El català com a llengua vehicular de l’ensenyament: entre la teoria i la realitat

Abstract

Aquesta recerca analitza l’ús del català en el professorat dels centres educatius, en un moment en què les dades alerten del retrocés en l’ús social de la llengua, fet que desperta preocupació per al seu futur. S’indaga si el català, com a llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya, s’usa menys a la secundària respecte a la primària —com sosté la hipòtesi de partida— i per quins motius succeeix. S’observa la situació en dotze centres —sis de primària i sis de secundària— de sis municipis del Vallès Oriental, de realitats sociolingüístiques diverses, a través d’una enquesta a 202 docents. L’anàlisi quantitativa es complementa amb arguments de fons de professionals de l’educació i d’experts en sociolingüística expressats en entrevistes pròpies i en jornades especialitzades. Hi confirmen que l’ús del català disminueix a l’educació secundària, sobretot perquè el predomini del castellà al carrer i en la vida social dels joves s’imposa també als centres educatius, on sovint és vista pel professorat com una llengua més pròxima a l’alumnat. El canvi de llengua del català al castellà, tan arrelat en la població catalanoparlant, es trasllada també a l’àmbit educatiu, fent que el català quedi lluny de ser efectivament la llengua vehicular.

Esta investigación analiza el uso del catalán en los centros educativos por parte del profesorado, en un momento en el cual los datos alertan del retroceso del uso social de la lengua, hecho que despierta preocupación por su futuro. Se indaga si el catalán, como lengua vehicular del sistema educativo catalán, se usa menos en la secundaria respecto a la primaria —como sostiene la hipótesis de partida— y por qué motivos sucede. Se observa la situación en doce centros —seis de primaria y seis de secundaria— de seis municipios del Vallès Oriental, de realidades sociolingüísticas diversas, con base en una encuesta a 202 docentes. El análisis cuantitativo se complementa con los argumentos de profesionales de la educación y de expertos en sociolingüística expresados en entrevistas y en jornadas especializadas. Confirman que el uso del catalán disminuye en la educación secundaria, sobre todo porque el predominio del castellano en la vida social de los jóvenes se impone también en los centros educativos, donde es vista por el profesorado como una lengua más próxima al alumnado. El cambio de lengua del catalán al castellano, tan arraigado en los catalanoparlantes, se aplica también al ámbito educativo, provocando que el catalán quede lejos de ser efectivamente la lengua vehicular.

This research analyses the use of Catalan by teachers in educational centres, at a time when the data alert of a decline in the social use of the language, a fact that raises concern about its future. It investigates whether Catalan, as the vehicular language in the Catalan educational system, is used less in secondary education than in primary education - as the initial hypothesis holds - and why it occurs. The situation is observed in twelve centres - six of primary education and six of secondary education - from six municipalities in Vallès Oriental, with diverse sociolinguistic realities, by means of a survey to 202 teachers. The quantitative analysis is complemented by in-depth arguments from educational professionals and sociolinguistics experts expressed in interviews and specialised conferences. They confirmed that the use of Catalan is decreasing in secondary education, mainly because the predominance of Spanish in the social life of young people is also imposed in educational centres, where it is seen by teachers as a language which is closer to the students. The change of language from Catalan to Spanish, so entrenched in Catalan-speaking people, is also applied in the educational field, making Catalan far from being effectively the vehicular language.