Anàlisi de les edicions en castellà de Trono de cristal: el paper de la traducció en la recepció d’una obra de fantasia juvenil a Espanya

Abstract

A Espanya es publiquen cada any prop de 30 mil llibres i això fa que les editorials cancel·lin les sagues que no tenen èxit. Aquest és el cas de Trono de cristal, de Sarah J. Maas, publicada el 2012 per Alfaguara i recuperada per Hidra l’any 2020, editant-ne una nova versió. Així doncs, el treball pretén estudiar si la traducció està relacionada amb la recepció d’una obra i valorar quines diferències i similituds tenen ambdues edicions, tan properes en el temps. Per fer-ho, hem realitzat una aproximació teòrica del gènere fantàstic i de la novel·la, una lectura comparativa, establert un corpus i entrevistat la traductora d’Hidra. L’anàlisi és tant quantitativa com qualitativa i es tracta d’un estudi descriptiu i contrastiu. En general, els traductors opten per utilitzar diverses tècniques de domesticació i, encara que difereixin, totes dues versions solen ser correctes. Tanmateix, també cometen errors de sentit i tipogràfics i cal tenir en compte que algunes propostes varien en funció del lloc on es publica, que en el cas d’Alfaguara inclou tot l’àmbit castellanoparlant. Hem estudiat les dificultats traductològiques derivades de la cultura i determinat que la cancel·lació no es va deure a la traducció, atès que el món editorial és més complex.

En España se publican cada año cerca de 30 mil libros y eso hace que las editoriales cancelen las sagas que no tienen éxito. Este es el caso de Trono de cristal, de Sarah J. Maas, publicada el 2012 por Alfaguara y recuperada por Hidra el año 2020, editando una nueva versión. Así pues, el trabajo pretende estudiar si la traducción está relacionada con la recepción de una obra y valorar qué diferencias y similitudes tienen ambas ediciones, tan cercanas en el tiempo. Para hacerlo, hemos realizado una aproximación teórica del género fantástico y de la novela, una lectura comparativa, establecido un corpus y entrevistado a la traductora de Hidra. El análisis es tanto cuantitativo como cualitativo y se trata de un estudio descriptivo y contrastivo. En general, los traductores optan por utilizar varias técnicas de domesticación y, aunque difieran, ambas opciones suelen ser correctas. Sin embargo, también cometen errores de sentido y tipográficos y hay que tener en cuenta que algunas propuestas cambian en función del lugar donde se publica, que en el caso de Alfaguara incluye todo el ámbito hispanohablante. Hemos estudiado las dificultades traductológicas derivadas de la cultura y determinado que la cancelación no se debió a la traducción, dado que el mundo editorial es más complejo.

Almost 30 thousand books are published in Spain every year, which causes the publishing houses to cancel the non-successful sagas. This is the case of Throne of Glass, by Sarah J. Maas, published in 2012 by Alfaguara and recovered by Hidra in 2020, who edited a new version. For this reason, this paper intends to study whether the translation is related to how a work is received and evaluate the differences and similarities between two versions, so close in time. To do this, I have adopted a theoretical approach to the fantasy genre and the novel, a comparative reading, established a corpus and interviewed the translator of Hidra. The analysis is both quantitative and qualitative and is a descriptive and contrastive study. In general, translators opt to use various domestication techniques and, even if they differ, both are usually correct. However, they also make errors in meaning and typography, and it is necessary to consider that some decisions vary

depending on where it is published, which in Alfaguara’s case includes all the Spanish- speaking countries. I have studied the translation difficulties arising from cultural aspects

and determined that the cancelation was not due to the translation, given the complexity of the publishing world.