L' àrab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d'una realitat sociolingüísticament heterogènia

Abstract

En una societat multilingüe com la catalana, les joves d’origen marroquí presenten un repertori lingüístic variat, amb llengües del país d’origen, de la societat d’arribada i d’estrangeres. D’entre totes, l’àrab marroquí és l’objecte central d’aquest estudi, per tal d’ampliar l’escassa recerca que hi ha sobre l’adquisició i transmissió de la llengua entre els membres d’aquest col·lectiu. Per entendre quins factors propicien i dificulten el manteniment o l’adquisició de la llengua, s’han enquestat dos grups de noies d’origen marroquí: deu nascudes a Catalunya, i disset que van venir a la comunitat autònoma en la infància o preadolescència. També s’ha estudiat la relació entre les actituds lingüístiques i la construcció de la identitat, gràcies a cinc entrevistes etnogràfiques semidirigides. A través d’una metodologia qualitativa i descriptiva, s’han respost les dues preguntes de recerca a l’anàlisi, que mostra que hi ha set factors que influeixen, positivament o negativament, en l’adquisició i transmissió de la llengua: 1) la transmissió lingüística intergeneracional inversa —quan les filles transmeten la llengua o les llengües als progenitors, 2) la relació amb la família del Marroc, 3) l’escolarització en edats primerenques, 4) l’exposició i la producció en àrab marroquí, 5) la generació immigrant, 6) el rol tradicional de les mares, i 7) la jerarquia entre els germans i germanes. Les dades també mostren que les noies es posicionen de diferents maneres pel que fa a la seva identitat, a més, destaca una actitud positiva envers el manteniment de l’àrab marroquí per part de les que s’identifiquen amb la llengua. En darrer terme, l’estudi ha servit per explicar i donar a conèixer als lectors la situació sociolingüística de les joves a Catalunya.En una sociedad multilingüe como la catalana, las jóvenes de origen marroquí presentan un repertorio lingüístico variado, con lenguas del país de origen, de la sociedad de acogida y de extranjeras. De entre todas, el árabe marroquí es el objeto central de este estudio, con el fin de ampliar la escasa investigación existente sobre la adquisición y transmisión de la lengua entre los miembros de este colectivo. Para entender qué factores propician y dificultan el mantenimiento o la adquisición de la lengua, se han encuestado dos grupos de chicas de origen marroquí: diez nacidas en Cataluña, y diecisiete que llegaron a la comunidad autónoma en la infancia o preadolescencia. También se ha estudiado la relación entre las actitudes lingüísticas y la construcción de la identidad, gracias a cinco entrevistas etnográficas semidirigidas. A través de una metodología cualitativa y descriptiva, se han respondido las dos preguntas de investigación en el análisis, que muestra que hay siete factores que influyen, positiva o negativamente, en la adquisición y transmisión de la lengua: 1) la transmisión lingüística intergeneracional inversa —cuando las hijas transmiten la lengua o las lenguas a los progenitores, 2) la relación con la familia de Marruecos, 3) la escolarización en edades tempranas, 4) la exposición y producción en árabe marroquí, 5) la generación inmigrante, 6) el rol tradicional de las madres, y 7) la jerarquía entre los hermanos y hermanas. Los datos también muestran que las chicas se posicionan de diferentes maneras en cuanto a su identidad, además, destaca una actitud positiva hacia el mantenimiento del árabe marroquí por parte de las que se identifican con la lengua. En última instancia, el estudio ha podido explicar y dar a conocer a los lectores la situación sociolingüística de las jóvenes en Cataluña.In a multilingual society such as Catalonia, young women of Moroccan origin have a rich linguistic repertoire, with languages from the country of origin, from the host society and foreign languages. Moroccan Arabic is the central object of this study, which is intended to fill the research gap on acquisition and transmission of the language among the members of this group. To understand which factors favour and hinder the language maintenance and acquisition, two groups of young women of Moroccan origin were surveyed: ten born in Catalonia, and seventeen who arrived in the autonomous community in childhood or preadolescence. The relationship between linguistic attitudes and the construction of identity has been also studied through five semi-structured ethnographic interviews. Through a qualitative and descriptive methodology, the research questions have been answered in the analysis, which shows that there are seven factors that influence, positively or negatively, the acquisition and transmission of the language: 1) reverse intergenerational language transmission —when the daughters pass on the language or languages to their parents, 2) the relationship with the family in Morocco, 3) early schooling, 4) the input and output in Moroccan Arabic, 5) the immigrant generation, 6) the traditional role of mothers, and 7) the hierarchy among the siblings. The data also show that the girls position themselves differently in terms of their identity, in addition, those who identify with the language display a positive attitude towards the maintenance of Moroccan Arabic. Ultimately, the study was useful to bring awareness of the sociolinguistic situation of these young women in Catalonia.