Les estructures de poder organitzades presenten un seguit de particularitats estructurals que dificulten l’enjudiciament dels delictes comesos en el seu marc. Bona part d’aquests problemes tenen el seu origen en la manca de relació entre els càrrecs més elevats i els receptors de les ordres delictives. Aquesta desconnexió, així com la freqüent inexistència de proves que permetin desvirtuar-la, tenen com a conseqüència que les figures d’imputació tradicionals resultin inidònies per resoldre aquests supòsits. En el present treball s’exposarà la teoria desenvolupada per Claus Roxin per a la resolució d’aquests supòsits: l’autoria mediata en el marc dels aparells organitzats de poder. També es parlarà de les diverses solucions per les quals han optat la doctrina i la jurisprudència i es farà una breu aproximació als grups de casos per als quals aquestes resulten més encertades.
