Subtitulació inèdita al català i comentari de curtmetratges d’animació francesos

Abstract

In recent years, the colloquial register has been a point of reflection and research for many translation professionals. Even so, from what has been observed, generally in Catalan academic context, although also in translation, the colloquial treatment of French language has not been much discussed. In addition, subtitling is a type of audiovisual translation that is becoming more and more relevant in Catalan society today. That is the reason why we wanted to learn more about colloquial French and colloquial Catalan as well as subtitling. In order to make this possible, we have sought information on the characteristic features of the colloquial register in French and Catalan languages, in terms of phonetics, morphology, syntax, and lexicon, and on the textual and formal characteristics of subtitling, as well as its conventions. This work also presents a translation proposal for the subtitling of eight French animation short films, from which we analyse the features of the French colloquial register that these short films show and how they have been translated into Catalan, following the same four major areas of language study on which the theoretical search has been based. Finally, we conclude that, although it is impossible to reproduce all the characteristics of colloquial language, especially regarding phonetics, in subtitling, there are other solutions to represent this type of register in subtitles.El registro coloquial ha sido en los últimos años un punto de reflexión e investigación de muchos profesionales de la traducción. Con todo, por lo que se ha podido observar, en el contexto académico catalán en general, aunque también en la traducción, el tratamiento del coloquial de la lengua francesa no se ha discutido mucho. Además, la subtitulación es una modalidad de traducción audiovisual que toma más y más relevancia en la sociedad catalana de hoy día. Por este motivo, se ha querido ahondar en el conocimiento tanto del francés y del catalán coloquial como en el de la subtitulación. Para hacerlo posible, se ha hecho una búsqueda sobre los rasgos característicos del coloquial en la lengua francesa y catalana, en cuanto a fonética, morfología, sintaxis y léxico, y sobre las características textuales, formales y convenciones de la subtitulación. Asimismo, en este trabajo se presenta una propuesta de traducción para la subtitulación de ocho cortometrajes de animación franceses, de los que se realiza un análisis de los rasgos del registro coloquial francés que muestran y de qué manera se han trasladado a la traducción al catalán, basándose en los mismos cuatro grandes ámbitos del estudio del lenguaje en los que se ha fundamentado la búsqueda teórica. Finalmente, se concluye que, aunque es imposible reproducir la totalidad de características del lenguaje coloquial, sobre todo respecto a la fonética, en la subtitulación, existen otras posibles soluciones para representar este tipo de registro en los subtítulos.El registre col·loquial ha estat en els últims anys un punt de reflexió i investigació de molts professionals de la traducció. Tot i això, pel que s’ha anat observant, en el context acadèmic català en general però també en la traducció, el tractament del col·loquial de la llengua francesa no s’ha discutit gaire. A més a més, la subtitulació és una modalitat de traducció audiovisual que cada vegada pren més rellevància en la societat catalana d’avui dia. Per aquest motiu, s’ha volgut aprofundir en el coneixement tant del francès i del català col·loquial com en el de la subtitulació. Per fer-ho possible, s’ha fet una recerca sobre els trets característics del col·loquial en la llengua francesa i catalana, quant a fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic, i sobre les característiques textuals, formals i convencions de la subtitulació. Així mateix, en aquest treball es presenta una proposta de traducció per a la subtitulació de vuit curtmetratges d’animació francesos, dels quals es realitza una anàlisi dels trets del registre col·loquial francès que s’hi mostren i de quina manera s’han traslladat a la traducció al català, basant-se en els mateixos quatre grans àmbits de l’estudi del llenguatge en què s’ha fonamentat la recerca teòrica. Finalment, es conclou que, tot i que és impossible reproduir la totalitat de característiques del llenguatge col·loquial, sobretot pel que fa a la fonètica, en la subtitulació, existeixen altres solucions possibles per representar aquest tipus de registre en els subtítols.