El lenguaje no binario en la narrativa: Estudio de caso de “El demonio en el interior de Siriel”

Abstract

Este trabajo tiene como objetivo principal mostrar la viabilidad y el impacto del uso de estructuras de lenguaje no binario en un contexto narrativo en pos de la representación de identidades disidentes. Si bien las identidades no binarias y queer son un campo sociolingüístico de análisis emergente en castellano, con una creciente cantidad de investigaciones centradas en las disidencias de género en distintos contextos y conectándolas con distintas variedades de uso lingüístico, se presenta un vacío académico en cuanto a su uso en narrativa. El hecho de plantearlas en forma de organización narrativa nos permitirá observar no solo las posibles modificaciones de las estructuras gramaticales, sino también el de las interacciones comunicativas con las que se encuentran diariamente las personas no binarias. Dada esta situación, mediante el estudio de caso de la novela El demonio en el interior de Siriel que hace uso de estructuras de lenguaje no binario, este trabajo plantea un enfoque de carácter sociológico, filosófico y de semiótica narrativa para describir la situación actual de este uso lingüístico y desglosar las actitudes, acciones y usos lingüísticos de los personajes a lo largo de su historia. Tras este estudio de caso se muestra cómo el uso de lenguaje no binario directo facilita el trato y representación humanas de las identidades fuera del binario de género y por lo tanto la visibilización de dichas experiencias.

Aquest treball té com a objectiu principal mostrar la viabilitat i l'impacte de l'ús d'estructures de llenguatge no binari en un context narratiu darrere de la representació d'identitats dissidents. Si bé les identitats no binàries i queer són un camp sociolingüístic d'anàlisi emergent en castellà, amb una creixent quantitat de recerques centrades en les dissidències de gènere en diferents contextos i connectant-les amb diferents varietats d'ús lingüístic, es presenta un buit acadèmic quant al seu ús en narrativa. El fet de plantejar-les en forma d'organització narrativa ens permetrà observar no sols les possibles modificacions de les estructures gramaticals, sinó també el de les interaccions comunicatives amb les quals es troben diàriament les persones no binàries. Donada aquesta situació, mitjançant l'estudi de cas de la novel·la El demonio en el interior de Siriel que fa ús d'estructures de llenguatge no binari, aquest treball planteja un

enfocament de caràcter sociològic, filosòfic i de semiòtica narrativa per a descriure la situació actual d'aquest ús lingüístic i desglossar les actituds, accions i usos lingüístics dels personatges al llarg de la seva història. Després d'aquest estudi de cas es mostra com l'ús de llenguatge no binari directe facilita el tracte i representació humanes de les identitats fora del binari de gènere i per tant la visibilització d'aquestes experiències.

This paper has as its main objective determining the viability and impact of non-binary language structures in a narrative context in the pursuit of representing dissident identities. Even when non-binary and queer identities are a growing field of sociolinguistic analysis in Spanish, with an increasing amount of research focused on gender dissidences in multiple contexts, connecting those identities with distinct varieties of the Spanish language, there is a clear academic gap in the context of narrative studies. Presenting said dissidences in the form of a narrative organisation will allow us to observe not only the possible modifications of grammatical structures, but also that of the communicative interactions that non-binary people encounter on a daily basis. Given the gap in narrative studies this paper is a case study with the focus in a sociologic, philosophic, and narrative semiotic analysis for the Spanish novel El demonio en el interior de Siriel, that uses non-binary language to describe the current situation of this particular group of linguistic structures and break down the characters’ behaviours and linguistic habits during the story. After the case study the conclusion is that the use of direct non-binary language structures facilitates the humane portrayal of identities outside of the gender binary and therefore, the visibility of those experiences.