El concepte de cinema està patint la seva enèsima crisi. La diversificació de pantalles i
dispositius on es consumeix i produeix genera una dispersió audiovisual que, per molts i
moltes, auguren una fi d’allò que es coneix com a dispositiu-cinema. Aquest article reflexiona
sobre la possibilitat de què no s’estigui tractant de la seva desaparició sinó d’una mutació
d’aquest terme, que s’adapta i pren noves formes en gadgets com l’smartphone, i eines i
règims visuals com el de l’aplicació Instagram, ...
El concepte de cinema està patint la seva enèsima crisi. La diversificació de pantalles i
dispositius on es consumeix i produeix genera una dispersió audiovisual que, per molts i
moltes, auguren una fi d’allò que es coneix com a dispositiu-cinema. Aquest article reflexiona
sobre la possibilitat de què no s’estigui tractant de la seva desaparició sinó d’una mutació
d’aquest terme, que s’adapta i pren noves formes en gadgets com l’smartphone, i eines i
règims visuals com el de l’aplicació Instagram, en la que es centra el text. Amb la
incorporació dels mitjans digitals, s’afegeixen noves possibilitats d’evolució del concepte
dispositiu-cinema.
+
