Estudio de las necesidades terminológicas para la planificación lingüística del asturiano

Abstract

La oficialidad de la lengua asturiana es uno de los temas de actualidad de la vida social y política de la mayoría de las y los asturianos. Cada vez son más las personas y los partidos políticos que toman consciencia de la necesidad de oficializar, proteger, normalizar y usar, en todos y cada uno de los ámbitos del día a día, la lengua asturiana. Este trabajo académico analiza las necesidades terminológicas de la lengua asturiana en tres ámbitos diferentes para poder llevar a cabo un plan de normalización terminológica. Los ámbitos que se analizarán son la educación, el comercio y la minería. La educación ha sido escogida debido a la importancia de su papel a la hora de mantener la lengua en las futuras generaciones. El comercio ha sido escogido ya que permite normalizar y visualizar la lengua asturiana en muchos ámbitos de la vida diaria. Por último, la minería se ha elegido debido a la importancia de este sector en Asturies y a la reconversión que ha ido sufriendo en los últimos años. Para poder realizar el análisis primeramente se han buscado otras experiencias relacionadas con la planificación terminológica en el Estado español, concretamente en Euskal Herria, Catalunya y Galiza. A continuación, se ha realizado un análisis del corpus y del estatus de la lengua asturiana. Finalmente se ha realizado el estudio de las necesidades terminológicas y la propuesta de planificación terminológica en los ámbitos mencionados anteriormente.L'oficialitat de la llengua asturiana és un dels temes d'actualitat de la vida social i política de la majoria d'asturianes i asturians. Cada vegada són més les persones i els partits polítics que prenen consciencia de la necessitat d'oficialitzar, protegir, normalitzar i usar, en tots i cadascun dels àmbits del dia a dia, la llengua asturiana. Aquest treball acadèmic analitza les necessitats terminològiques de la llengua asturiana en tres àmbits diferents per poder dur a terme un pla de normalització terminològica. Els àmbits que s'analitzaran són l'educació, el comerç i la mineria. L'educació ha estat triada a causa de la importància del seu paper a l'hora de mantenir la llengua en les futures generacions. El comerç ha estat triat ja que permet normalitzar i visualitzar la llengua asturiana en molts àmbits de la vida diària. Finalment, la mineria s'ha triat a causa de la importància d'aquest sector a Asturies i a la reconversió que ha anat sofrint en els últims anys. Per poder realitzar l'anàlisi, primerament s'han buscat altres experiències relacionades amb la planificació terminològica a l'Estat espanyol, concretament a Euskal Herria, Catalunya i Galiza. A continuació, s'ha realitzat una anàlisi del corpus i de l'estatus de la llengua asturiana. Finalment s'ha realitzat l'estudi de les necessitats terminològiques i la proposta de planificació terminològica als àmbits esmentats anteriorment.Asturian language's official status is nowadays one of the main topics of discussion for most Asturian people. Political parties and a large part of the population are progressively becoming aware of why it is crucial to raise Asturian language to a co-official status, and to protect, normalise and start to use it on a daily basis on different sectors. This essay aims to analyse the terminology needs of Asturian language in three different sectors, in order to develop a terminology normalisation plan. The sectors to be studied are: education, trading and mining. The education sector is particularly relevant due to its role in carrying on Asturian language through future generations. The trading sector presents a great opportunity to normalise and place Asturian language under the spotlight on severa} areas of daily life. The mining sector is to be studied because of its importance in Asturies, alongside the transformation it has experienced during the last decades. Before analysing the current situation in Asturies, similar scenarios of terminology planning around Spain have been studied, specifically those in Euskal Herria, Catalunya and Galiza. This is followed by the analysis of the Asturian language corpus and its sociopolitical status. The essay concludes with a study on its terminology needs and the consequent terminology planning proposal for the sectors previously mentioned.