La construcció identitària i els usos lingüístics de la tercera generació d’immigrants andalusos al Bages

Abstract

Des de la sociolingüística s’ha establert que l’estudi dels usos lingüístics d’una comunitat concreta no es pot deslligar de la seva identitat construïda, sinó que aquest és precisament un dels factors que, conscientment o inconscientment, els parlants tenen en compte a l’hora de triar la llengua amb què expressar-se. Aquest treball pretén comprovar l’existència d’una identitat compartida entre la tercera generació d’immigrants andalusos al Bages i analitzar de quina manera aquesta identitat condueix els seus usos lingüístics. L’objectiu, doncs, és veure si aquest col·lectiu repeteix un patró semblant en els seus usos lingüístics i analitzar, a través de preguntes que propicien la reflexió pròpia, si són conscients de l’existència d’una identitat compartida entre ells. A partir de l’anàlisi de l’entrevista i els usos lingüístics, s’arriba a la conclusió que, tot i que sí que existeix una identitat compartida que en aquest treball anomenem “néts d’andalusos”, el context social dels participants fa que s’identifiquen amb molta més força com a “catalans”.

Desde la sociolingüística se ha establecido que el estudio de los usos lingüísticos de una comunidad concreta no puede desligarse de su identidad construida, sino que este es precisamente uno de los factores que, consciente o inconscientemente, los hablantes tienen en cuenta para escoger la lengua con que expresarse. Este trabajo pretende comprobar la existencia de una identidad compartida entre la tercera generación de immigrantes andaluces en el Bages y analizar de qué manera esta identidad conduce sus usos lingüísticos. El objetivo es ver si este colectivo repite un patrón parecido en sus usos lingüísticos y analizar, mediante preguntas que propician la própia reflexión, si son conscientes de la existencia de una identidad compartida entre ellos. A partir del análisis de la entrevista y de los usos lingüísticos, se llega a la conclusión que, aunque sí que existe una identidad compartida que en este trabajo nombramos “nietos de andaluces”, el contexto social de los participantes hace que se identifiquen con mucha más fuerza como “catalanes”.

Sociolinguistics has established that the study of the language use of a particular community cannot be separated from its constructed identity, but that this is precisely one of the factors that, consciously or unconsciously, speakers take into account when choosing the language in which to express themselves. This work aims to verify the existence of a shared identity among the third generation of Andalusian immigrants in Bages and to analyse how this identity leads to their language use. The aim of the paper is to see whether this group repeats a similar pattern in their language use and to analyse, through questions that encourage reflection, whether they are aware of the existence of a shared identity among them. From the analysis of the interview and the linguistic uses we conclude that, although a shared identity —which we name “grandchildren of Andalusians”— does exist, the social context of the participants makes them identify themselves much more strongly as "Catalans".