Análisis de los núcleos temáticos en las narrativas de mujeres migrantes. La deixis como mecanismo de expresión de identidad y pertenencia en mujeres migrantes

Abstract

Esta investigación analiza los discursos de cuatro mujeres migrantes en Barcelona, obtenidos a través de entrevistas etnográficas semidirigidas, desde una perspectiva de género y con un enfoque doble. La primera parte se centra en los núcleos temáticos relacionados con sus experiencias migratorias; la segunda, en el uso de los pronombres personales como mecanismo de expresión identitaria y de construcción discursiva del endogrupo y del exogrupo. La metodología principal ha sido el análisis del discurso, apoyado por el software atlas.ti. Los resultados muestran que las participantes se enfrentaron a múltiples dificultades a lo largo de sus trayectorias migratorias, especialmente en la etapa inicial, cuando algunas de ellas se vieron obligadas a aceptar empleos de la economía sumergida por la falta de documentación. También destacan las relaciones familiares transnacionales, marcadas por una fuerte carga emocional en los relatos debido a la separación geográfica de las familias. En la segunda parte del estudio, centrada en la deixis personal, se observa un uso predominante del pronombre explícito de la primera persona del singular (yo) como forma de construir el relato individual. En cuanto a la primera persona del plural (nosotros), se identifican tres colectivos que conforman el endogrupo: la familia, otras personas migrantes y quienes proceden del mismo país. Esta división se reproduce en la construcción del exogrupo, expresado a través del pronombre ellos, que incluye referencias al país de acogida, a los empleadores y a otros migrantes. Las entrevistas ponen de manifiesto que las dificultades vividas por las participantes contribuyen a una percepción negativa del exogrupo y, como consecuencia, incluso en los casos en que las informantes ya poseen la nacionalidad española, no incorporan el país de acogida dentro de su endogrupo identitario.Aquesta investigació analitza els discursos de quatre dones migrants a Barcelona a partir d’entrevistes etnogràfiques semidirigides, amb una perspectiva de gènere i un doble enfocament analític. La primera part se centra en els principals nuclis temàtics relacionats amb l’experiència migratòria de les participants; la segona, en l’ús dels pronoms personals com a eina d’expressió identitària i de construcció discursiva de l’endogrup i de l’exogrup. Per dur a terme l’estudi, s’ha emprat l’anàlisi del discurs com a metodologia principal i el programari atlas.ti com a suport tècnic. Els resultats mostren que les informants han afrontat nombroses dificultats al llarg del seu procés migratori, especialment en l’etapa inicial, quan algunes d’elles es van veure obligades, per la manca de documentació, a acceptar feines en l’economia submergida. També destaquen les relacions familiars transnacionals, que tenen un fort impacte emocional en els relats a causa de la separació geogràfica de les famílies. Pel que fa a l’anàlisi pronominal, s’ha observat un ús predominant del pronom explícit de la primera persona del singular (yo) com a forma de construcció del relat personal. Quant als pronoms de primera persona del plural (nosotros), s’identifiquen tres grups que conformen l’endogrup: la família, les persones migrants i les originàries del mateix país. Aquesta divisió es reprodueix en la construcció de l’exogrup, expressada mitjançant el pronom ellos, que inclou referències al país d’acollida, als ocupadors i a altres migrants. Les entrevistes permeten veure que les experiències negatives durant el procés migratori influeixen en una percepció negativa de l’exogrup i això fa que, malgrat que algunes participants ja disposin de la nacionalitat espanyola, no incorporin el país d’acollida dins el seu endogrup identitari.This study analyzes the discourse of four migrant women living in Barcelona, based on semi-structured ethnographic interviews, from a gender perspective and through a twofold analytical approach. The first part focuses on key thematic areas related to their migration experiences; the second examines the use of personal pronouns as tools for identity expression and the discursive construction of ingroups and outgroups. Discourse analysis is used as the main methodological framework, supported by the qualitative analysis software atlas.ti. Findings reveal that the participants faced significant challenges during their migration journeys, especially in the initial phase, when the lack of legal documentation often led them to accept jobs in the informal labor market. Transnational family ties emerge as particularly relevant, with strong emotional implications in their narratives due to the geographic separation. In the analysis of personal deixis, first-person explicit singular pronouns in Spanish (yo) are notably frequent, highlighting the centrality of individual narrative construction. Regarding the first-person plural (nosotros), three groups are identified as part of the ingroup: the family, other migrants, and people from the same country. This tripartite division is mirrored in the outgroup, marked by the third-person plural (ellos), which refers to the host country, the employers, and other migrants. The interviews reveal that the difficulties experienced throughout the migration process contribute to a negatively connoted perception of the outgroup and, consequently, even when some participants have acquired Spanish citizenship, the host country is not incorporated into their discursive ingroup.