Historia de dos ciudades en tres traducciones

Abstract

La traducción de autores clásicos no es una empresa fácil, pues está supeditada a la cultura, el tiempo y a la evolución de cualquier lengua a través de los siglos. Este trabajo realiza un estudio traductológico comparativo de diferentes traducciones de Historia de dos ciudades (1859), una de las novelas más populares del autor británico Charles Dickens. Para llevarlo a cabo, es indispensable introducir primero al autor, su estilo y su obra, pues la prosa de Dickens tiene un fuerte carácter autobiográfico. A partir de diferentes casos de estudio, se comparan y analizan las decisiones tomadas en tres traducciones de diferentes periodos temporales del siglo XX, lo cual demuestra cómo han cambiado los criterios en el ámbito de la traducción con el paso del tiempo. Esto permite constatar que la variedad dialectal es uno de los principales problemas que deben afrontar los traductores —puesto que su omisión afecta, entre otros, a la caracterización de los personajes— y cuya resolución, históricamente, ha sido neutralizarla en favor de la lengua estándar. Por lo tanto, resulta fundamental encontrar una solución conjunta a este problema; de este modo, futuras traducciones o revisiones de la obra de Dickens podrían beneficiarse de esta aportación.

La traducció d’autors clàssics no és una empresa fàcil, ja que està supeditada a la cultura, el temps i a l’evolució de qualsevol llengua a través dels segles. Aquest treball realitza un estudi traductològic comparatiu de diferents traduccions d’Història de dues ciutats (1859), una de les novel·les més populars de l’autor britànic Charles Dickens. Per aquest propòsit, és indispensable introduir primer l’autor, el seu estil i obra, perquè l’obra de Dickens té un fort caràcter autobiogràfic. A partir de diferents casos d’estudi, es comparen i analitzen les decisions preses en tres traduccions de diferents períodes temporals del segle XX, cosa que demostra com han canviat els criteris en l’àmbit de la traducció amb el pas del temps. D’aquesta manera, es constata que la varietat dialectal és un dels principals problemes que han d’afrontar els traductors —ja que ometre’ls afecta, entre d’altres, la caracterització dels personatges— i la forma de resoldre’l, històricament, ha estat neutralitzar el dialecte en

favor de la llengua estàndard. Per tant, resulta fonamental trobar-ne una solució conjunta perquè futures traduccions o revisions de l’obra de Dickens puguin beneficiar-se d’aquesta nova aportació.

Translating classic authors is not an easy task, as it is subject to culture, time, and the evolution of any language over time. The aim of this work is to carry out a comparative translatological study of different translations of A Tale of Two Cities (1859), one of the most popular novels by British author Charles Dickens. In order to do so, it is essential to first introduce the author, his style and his work, since Dickens' work has a strong autobiographical component. Based on different case studies, three translations from different periods of the twentieth century are compared and analysed, which shows how the criteria in the field of translation has changed with the passage of time. As a result, it is made clear that dialectal variation is one of the main problems that translators must face — since its omission affects, among other things, how characters are portrayed—, and whose solution, historically, has been to neutralise it in favour of the standard language. Therefore, it is essential to find a joint solution to this problem; achieving so, future translations or revisions of Dickens' work could benefit from this contribution.