La integració lingüística de la immigració al sistema educatiu català: una anàlisi comparativa de tres centres escolars

Abstract

La situació social a Catalunya en les últimes dècades s’ha vist afectada per l’augment de fluxos migratoris que han tingut com a destí aquest territori. Conseqüentment, el panorama a l’àmbit educatiu també ha canviat. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la integració lingüística dels alumnes nouvinguts a les escoles de primària. Per veure com es duu a terme aquesta integració he fet una comparativa entre tres centres de tres localitats catalanes que tenen situacions demolingüístiques bastant diferent entre elles: Bigues i Riells, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Concretament he volgut donar resposta a les següents preguntes: Com es fa la integració lingüística d’aquests alumnes als centres? Quin procediment es segueix? Quines són les dificultats que es troben els docents per aconseguir que aquests alumnes adquireixin un domini de la llengua vehicular? M’he centrat en les aules d’acollida, ja que són el primer contacte que tenen els nens i nenes amb el sistema educatiu català. A més, també he volgut constatar quina és la llengua social de l’alumnat d’origen estranger, tenint en compte que Catalunya és una comunitat bilingüe i que el fet de tenir coneixement d’una llengua no implica que s’utilitzi. El que destaca d’entre les conclusions extretes és la manca de recursos als centres —sobretot humans—, que dificulten la tasca als docents; així com el fet que la realitat no permet seguir les pautes i directrius del Departament d’Ensenyament rigorosament.La situación social en Cataluña en las últimas décadas se ha visto afectada por el aumento de flujos migratorios que han tenido como destino este territorio. Consecuentemente, el panorama en el ámbito educativo también ha cambiado. El objetivo de este trabajo es analizar la integración lingüística de los alumnos extranjeros en escuelas de primaria. Para ver cómo se lleva a cabo esta integración he hecho una comparativa entre tres centros de tres localidades catalanas que tienen situaciones demolingüísticas bastante diferentes entre ellas: Bigues i Riells, Olot y Santa Coloma de Gramenet. Concretamente he querido dar respuesta a las siguientes preguntas: ¿Cómo se realiza la integración lingüística de estos alumnos en los centros? ¿Qué procedimiento se sigue? ¿Cuáles son las dificultades que se encuentran los docentes para conseguir que estos alumnos adquieran un dominio de la lengua vehicular? Me he centrado en las aulas de acogida, ya que son el primer contacto que tienen estos niños y niñas con el sistema educativo catalán. Además, he querido constatar cuál es la lengua social del alumnado de origen extranjero, teniendo en cuenta que Cataluña es una comunidad bilingüe y que el hecho de tener conocimiento de una lengua no implica que se use. Lo que destaca de las conclusiones extraídas es la falta de recursos en los centros —sobre todo humanos—, que dificultan la tarea de los docentes; así como el hecho de que la realidad no permite seguir las pautas y directrices del Departamento de Educación rigurosamente.The social situation in Catalonia in the last decades has been affected by the increase of the migration flow that has had this territory as a destination. As a consequence, the educational field has changed too. This paper aims to analyse the linguistic integration of the newcomer pupils in primary schools. To see how this integration is accomplished I did a comparison between three centres in three Catalan towns that have quite different demolinguistic situations: Bigues i Riells, Olot and Santa Coloma de Gramenet. In particular, I wanted to answer the following questions: How is the linguistic integration of these students carried out? Which method is followed? What difficulties find the teachers so that these students achieve a great knowledge of the working language? I focused on the reception classrooms as they are the first contact these children have with the Catalan educational system. Moreover, I wanted to know which is the social language of the foreigner pupils as Catalonia is a bilingual community and having knowledge of a language does not imply using it. What stands out from the conclusions is the lack of resources in schools —especially human ones— that complicate the teacher’s task; just as the fact that reality does not allow following firmly the rules and the guideline the Education Department sets.