El llenguatge no-binari en traducció literària anglès-català: estat de la qüestió a partir de quatre bitextos

Mostra el registre complet Registre parcial de l'ítem

• dc.contributor.author Vílchez Sánchez, Irene
• dc.date.accessioned 2025-11-11T15:39:27Z
• dc.date.available 2025-11-11T15:39:27Z
• dc.date.issued 2024
• dc.description Treball d'investigació/Fi de màster. Directora: Anna Espunya i Prat
• dc.description.abstract La literatura és transmissora i reconeixedora d’idees, i la ciència-ficció, un espai on explorar identitats i noves estructures socials. Per això no és estrany que cada cop més obres incorporin personatges que defugen de la construcció binària de gènere. El llenguatge no-binari (LNB) és un fenomen d’aparició recent en català, que s’ha incorporat a la literatura gràcies, precisament, a la traducció de ciència-ficció des de l’anglès. En aquest treball s’analitzen, a partir dels modes de traducció de la queeritud de Démont (2017) i de la traducció com a pràctica inserida dins d’una cultura (Toury, 1995), quatre bitextos representatius d’aquest fenomen: «Les caigudes: Una història sobre la Lluna», «La dona del Jinn», Psalm per als construïts en Terres Salvatges i La torna. Aquesta anàlisi textual es complementa amb una d’extratextual amb entrevistes semidirigides a traductores i editores. Les dades apunten a diversos fenòmens. En primer lloc, les obres analitzades corresponen a diversos estadis de la concepció del LNB tant en la cultura origen com en la cultura meta, cosa que afecta les formes utilitzades en totes dues llengües: en alguns casos són formes inventades, mentre que en d’altres es recorre a formes no normatives ja esteses. En segon lloc, a causa de les especificitats gramaticals de cada llengua, les formes de llenguatge no-binari directe tendeixen a la traducció invisibilitzant, mentre que les de llenguatge no-binari indirecte tendeixen a la traducció queeritzant. Així, les solucions traductores s’apropen al pol de la cultura meta, i les traductores són creadores de noves normes. L’única excepció és La torna, traduïda per Dolors Udina: ella opta generalment per solucions minoritzants o invisibilitzants, cosa que té a veure amb la seva posició ideològica. En tercer lloc, també s’observen traduccions amb manca de reconeixement o dificultats a l’hora de fer servir neomorfemes.CAT
• dc.description.abstract La literatura es transmisora y reconocedora de ideas, y la ciencia ficción, un espacio donde explorar identidades y nuevas estructuras sociales. Por eso no es de extrañar que cada vez más obras incorporen personajes que huyen de la construcción binaria de género. El lenguaje no binario (LNB) es un fenómeno de aparición reciente en catalán, que se ha incorporado en la literatura gracias, precisamente, a la traducción de ciencia ficción desde el inglés. En el presente trabajo se analizan, a partir de los modos de traducción de la queeritud de Démont (2017) y de la traducción como práctica inserida dentro de una cultura (Toury, 1995), cuatro bitextos representativos de este fenómeno: «Les caigudes: Una història sobre la Lluna», «La dona del Jinn», Psalm per als construïts en Terres Salvatges i La torna. Este análisis textual se complementa con otro extratextual con entrevistas semidirigidas a traductoras y editoras. Los datos apuntan a varios fenómenos. En primer lugar, las obras analizadas corresponden a diferentes estadios de la concepción del LNB tanto en la cultura origen como en la cultura meta, lo que afecta a las formas usadas en sendas lenguas: en algunos casos son formas inventadas, mientras que en otros se recurre a formas no normativas ya extendidas. En segundo lugar, a causa de las especificidades gramaticales de cada lengua, las formas de lenguaje no binario directo tienden a la traducción invisibilizante, mientras que las de lenguaje no binario indirecto tienden a la traducción queerizante. Así, las soluciones traductoras se acercan al polo de la cultura meta, y las traductoras son agentes de creación de nuevas normas. La única excepción es La torna, traducida por Dolors Udina: ella opta generalmente por soluciones minorizantes o invisibilizantes, lo que tiene que ver con su posición ideológica. En tercer lugar, también se observan traducciones con falta de reconocimiento o dificultades al usar neomorfemas.SPA
• dc.description.abstract Literature is a transmitter and recogniser of ideas, and science fiction is a space to explore identities and new social structures. It is not surprising, therefore, that an increasing number of works incorporate characters who flee from the gender binary. Non-binary language (NBL) is a recent phenomenon in Catalan, which has been incorporated into literature precisely thanks to the translation of science fiction from English. This thesis analyses, basing on Démont’s (2017) modes of translating queer literary texts and the conception of translation as a practice embedded within a culture (Toury, 1995), four representative bitexts of this phenomenon: «Les caigudes: Una història sobre la Lluna», «La dona del Jinn», Psalm per als construïts en Terres Salvatges i La torna. This textual analysis is complemented by an extra-textual analysis with semi-directed interviews with translators and publishers. The data points to several phenomena. Firstly, the works analysed correspond to different stages in the conception of NBL in both the source and the target culture, which affects the forms used in both languages: in some cases, forms are invented; while in others they are non-normative but already widespread. Secondly, because of the grammatical specificities of each language, direct non-binary language forms tend to invisibilising translations, while indirect non-binary language forms tend to queering translations. Thus, translation solutions are close to the pole of the target culture, and translators are agents of creating new norms. The only exception is La torna, translated by Dolors Udina: she generally opts for minoritizing or invisibilising solutions, which concerns her ideological position. Thirdly, misrecognizing translations or difficulties in using neomorphemes are also observed.ENG
• dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/71860
• dc.language.iso cat
• dc.rights Llicència CC Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
• dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess
• dc.rights.uri https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
• dc.subject.other Traducció i interpretació
• dc.title El llenguatge no-binari en traducció literària anglès-català: estat de la qüestió a partir de quatre bitextos
• dc.type info:eu-repo/semantics/masterThesis