En un segle, la llengua catalana, juntament amb la societat catalana, ha passat per molts canvis
que s’han vist reflectits en la premsa generalista, però també en la local. Així, el primer vessant
d’aquest treball es proposa analitzar com ha evolucionat el model de llengua de la revista
d’àmbit local Ressò, de Santa Coloma de Farners, des que es va crear. Com molts mitjans de
comunicació locals, no disposa de gairesrecursos, fet que incideix en la seva qualitat lingüística.
Per això, el segon ...
En un segle, la llengua catalana, juntament amb la societat catalana, ha passat per molts canvis
que s’han vist reflectits en la premsa generalista, però també en la local. Així, el primer vessant
d’aquest treball es proposa analitzar com ha evolucionat el model de llengua de la revista
d’àmbit local Ressò, de Santa Coloma de Farners, des que es va crear. Com molts mitjans de
comunicació locals, no disposa de gairesrecursos, fet que incideix en la seva qualitat lingüística.
Per això, el segon vessant d’aquest treball té l’objectiu de detectar les mancances lingüístiques
que s’hi observen i redactar una guia d’estil personalitzada per millorar-ne la llengua.
Per fer-ho, es presenta una revisió històrica de la premsa local i el seu paper quant a la
normalització del català durant el segle XX; així mateix, també s’han dut a terme entrevistes a
membres i exmembres de l’equip de redacció de Ressò per determinar les necessitats que
sorgeixen en l’edició. Aquestes entrevistes confirmen que una guia d’estil és l’eina que els cal
per millorar la correcció i la qualitat lingüístiques de la publicació. Per establir els punts
principals que ha d’incloure la guia, s’ha fet una anàlisi de números de la revista de diverses
èpoques (1968, 1978, 1988, 1998 i el període del 2018 al 2023) tenint en compte principalment
l’ortografia, el lèxic, la morfosintaxi i les convencions i que ha servit per detectar aspectes
lingüístics que han canviat, aparegut o desaparegut de les pàgines de Ressò al llarg de la seva
història. També s’han analitzat, però, els números més recents, del 2018 al 2023, per identificar
quines són les necessitats actuals que afecten la qualitat global de la revista, ja siguin
incorreccions, asistematicitats o bé aspectes millorables, a partir dels quals s’ha redactat la guia
d’estil, que té especialment en compte el context de publicació.
Es mostra, doncs, que la llengua de Ressò ha evolucionat per motius socials, tecnològics,
polítics, ideològics, de normativa, etc. que no sempre tenen una explicació clara, més enllà de
la traça a l’hora d’escriure dels col·laboradors de la revista. En aquest sentit, l’eina que es
presenta s’adreça tant als redactors habituals com als col·laboradors puntuals, amb
coneixements diversos de llengua i informàtica, i amb recursos oberts per contribuir a
l’autosuficiència de la revista.
+
En un siglo, la lengua catalana, junto con la sociedad catalana, ha pasado por muchos cambios
que se han visto reflejados en la prensa generalista, pero también en la local. Por eso, la primera
parte de este trabajo se propone analizar cómo ha evolucionado el modelo de lengua de la
revista local Ressò, de Santa Coloma de Farnes, desde su creación. Como muchos medios de
comunicación locales, dispone de pocos recursos, lo que incide en su cualidad lingüística. Por
este motivo, la segunda parte ...
En un siglo, la lengua catalana, junto con la sociedad catalana, ha pasado por muchos cambios
que se han visto reflejados en la prensa generalista, pero también en la local. Por eso, la primera
parte de este trabajo se propone analizar cómo ha evolucionado el modelo de lengua de la
revista local Ressò, de Santa Coloma de Farnes, desde su creación. Como muchos medios de
comunicación locales, dispone de pocos recursos, lo que incide en su cualidad lingüística. Por
este motivo, la segunda parte de este trabajo tiene el objetivo de detectar las carencias que se
observan en la revista y redactar una guía de estilo personalizada para mejorar su lengua.
