¿Máquinas biotecnológicas o seres sintientes? Una aproximación antiespecista a la clonación de animales no humanos

Abstract

La clonación y transgénesis animal son prácticas biotecnológicas en auge, para nada exentas de problemáticas éticas en lo que respecta al uso que hacen de los animales no humanos. En este artículo se examinan los diversos ámbitos de aplicación de la clonación animal (médico-farmacéutico, industria alimentaria, recreación de especies extintas, clonación de animales de compañía e industria artística y deportiva) y se revisan los principales argumentos éticos que cuestionan la clonación y la transgénesis animal desde una perspectiva antiespecista. Esta perspectiva sostiene que los animales no humanos son merecedores de consideración moral como sujetos de vidas significativas, y no únicamente como medios para la realización de fines humanos.Animal cloning and animal transgenesis are growing biotechnological practices, not at all exempt from ethical problems regarding the use they make of non-human animals. This article examines the different areas of application of animal cloning (medical-pharmaceutical, food industry, recreating of extinct species, cloning of companion animals and the art and sport industries) and reviews the main ethical arguments that question cloning and animal transgenesis from an antispeciesist perspective. This perspective argues that non-human animals deserve moral consideration as subjects of meaningful lives, and not only as means for the achievement of human ends.La clonació i transgènesi animal són pràctiques biotecnològiques creixents i no exemptes de problemàtiques ètiques pel que fa a l'ús que fan dels animals no humans. En aquest article s'examinen els diversos àmbits d'aplicació de la clonació animal (metge-farmacèutic, indústria alimentària, recreació d'espècies extintes, clonació d'animals de companyia i indústria artística i esportiva) i es revisen els principals arguments ètics que qüestionen la clonació i la transgènesi animal des d'una perspectiva antiespecista. Aquesta perspectiva sosté que els animals no humans són mereixedors de consideració moral com a subjectes de vides significatives, i no únicament com a mitjans per a la realització de finalitats humanes.