El monstre femení encarna un model de significació concreta, un model estètic
i figuratiu d’expressió i representació de la feminitat basat en l’abjecció del seu cos, un
concepte discursiu latent sobre la construcció social de la dona. Quan les autores
articulen aquesta figuració semblen oferir noves perspectives de gènere i de la
monstruositat, sobretot pel que fa al punt de vista íntim i intern de les seves experiències
corporals, desitjos i pensaments. Partint de l’arquetip del monstre femení, ...
El monstre femení encarna un model de significació concreta, un model estètic
i figuratiu d’expressió i representació de la feminitat basat en l’abjecció del seu cos, un
concepte discursiu latent sobre la construcció social de la dona. Quan les autores
articulen aquesta figuració semblen oferir noves perspectives de gènere i de la
monstruositat, sobretot pel que fa al punt de vista íntim i intern de les seves experiències
corporals, desitjos i pensaments. Partint de l’arquetip del monstre femení, analitzarem
com les autores i directores activen els motius propis d’aquesta figura per transgredir-
los i subvertir-los i, així, proposar noves contra-subjectivitats, formes d’experiència
femenina o identitats dissidents. Sobre la base de l’esdevenir deleuzià, i mitjançant les
propostes nomadològiques i posthumanes del subjecte de Rosi Braidotti, com serà la
figuració del cíborg de Donna Haraway, observarem com la liminaritat i abjecció
inherent del monstre femení li permeten obrir punts de fuga per proposar noves formes
d’experimentar una subjectivitat encarnada, nòmade i polimorfa.
+
The monstrous feminine embodies a concrete signification role model, an
aesthetic and figural expression mode of femininity based on its body’s abjection, an
underlying dissertation on women’s social construct. By way of this figure, female
authors seem to offer different perspectives on gender and monstrosity, most of all,
from an intimate and internal point of view based on their bodily experiences, desires,
and thoughts. Through the monstrous feminine, we will observe how female filmmakers
conceive ...
The monstrous feminine embodies a concrete signification role model, an
aesthetic and figural expression mode of femininity based on its body’s abjection, an
underlying dissertation on women’s social construct. By way of this figure, female
authors seem to offer different perspectives on gender and monstrosity, most of all,
from an intimate and internal point of view based on their bodily experiences, desires,
and thoughts. Through the monstrous feminine, we will observe how female filmmakers
conceive new counter-subjectivities, inner ways of feeling the female experience or
unorthodox identities by subverting this archetype’s figural motifs. Encompassing the
Deleuze and Guattari’s becoming propositions, and by way of Braidotti’s notions of
nomadism and posthumanism, as it is the Cyborg figuration by Donna Haraway, we will
discern how the inherent monster’s body liminality and abjection allow it to cross social
and physical boundaries to sense an embodied, nomad, and multiple subjectivity.
+