Para hacerlo, se presenta una revisión histórica de la prensa local y su papel en cuanto a la
normalización del catalán durante el siglo XX; asimismo, también se han llevado a cabo
entrevistas a miembros y exmiembros del equipo de redacción de Ressò para determinar las
necesidades que surgen en su edición. Estas entrevistas confirman que una guía de estilo es la
herramienta que les hace falta para mejorar la cualidad lingüística de la publicación. Para
establecer los puntos principales que tiene que incluir la guía se ha hecho un análisis de
números de la revista de diferentes épocas (1968, 1978, 1988, 1998 y el período del 2018 al
2023) teniendo en cuenta principalmente la ortografía, el léxico, la morfosintaxis y las
convenciones y que ha servido para detectar aspectos lingüísticos que han cambiado, aparecido
o desaparecido de las páginas de Ressò a lo largo de su historia. No obstante, también se han
analizado los números más recientes, del 2018 al 2023, para identificar qué necesidades actuales
afectan a la calidad global de la revista, ya sean incorrecciones, asistematicidades o aspectos
mejorables, a partir de los que se ha redactado la guía de estilo, que tiene especialmente en
cuenta su contexto de publicación.
Así, se muestra que la lengua de Ressò ha evolucionado por motivos sociales, tecnológicos,
políticos, ideológicos, de normativa, etc. que no siempre tienen una explicación clara, más allá
de la habilidad que tienen los colaboradores de la revista escribiendo. En este sentido, la
herramienta que se presenta se dirige tanto a los redactores habituales como a los colaboradores
puntuales, con conocimientos diferentes de lengua e informática, y con recursos abiertos para
contribuir a la autosuficiencia de la revista.
+
In a century, the Catalan language, along with the Catalan society, has undergone several
changes that have been reflected in the general media, but also in the local press. Therefore, the
first part of this thesis aims to analyse how the language model of the local magazine Ressò,
from Santa Coloma de Farners (Girona), has changed since its creation. Like many other local
media,Ressò lacks resources, which affects its linguistic quality. For this reason, the second part
of this article aims ...
In a century, the Catalan language, along with the Catalan society, has undergone several
changes that have been reflected in the general media, but also in the local press. Therefore, the
first part of this thesis aims to analyse how the language model of the local magazine Ressò,
from Santa Coloma de Farners (Girona), has changed since its creation. Like many other local
media,Ressò lacks resources, which affects its linguistic quality. For this reason, the second part
of this article aims to detect the weaknesses in the shortcomings observed in the magazine and
to write a customized style guide to improve its language.
To do so, a historical review of the local press and its role in terms of the standardization of
Catalan during the XX century is presented; likewise, interviews of members and former
members of the Ressò editorial team have been carried out to determine the needs that arise in
its edition. These interviews confirm that a style guide is the tool the team needs to improve
linguistic quality of the magazine. In order to stablish the main points that the guide needs to
include, an analysis of issues of the magazine from different periods (1968, 1978, 1988, 1998
and the frame between 2018 and 2023) was carried out, taking into account mainly spelling,
lexicon, morphosyntax and conventions, which has been used to detect linguistic aspects that
have changed, appeared or disappeared from the pages of Ressò throughout its history.
Nevertheless, the most recent issues, from 2018 to 2023, have also been analysed to identify
which current needsaffect the overall quality of the magazine, whether they are incorrectness,
asistematicities or aspects that could be improved, from which the style guide has been drafted
especially considering its publication context.
Thus, it is shown that the language of Ressò has evolved due to social, technological, political,
ideological, and normative reasons, among others, that do not always have a clear explanation
other than the writing skills of the magazine’s collaborators. In this sense, the tool that is
presented is aimed at both regular editors and occasional contributors, with different language
and computer skills, and with open resources that contribute to the self-sufficiency of the
magazine.
+