El trasllat d’elements sinestèsics en textos poètics: la traducció de Pere Rovira (2021) de Les fleurs du mal de Charles Baudelaire

Abstract

Un dels aspectes de més complexitat en textos poètics és el trasllat de les figures retòriques perquè són les unitats més expressives. En aquestes, la forma, que està lligada a usos particulars de cada llengua, acostuma a acompanyar el significat, per la qual cosa suposen una dificultat de traducció. En un moment editorial d’increment de publicacions de noves traduccions de clàssics, és interessant veure quin tractament en fan les actualitzacions i què ofereixen de nou, especialment respecte de l’acompliment dels efectes esperats. L’objectiu d’aquesta anàlisi és observar el tractament de Pere Rovira en la seva traducció al català de Les fleurs du mal (2021) per aconseguir una correspondència dels efectes que ofereixen els elements sinestèsics de Baudelaire. S’analitzen els diversos nivells d’implicacions lingüístiques de l’original que construeixen la figura retòrica en qüestió en confrontació amb les solucions del text meta de Rovira. A banda, se’n proposa una mostra comparativa amb les anteriors traduccions de Benguerel i de Llovet per descriure l’evolució de la recepció i la traducció en el marc català d’aquest clàssic que va determinar la literatura occidental posterior i del qual encara es poden extreure noves perspectives i concepcions. La traducció de Rovira és la més propera a la forma original i aconsegueix oferir uns efectes equivalents.Uno de los aspectos de mayor complejidad en textos poéticos es el traslado de las figuras retóricas porque son las unidades más expresivas. En estas, la forma, que está ligada a usos particulares de cada lengua, suele acompañar al significado, por lo que suponen una dificultad de traducción. En un momento editorial de incremento de publicaciones de nuevas traducciones de clásicos, es interesante observar qué tratamiento proponen las actualizaciones y qué ofrecen de nuevo, especialmente respecto al cumplimiento de los efectos esperados. El objetivo de este análisis es observar el tratamiento de Pere Rovira en su traducción al catalán de Les fleurs du mal (2021) por tal de conseguir una correspondencia de los efectos que ofrecen los elementos sinestésicos del original de Baudelaire. Así, se analizan los diferentes niveles de implicaciones lingüísticas del texto de origen que construyen esta figura retórica en cuestión en confrontación con las soluciones del texto meta que propone Rovira. Además, se propone

una muestra comparativa con las anteriores traducciones de Benguerel y de Llovet para describir la evolución de la recepción y la traducción en el marco catalán de este clásico que determinó la literatura occidental posterior y del que todavía pueden extraerse nuevas perspectivas y concepciones. La traducción de Rovira es la más próxima a la forma original y consigue ofrecer unos efectos equivalentes.One of the most complex elements in poetic texts is the rhetorical figure transfer as they are the most expressive unities. On these, the form, which is straightly related to the particular uses of each language, use to accompany the significance. Therefore, they entail a difficulty of translation. In an editorial moment of increasing publications concerning new classics’ translations, is interesting to notice which treatment do these actualizations dedicate and what they offer as new, especially regarding the accomplishment of the expected effects. This analysis is aimed to observe Pere Rovira’s treatment on his translation into Catalan of Les fleurs du mal (2021) in order to achieve a correspondence of effects offered by the synesthetic elements of Baudelaire’s original. Thus, the different levels of linguistic implications appearing on the source text which construct this rhetorical figure in particular are analyzed in opposition to the solutions on the target text proposed by Rovira. Furthermore, there is a proposal of a comparative sample with the preceding translations of Benguerel and Llovet to describe the evolution of translation and reception in the Catalan framework of this classic which determined the following occidental literature and from which it is possible to still extract new perspectives and conceptions. This translation of Rovira is the most near to the original form and achieves to offer equivalent effects.