"Preguntar, aquesta és la qüestió" (Évole i Terribas entrevisten Marta Rovira i Inés Arrimadas en campanya electoral del 21D

Abstract

En els darrers anys, les entrevistes periodístiques tant de ràdio com de televisió s’han convertit en un mitjà imprescindible a l’hora de fer campanya electoral, fins al punt de participar en la construcció de l’opinió i influir en el vot dels ciutadans. Les entrevistes, dirigides per un periodista que adopta la figura d’entrevistador amb una sèrie de preguntes ja prèviament acordades, i un entrevistat, que és el receptor d’aquestes preguntes, transmeten a l’espectador la informació i el contingut actual més rellevant. Això no obstant, les preguntes formulades en l’acte de parla són les que orienten l’entrevista i el contingut de la resposta en tot moment, a més de marcar el ritme. Per tant, la selecció de preguntes, el tipus i la quantitat són una estratègia que el periodista adopta per mostrar i donar a conèixer allò que el mitjà al qual pertany desitja. D’aquesta manera, compararem el tipus de preguntes i els estils de dos periodistes totalment diferents, tenint en compte que treballen per a mitjans de comunicació dissemblants, són de diferent gènere i la seva ideologia i la del mitjà que representen no són el tot coincidents. Com podem veure en els resultats, el tipus de preguntes formulades vénen determinades per la ideologia del mitjà que representen, a més d’haver-hi diferències significatives de parla entre els dos periodistes. Així mateix, també podem veure la proximitat i la distància que mostra cada periodista amb les dues entrevistades, ideològicament contràries.

En los últimos años, las entrevistes periodísticas tanto de radio como televisión se han convertido en un medio imprescindible a la hora de hacer campaña electoral, hasta el punto de participar en la construcción de la opinión e influir en el voto de los ciudadanos. Las entrevistas, dirigidas por un periodista que adopta la figura de entrevistador con una serie de preguntas ya previamente acordadas, y un entrevistado que es el receptor de estas preguntas, transmiten al espectador la información y el contenido actual más relevante. Sin embargo, las preguntas formuladas en el acto de habla son las que orientan la entrevista y el contenido de la respuesta en todo momento, aparte de marcar el ritmo. Por lo tanto, la selección de preguntas, el tipo y la cantidad son una estrategia que el periodista adopta para mostrar y dar a conocer aquello que el medio al que pertenece desea. De esta manera, compararemos el tipo de preguntas y el estilo de los dos periodistas totalmente diferentes, teniendo en cuenta que trabajan para medios de comunicación distintos, son de género diferente y su ideología y la del medio que representan no son del todo coincidentes. Como podemos ver en los resultados, el tipo de preguntas formuladas viene determinada por la ideología del medio al que representan, además de haber diferencias significativas de habla entre los dos periodistas. Asimismo, también podemos ver la proximidad y la distancia que muestra cada periodista con las dos entrevistadas, ideológicamente contrarias.

Over the past few years, journalistic interviews, both radio and television, have become an essential mean during election campaign, to the extent that they take part in the construction of people’s opinion and influence their vote. The interviews, conducted by a journalist who adopts the figure of an interviewer with a series of previously agreed questions, and an interviewee who is the receiver of these questions, they both transmit to the viewer the most relevant information and current content. However, the questions asked in the speech act are what guide the interview and the content of the answers during the whole interview, besides setting the pace. Therefore, the selection of questions, the type and the quantity are a strategy that the journalist adopts to show and state what the media he or she belongs to desires. In this way, we will compare the type of questions and the style of both journalists, taking into account that they work in a different media, are from different gender and their ideology and their media’s ideology are not coinciding at all. As we can see in the results, the type of questions is determined by the ideology of the media they represent, as well as having significant differences in speech between the two of them. Likewise, we can also see the proximity and the distance shown by each journalist towards the two interviewees, who are ideologically opposed.