La neologia de l’habitatge en llengua catalana: sostenibilitat i digitalització del sector

Abstract

En llengua catalana, observem un buit denominatiu en la terminologia de l’habitatge. Aquest fet s’ha accentuat a causa dels dos grans reptes del món actual: la irrupció de les tecnologies i la necessitat de buscar formes de viure més sostenibles. La falta de normalització lingüística i la variació i proliferació denominativa per a un mateix concepte genera confusió als professionals immobiliaris i, sovint, recorren a manlleus de la llengua anglesa. Per tal de garantir la disponibilitat de terminologia en català en l’àmbit de l’habitatge, s’ha observat l’ús de termes d’aquest camp en documents especialitzats i en els mitjans de comunicació, en matèria de sostenibilitat i digitalització, i se n’ha elaborat un glossari. A continuació, s’han seleccionat els termes que presenten algun interès lingüístic i s’han analitzat per fixar-ne una denominació. I, quan ha estat necessari, s’han establert propostes neològiques versemblants i funcionals. Amb les dades de la recerca, comprovem que la terminologia de la sostenibilitat està més fixada i té tendència a incorporar-se a la llengua catalana a partir de recursos propis de creació de mots, mentre que la de tecnologies immobiliàries es basa, generalment, en mecanismes de manlleu. A l’hora d’establir les propostes neològiques s’han seguit aquestes tendències.

En lengua catalana, observamos un vacío denominativo en la terminología de la vivienda. Este hecho se ha acentuado a causa de los dos grandes retos del mundo actual: la irrupción de las tecnologías y la necesidad de buscar formas de vivir más sostenibles. La falta de normalización lingüística y la variación y proliferación denominativa para un mismo concepto genera confusión a los profesionales inmobiliarios y, a menudo, recurren a préstamos de la lengua inglesa. Para garantizar la disponibilidad de terminología en catalán en el ámbito de la vivienda, se ha observado el uso de términos de este campo en documentos especializados y en los medios de comunicación, en materia de sostenibilidad y digitalización, y se ha elaborado un glosario. A continuación, se han seleccionado los términos que presentan algún interés lingüístico y se han analizado para fijar una denominación. Y, cuando ha sido necesario, se han establecido propuestas neológicas verosímiles y funcionales. Con los datos de la investigación, comprobamos que la terminología de la sostenibilidad está más fijada y tiene tendencia a incorporarse a la lengua catalana a partir de recursos propios de creación de palabras, mientras que la de las tecnologías inmobiliarias se basa, generalmente, en mecanismos de préstamo. En el momento de establecer las propuestas neológicas, se han seguido estas tendencias.

In Catalan, there is a denominative vacuum in the terminology of housing. This has been accentuated by the two great challenges of today's world: the irruption of technologies and the need to seek more sustainable ways of living. The lack of linguistic standardisation and the variation and proliferation of terms for the same concept may cause confusion among real estate professionals and they often resort to borrowing words from English. To ensure the availability of Catalan terminology for housing, the use of terms in this field has been observed in specialised documents and in the media, in matters of sustainability and digitalisation, and a glossary has been elaborated. The terms of linguistic interest were then selected and analysed in order to establish a denomination. And, when necessary, plausible and functional neological proposals have been established. With the research data, we found that the terminology of sustainability is more fixed and has a tendency to be incorporated into Catalan using its own resources for creating neologisms, while real estate technologies are generally based on borrowing mechanisms. When establishing the neological proposals, these trends have been followed.