A Espanya es publiquen cada any prop de 30 mil llibres i això fa que les editorials
cancel·lin les sagues que no tenen èxit. Aquest és el cas de Trono de cristal, de Sarah J.
Maas, publicada el 2012 per Alfaguara i recuperada per Hidra l’any 2020, editant-ne una
nova versió. Així doncs, el treball pretén estudiar si la traducció està relacionada amb la
recepció d’una obra i valorar quines diferències i similituds tenen ambdues edicions, tan
properes en el temps. Per fer-ho, hem realitzat una ...
A Espanya es publiquen cada any prop de 30 mil llibres i això fa que les editorials
cancel·lin les sagues que no tenen èxit. Aquest és el cas de Trono de cristal, de Sarah J.
Maas, publicada el 2012 per Alfaguara i recuperada per Hidra l’any 2020, editant-ne una
nova versió. Així doncs, el treball pretén estudiar si la traducció està relacionada amb la
recepció d’una obra i valorar quines diferències i similituds tenen ambdues edicions, tan
properes en el temps. Per fer-ho, hem realitzat una aproximació teòrica del gènere
fantàstic i de la novel·la, una lectura comparativa, establert un corpus i entrevistat la
traductora d’Hidra. L’anàlisi és tant quantitativa com qualitativa i es tracta d’un estudi
descriptiu i contrastiu. En general, els traductors opten per utilitzar diverses tècniques de
domesticació i, encara que difereixin, totes dues versions solen ser correctes. Tanmateix,
també cometen errors de sentit i tipogràfics i cal tenir en compte que algunes propostes
varien en funció del lloc on es publica, que en el cas d’Alfaguara inclou tot l’àmbit
castellanoparlant. Hem estudiat les dificultats traductològiques derivades de la cultura i
determinat que la cancel·lació no es va deure a la traducció, atès que el món editorial és
més complex.
+
En España se publican cada año cerca de 30 mil libros y eso hace que las editoriales
cancelen las sagas que no tienen éxito. Este es el caso de Trono de cristal, de Sarah J.
Maas, publicada el 2012 por Alfaguara y recuperada por Hidra el año 2020, editando una
nueva versión. Así pues, el trabajo pretende estudiar si la traducción está relacionada con
la recepción de una obra y valorar qué diferencias y similitudes tienen ambas ediciones,
tan cercanas en el tiempo. Para hacerlo, hemos realizado ...
En España se publican cada año cerca de 30 mil libros y eso hace que las editoriales
cancelen las sagas que no tienen éxito. Este es el caso de Trono de cristal, de Sarah J.
Maas, publicada el 2012 por Alfaguara y recuperada por Hidra el año 2020, editando una
nueva versión. Así pues, el trabajo pretende estudiar si la traducción está relacionada con
la recepción de una obra y valorar qué diferencias y similitudes tienen ambas ediciones,
tan cercanas en el tiempo. Para hacerlo, hemos realizado una aproximación teórica del
género fantástico y de la novela, una lectura comparativa, establecido un corpus y
entrevistado a la traductora de Hidra. El análisis es tanto cuantitativo como cualitativo y
se trata de un estudio descriptivo y contrastivo. En general, los traductores optan por
utilizar varias técnicas de domesticación y, aunque difieran, ambas opciones suelen ser
correctas. Sin embargo, también cometen errores de sentido y tipográficos y hay que tener
en cuenta que algunas propuestas cambian en función del lugar donde se publica, que en
el caso de Alfaguara incluye todo el ámbito hispanohablante. Hemos estudiado las
dificultades traductológicas derivadas de la cultura y determinado que la cancelación no
se debió a la traducción, dado que el mundo editorial es más complejo.
+
Almost 30 thousand books are published in Spain every year, which causes the publishing
houses to cancel the non-successful sagas. This is the case of Throne of Glass, by Sarah
J. Maas, published in 2012 by Alfaguara and recovered by Hidra in 2020, who edited a
new version. For this reason, this paper intends to study whether the translation is related
to how a work is received and evaluate the differences and similarities between two
versions, so close in time. To do this, I have adopted a ...
Almost 30 thousand books are published in Spain every year, which causes the publishing
houses to cancel the non-successful sagas. This is the case of Throne of Glass, by Sarah
J. Maas, published in 2012 by Alfaguara and recovered by Hidra in 2020, who edited a
new version. For this reason, this paper intends to study whether the translation is related
to how a work is received and evaluate the differences and similarities between two
versions, so close in time. To do this, I have adopted a theoretical approach to the fantasy
genre and the novel, a comparative reading, established a corpus and interviewed the
translator of Hidra. The analysis is both quantitative and qualitative and is a descriptive
and contrastive study. In general, translators opt to use various domestication techniques
and, even if they differ, both are usually correct. However, they also make errors in
meaning and typography, and it is necessary to consider that some decisions vary
depending on where it is published, which in Alfaguara’s case includes all the Spanish-
speaking countries. I have studied the translation difficulties arising from cultural aspects
and determined that the cancelation was not due to the translation, given the complexity
of the publishing world.
+