La neologia als programes electorals del 21D: tendències i orientacions

Abstract

Les llengües s’actualitzen contínuament, s’enriqueixen i adquireixen paraules noves, formalment o semànticament. Aquestes unitats lèxiques noves s’anomenen neologismes. La reació lèxica que experimenten les llengües està relacionada amb la realitat social i les circumstàncies polítiques del moment, entre altres factors. En aquest treball analitzo els neologismes presents als programes electorals en català per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 dels partits polítics següents: Candidatura d’Unitat Popular, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú Podem, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular i Ciutadans. Concretament he comprovat si la transcendència dels esdeveniments polítics ocorreguts a Catalunya prèviament a les eleccions del 21D i la creativitat del llenguatge polític han influït en l’aparició de nous termes i significats que encara no estan documentats als diccionaris de referència. El corpus d’anàlisi conté 813 neologismes formals, semàntics, i manlleus, extrets dels sets programes electorals. En primer lloc, els resultats han evidenciat que el procés sobiranista del poble català ha contribuït a la renovació lèxica de la llengua catalana; en segon lloc, d’entre els processos de formació de paraules emprats pels diversos partits polítics, destaquen la prefixació, la sintagmació i la sufixació; i, finalment, l’estudi deixa clar que el fenomen de la innovació lèxica no és un indicador a l’hora de determinar ni l’orientació ideològica, ni el posicionament de les organitzacions vers el procés d’independència de Catalunya.

Las lenguas se actualizan continuamente, se enriquecen y adquieren palabras nuevas, formalmente o semánticamente. Estas nuevas unidades léxicas se denominan neologismos. La creación léxica que experimentan las lenguas está relacionada con la realidad social y las circunstancias políticas del momento, entre otros factores. En este trabajo analizo los neologismos presentes en los programas electorales en catalán para las elecciones al Parlamento de Cataluña del 21 de diciembre de 2017 de los partidos políticos siguientes: Candidatura d’Unitat Popular, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú Podem, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular y Ciutadans. Concretamente he analizado si la transcendencia de los eventos políticos ocurridos en Catalunya previamente a las elecciones del 21D y la creatividad del lenguaje político han influido en la aparición de nuevos términos y significados que todavía no están documentados en los diccionarios de referencia. El corpus de análisis contiene 813 neologismos formales, semánticos y préstamos, extraídos de los siete programas electorales. En primer lugar, los resultados han evidenciado que el proceso soberanista del pueblo catalán ha contribuido a la renovación léxica de la lengua catalana; en segundo lugar, de entre los procesos de formación de palabras usados por los distintos partidos políticos, destacan la prefijación, la sintagmación y la sufijación; y, finalmente, el estudio deja claro que el fenómeno de la innovación léxica no es un indicador que permita determinar ni la orientación ideológica, ni el posicionamiento de las organizaciones en relación al proceso de independencia de Catalunya.

Languages are constantly updating: they acquire new words over time, formally or semantically. These new lexical units are known as neologisms. Lexical innovation is related to the social reality and the political circumstances of the moment, among other factors. This paper aims to analyse the main role of neologisms in the party platforms for the Catalan parliamentary elections held on 21 December 2017. I have focused the research on the analysis of the political platforms of these parties: Candidatura d’Unitat Popular, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú Podem, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular, and Ciutadans. More specifically, I have studied whether the significance of the political events occurred in Catalunya before the elections of 21 December, as well as the creativity in the political language, have contributed to the use of new terms and meanings that are still not documented in the dictionaries. The final corpus consists of 813 neologisms, formal, semantic, and loanwords, extracted from the seven political party platforms. The results show that the sovereignty process in Catalonia has contributed to the lexical renovation of the Catalan language; the mechanisms of word-formation of prefixing, sintagmation, and suffixing are the most numerous in the analysed party platforms; and, lastly, the present study shows that the phenomenon of lexical innovation cannot indicate neither the ideological orientation nor the attitude of the political parties towards the independence process in Catalunya.