Estudi de l’ús de les llengües pròpies en una empresa privada: el cas de l’hotel El Palace Barcelona Proposta de guia d’estil per a El Palace Barcelona

Abstract

El sector del turisme a Espanya ha experimentat molts canvis des del segle XX, especialment arran de la consolidació de l’anglès com a llengua franca, cosa que ha provocat un canvi en la percepció de les llengües en l’hostaleria de luxe. En aquest context, el primer àmbit d’estudi d’aquest treball es proposa estudiar l’ús de les llengües pròpies d’una empresa: l’hotel El Palace Barcelona. En particular, es vol analitzar el model de llengua de l’entitat, així com avaluar-ne l'ús efectiu, la influència i la predominança de les llengües pròpies, tant el castellà com el català. Per una altra banda, el segon àmbit d'estudi té l’objectiu de detectar les deficiències lingüístiques que s’hi han observat per tal d’elaborar una guia d’estil que s’adequa a les necessitats particulars de l’hotel per poder millorar-ne la qualitat lingüística. Per assolir aquests objectius es contextualitza i es presenta quina és la situació actual de les llengües al sector del turisme. Així, també s’aborda la importància de la correcció i la coherència en la comunicació corporativa, i, especialment, la incidència i les conseqüències que pot generar en la identitat corporativa. Metodològicament, s’ha constituït un corpus d’anàlisi dels materials de la pàgina web i de les fonts escrites amb més de mil entrades, tenint en consideració criteris d’ortografia, morfosintaxi, lèxic, convencions i altres criteris de traducció que han servit per veure com són les llengües pròpies de l’hotel i les necessitats específiques que se’n deriven. El corpus, a més, ha estat el punt de partida per a l’elaboració de la guia d’estil, que pretén superar les incoherències i incorreccions detectades, però també ajudar a millorar la qualitat lingüística en general, tant per al català com per al castellà, sempre tenint en compte el context en el qual s’emmarca l’hotel. Com a conclusions es mostra que el model de llengua de l’hotel s’alinea amb els seus valors, amb un to solemne i formal, que combina la tradició amb la innovació. També s’ha detectat que el castellà és la llengua vehicular de l’organització i influeix en gran manera sobre el català. D’altra banda, el recurs que es proporciona es dirigeix a l’equip de comunicació de l’entitat i encoratja l’autogestió per tal de millorar la comunicació corporativa, a expenses de la veritable necessitat d’un professional de la llengua. La proposta de guia d’estil representa, així, una aportació innovadora en l’àmbit de la lingüística aplicada a la comunicació turística.El sector del turismo en España ha experimentado muchos cambios desde el siglo XX, especialmente a raíz de la consolidación del inglés como lengua franca, lo que ha provocado un cambio en la percepción de las lenguas en la hostelería de lujo. En este contexto, el primer ámbito de estudio de este trabajo se propone estudiar el uso de las lenguas propias de una empresa: el hotel El Palace Barcelona. En particular, se busca analizar el modelo de lengua de la entidad, así como evaluar el uso efectivo, la influencia y el predominio de las lenguas propias, tanto el castellano como el catalán. Por otra parte, el segundo ámbito de estudio tiene el objetivo de detectar las deficiencias lingüísticas que se han observado con la finalidad de elaborar una guía de estilo que se adecúe a las necesidades particulares del hotel y poder mejorar la calidad lingüística. Para lograr estos objetivos se contextualiza y se presenta cuál es la situación actual de las lenguas en el sector del turismo. Asimismo, también se aborda la importancia de la corrección y la coherencia en la comunicación corporativa, y, especialmente, la incidencia y las consecuencias que puede generar en la identidad corporativa. Metodológicamente, se ha constituido un corpus de análisis de los materiales de la página web y de las fuentes escritas con más de mil entradas, teniendo en consideración criterios de ortografía, morfosintaxis, léxico, convenciones y otros criterios de traducción que han servido para ver como son las lenguas propias del hotel y las necesidades específicas que se derivan. Además, el corpus ha sido el punto de partida para la elaboración de la guía de estilo, que pretende superar las incoherencias e incorrecciones detectadas, así como ayudar a mejorar la calidad lingüística en general, tanto para el catalán como para el castellano, siempre teniendo en cuenta el contexto en el que se enmarca el hotel. A modo de conclusiones se muestra que el modelo de lengua del hotel se alinea con sus valores, con un tono solemne y formal, que combina la tradición con la innovación. También se ha detectado que el castellano es la lengua vehicular de la organización e influye de gran manera en el catalán. Por su parte, el recurso que se proporciona se dirige al equipo de comunicación de la entidad y estimula la autogestión para mejorar la comunicación corporativa, a expensas de la verdadera necesidad de un profesional de la lengua. Así pues, la propuesta de guía de estilo representa una aportación innovadora en el ámbito de la lingüística aplicada a la comunicación turística.The tourism sector in Spain has undergone many changes since the 20th century, especially as a result of the consolidation of English as a lingua franca. This has led to a change in the perception of languages in the luxury hotel industry. In this context, the first area of study of this paper aims to study the use of languages in a company: El Palace Barcelona hotel. In particular, the purpose is to analyse the language model of the company, as well as to evaluate the effective use, influence, and predominance of the company’s own languages, both Spanish and Catalan. On the other hand, the second area of study aims to detect the linguistic deficiencies that have been observed in order to draw up a style guide. This guide will be adapted to the particular needs of the hotel and will be able to improve linguistic quality. In order to achieve these objectives, the current situation of languages in the tourism sector is contextualised and presented. Likewise, the importance of proofreading and coherence in corporate communication is also addressed, and, especially, the incidence and consequences it can produce in corporate identity. methodologically, a corpus of analysis of the materials on the website and written sources with more than a thousand entries has been constituted. It takes into consideration criteria of spelling, morphosyntax, lexis, conventions, and other translation criteria that have served to determine what the hotel’s own languages are like and the specific needs that derive from them. In addition, the corpus has been the starting point for the preparation of the style guide, which aims to overcome the inconsistencies and inaccuracies detected. Moreover, this guide will help improve linguistic quality in general, both for Catalan and Spanish, always taking into account the context in which the hotel is set. The conclusions show that the hotel’s language model is in line with its values, with a solemn and formal tone, combining tradition with innovation. It has also been detected that Spanish is the organisation’s vehicular language and has a strong influence on Catalan. For its part, the resource provided is addressed at the company’s communication team and encourages self-management to improve corporate communication, at the expense of the real need for a language professional. Thus, the proposed style guide represents an innovative contribution in the field of linguistics applied to tourism communication.