors i adoptar llenguatges comunicatius propers al públic jove. L’objectiu és posicionar Rauxa com una marca vinícola contemporània, capaç de combinar l’arrelament territorial amb valors actuals com la sostenibilitat, l’autenticitat, la creativitat i el foment d’un consum responsable.
Metraje-error
(2025) Bordanove, Bea
El metraje-error es una imagen que fracasa en serlo: no informa, no entretiene, no vigila. Sin embargo, existe, expresa y forma parte del imaginario colectivo. Esta investigación es una ontología y manifiesto a favor de este tipo de metraje que escapa por completo las posibilidades de capitalización y que, por tanto, es capaz de crear nuevas lógicas de pensamiento basadas en la empatía alrededor de las imágenes basura. Ante la urgencia de un nuevo régimen visual menos hostil, investigar el metraje-error implica abogar por la podredumbre de todas las cosas y confiar en las posibilidades de apertura que ofrecen los errores y grietas en el metraje digital. Este texto pone a dialogar los metrajes-error de piezas consagradas de Farocki, Herzog y Varda, entre otros, con varias obras audiovisuales que escapan a las doctrinas académicas encontradas sobretodo en YouTube y en varios directorios de videovigilancia.

Comunicació

Navegar

Examinar

Enviaments recents