Zenobia Camprubí ha pasado a la historia por ser la traductora de Rabindranath Tagore
por excelencia. Sin embargo, junto a Juan Ramón Jiménez, tradujeron obras de decenas
de autores ingleses y franceses, que eran, normalmente, firmadas únicamente por Juan
Ramón. El propósito de este trabajo es establecer, en la medida de lo posible, una
conclusión en cuanto al método de traducción de la pareja y los límites en torno a qué
parte del trabajo realizaba cada uno. Además, otro de los propósitos es ...
Zenobia Camprubí ha pasado a la historia por ser la traductora de Rabindranath Tagore
por excelencia. Sin embargo, junto a Juan Ramón Jiménez, tradujeron obras de decenas
de autores ingleses y franceses, que eran, normalmente, firmadas únicamente por Juan
Ramón. El propósito de este trabajo es establecer, en la medida de lo posible, una
conclusión en cuanto al método de traducción de la pareja y los límites en torno a qué
parte del trabajo realizaba cada uno. Además, otro de los propósitos es analizar las
estrategias de traducción llevadas a cabo por el matrimonio en Gitanjali de Tagore, que
es, a su vez, una autotraducción del bengalí al inglés. De esta manera, analizando también
el estilo de las traducciones, se pretende comprobar el método de traducción que seguía
el matrimonio: Zenobia hacía una primera traducción en bruto y Juan Ramón la revisaba
y corregía el estilo. La metodología de este trabajo es el estudio de fuentes bibliográficas
e historiográficas fiables sobre la vida y obra de los tres autores mencionados, así como
el análisis de las versiones en inglés y castellano de Gitanjali. Como resultado, se han
establecido diferentes estrategias de traducción recurrentes en la obra. Aunque no se ha
podido delimitar qué parte del trabajo realizaba Zenobia y qué parte Juan Ramón, las
traducciones se concluyen como una coautoría.
+
Zenobia Camprubí ha passat a la història per ser la traductora de Rabindranath Tagore
per excel·lència. Tot i això, amb Juan Ramón Jiménez, van traduir obres de desenes
d’autors anglesos i francesos, que eren, normalment, signades únicament per Juan
Ramón. El propòsit d’aquest treball és l’estudi de fonts bibliogràfiques per establir, en la
mesura del possible, una conclusió quant al mètode de traducció de la parella i els límits
entorn de quina part de la feina realitzava cadascú. A més, un ...
Zenobia Camprubí ha passat a la història per ser la traductora de Rabindranath Tagore
per excel·lència. Tot i això, amb Juan Ramón Jiménez, van traduir obres de desenes
d’autors anglesos i francesos, que eren, normalment, signades únicament per Juan
Ramón. El propòsit d’aquest treball és l’estudi de fonts bibliogràfiques per establir, en la
mesura del possible, una conclusió quant al mètode de traducció de la parella i els límits
entorn de quina part de la feina realitzava cadascú. A més, un altre dels propòsits és
analitzar les estratègies de traducció dutes a terme pel matrimoni a Gitanjali de Tagore,
la qual és, alhora, una autotraducció del bengalí a l’anglès. D’aquesta manera, analitzant
també l’estil de les traduccions, es pretén comprovar el mètode de traducció que seguia
el matrimoni: Zenobia feia una primera traducció en brut i Juan Ramón la revisava i
corregia l’estil. La metodologia d’aquest treball és l’estudi de fonts bibliogràfiques i
historiogràfiques fiables sobre la vida i obra dels tres autors esmentats, així com l’anàlisi
de les versions en anglès i castellà de Gitanjali. Com a resultat, s’han establert diferents
estratègies de traducció recurrents a l’obra. Tot i no haver pogut delimitar quina part de
la feina realitzava Zenobia i quina Juan Ramón, les traduccions es conclouen com a
coautoria.
+
Zenobia Camprubí has gone down in history by the fact of being Rabindranath Tagore’s
quintessential translator. However, in collaboration with Juan Ramón Jiménez, they
translated works from dozens of English and French writers, which were, often, signed
only by Juan Ramón Jiménez. The purpose of this work is to study different
bibliographical sources in order to establish, as far as possible, a conclusion within the
couple’s translation method and the limits around the parts of the task made ...
Zenobia Camprubí has gone down in history by the fact of being Rabindranath Tagore’s
quintessential translator. However, in collaboration with Juan Ramón Jiménez, they
translated works from dozens of English and French writers, which were, often, signed
only by Juan Ramón Jiménez. The purpose of this work is to study different
bibliographical sources in order to establish, as far as possible, a conclusion within the
couple’s translation method and the limits around the parts of the task made by each one.
Moreover, the other aim of the work is to analyze the translation strategies carried out by
the couple in Gitanjali by Tagore, which is, at the same time, a self-translation from
Bengali to English. In this way, by also analyzing the style in the translations, it is
intended to prove the translation method that the couple followed: Camprubí used to do
the first raw translation and then Jiménez revised it and corrected the style. This work’s
methodology is the study of reliable bibliographic and historiographic sources as well as
the analysis of English and Spanish versions of Gitanjali. As a result, there have been
stablished different translation strategies recurrent in the couple’s work. Even if it has not
been possible to delimit which part of the task was made by Camprubí and which one by
Jiménez, translations are concluded as a co-authorship.
+