Estàndard i variació a Menorca: una anàlisi dels textos dels ajuntaments

Abstract

La major part de les llengües consolidades disposen d’un model comú i de referència per garantir uniformitat en els usos, especialment en la llengua escrita. A vegades, però, hi ha interferències de les diferents varietats, tant territorials com de registre, que poden impedir l’establiment i la difusió d’un model de llengua unitari. L’objectiu d’aquest treball és comprovar si els textos dels ajuntaments de Menorca segueixen la proposta d’estàndard per a la llengua catalana, i veure quina influència tenen tant la varietat geogràfica com la funcional en la variació dels usos. Per fer-ho s’han seleccionat diversos textos de cada ajuntament de l’illa, de diferents gèneres textuals, i s’han detectat tres tipus d’usos: aquells que respecten l’estàndard, els que presenten formes pròpies del dialecte, però pertanyents al model estàndard, i, finalment, els que s’allunyen de la proposta d’estàndard. A través dels vint textos analitzats s’ha pogut observar que en general hi ha una fidelitat a la llengua estàndard; no obstant això, la variació hi és present, i, quan es tradueix en una alta presència de formes no estàndard, es pot relacionar amb actituds o ideologies contràries a la llengua estàndard catalana, com el gonellisme.La mayoría de lenguas consolidadas disponen de un modelo de lengua común y de referencia para garantizar una uniformidad en los usos, especialmente en la lengua escrita. Aun así, a veces hay interferencias de las diferentes variantes, ya sean territoriales o de registro, que pueden impedir el establecimiento y la difusión de un modelo unitario. El objetivo de este trabajo es comprobar si los textos de los ayuntamientos de Menorca siguen la propuesta estándar para el catalán, y ver qué influencia tienen tanto la variedad geográfica como la funcional en la variación de los usos. Para ello se han seleccionado una serie de textos de cada ayuntamiento, de diferentes géneros textuales, y se han detectado tres tipos de usos: los que respetan el modelo estándar, los que presentan formas propias del dialecto, pero aceptadas dentro del estándar, y, por último, los que se alejan de la propuesta de estándar. A través de los veinte textos analizados, se ha podido observar que en general se respeta el modelo de lengua estándar; aun así, existe variación en los textos, y, si esta se traduce en una alta presencia de formas no estándar, se puede relacionar con actitudes o ideologías contrarias a la lengua estándar catalana, como el gonellisme.Most well-established languages follow a common and referential model to ensure consistency in language use, especially in writing. However, interference from different variants, whether territorial or based on register, can sometimes hinder the establishment and diffusion of a unified language model. This paper aims to investigate whether the texts from the town councils of Menorca adhere to the standard Catalan model and to examine the influence of both geographical and functional variety on language use. To achieve this, a selection of texts from various genres from each town hall on the island was analyzed. The analysis identified three types of usage: those that adhere to the standard model, dialectal forms accepted within the standard, and non-standard forms. Across the twenty texts examined, it was generally observed that the standard model is respected. Nevertheless, variation exists within the texts, and, while the dialectal forms accepted by the standard model are normal in them, a significant presence of non-standard forms may indicate attitudes or ideologies opposing the standard Catalan language, such as gonellisme.