Behold... the Head of State’s Spouse! A comparative study of the political rise of the First Lady in Poland, France and Spain

Abstract

Profound changes in media and political communication contributed to granting private life greater importance in political reporting. Not only did media shift their attention from parties to politicians, they also took an interest in the politicians’ entourage. The first lady, as the wife of the supposedly most powerful man in the country, became an object of public attention. Her ability to comply with social demands became of capital importance for the good image of her husband. Over the course of the last century, and despite an ambiguous media towards her political empowerment, the first lady has managed to emancipate herself as a new actor on the public stage. This article studies the way in which the media became a key player in the creation, empowerment and definition of modern first ladyship in selected democratic countries: Poland, France and Spain. It does this through a mixed-methods approach: qualitative and quantitative content analysis of the press and extensive documentary research in the fields of political science, media and gender studies, political communication and first ladyship studies. The research finds that the press normalizes the presence of first ladies on the public stage and shapes public expectations toward spouses of heads of state.Los profundos cambios experimentados por los medios de comunicación y la comunicación política han contribuido a conceder a la vida privada una importancia mayor en la cobertura política. Los medios han cambiado el foco desde los partidos hacia los políticos y sus familias. Así, la primera dama, en tanto que esposa del que se supone el hombre más poderoso del país, se ha convertido en un objeto de escrutinio público. Su habilidad para dar respuesta a las demandas sociales se erige en un elemento de importancia capital para la buena imagen de su marido. A lo largo del siglo pasado, y a pesar de una cobertura mediática ambigua, la primera dama ha logrado emanciparse y erigirse en un nuevo actor en la escena pública. El presente artículo estudia cómo se han convertido los medios de comunicación en un actor clave en la creación, empoderamiento y definición de la figura moderna de la primera dama en una selección de países democráticos: Polonia, Francia y España. La aproximación metodológica es de carácter mixto: el análisis de contenido cualitativo y cuantitativo de la prensa y una investigación documental extensiva en los campos de la ciencia política, el periodismo, los estudios de género, la comunicación política y los estudios sobre la institución de la primera dama. La investigación concluye que la prensa normaliza la presencia de las primeras damas en la esfera pública e influencia las expectativas que tiene el público respecto a las esposas de los jefes de Estado.Els profunds canvis experimentats pels mitjans de comunicació i la comunicació política han contribuït a concedir a la vida privada una importància més gran en la cobertura política. Els mitjans han canviat el focus des dels partits cap als polítics i les seves famílies. Així, la primera dama, com a muller del que se suposa que és l’home més poderós del país, s’ha convertit en un objecte d’escrutini públic. La seva habilitat per a donar resposta a les demandes socials s’erigeix en un element d’importància cabdal per a la bona imatge del seu marit. Al llarg del segle passat, i malgrat una cobertura mediàtica ambigua, la primera dama ha aconseguit emancipar-se i erigir-se en un nou actor en l’escena pública. Aquest article estudia com els mitjans de comunicació s’han convertit en un actor clau en la creació, apoderament i definició de la figura moderna de la primera dama en una selecció de països democràtics: Polònia, França i Espanya. L’aproximació metodològica és de caràcter mixt: l’anàlisi de contingut qualitatiu i quantitatiu de la premsa i una recerca documental extensiva en els camps de la ciència política, el periodisme, els estudis de gènere, la comunicació política i els estudis sobre la institució de la primera dama. La recerca conclou que la premsa normalitza la presència de les primeres dames en l’esfera pública i influeix sobre les expectatives que té el públic respecte a les mullers dels caps d’estat.