UPF Digital Repository

Guides

Recent Submissions

No Thumbnail Available

Discurs científic divulgatiu en llengua de signes catalana (LSC): preparació i anàlisi de la interpretació Glossari terminològic català-llengua de signes catalana (LSC): elaboració i anàlisi de la creació terminològica

La interpretació de textos científics divulgatius a la llengua de signes catalana (LSC) és una necessitat per garantir la igualtat d’accés al coneixement, però malgrat els esforços per normalitzar la terminologia, els intèrprets encara es troben molts buits lèxics que han d’omplir al moment. Aquest treball documenta el procés de preparació d’una interpretació de caràcter especialitzat, però divulgatiu, tenint en compte les particularitats d’aquest gènere discursiu i parant especial atenció a la caracterització de la situació d’interpretació. Es tracta de la interpretació d’una conferència sobre el canvi climàtic i la transició energètica que, a més, presenta uns trets dialectals, un to col·loquial i un ús freqüent de metàfores i exemples didàctics. Per això, aquest treball analitza i argumenta les solucions als problemes de traducció identificats i com contribueixen a mantenir les característiques textuals d’un discurs divulgatiu. En particular s’analitzen les tècniques d’interpretació, el trasllat de les metàfores, el registre i el to, l’ús de l’espai i els mecanismes de cohesió i coherència. A més, una de les característiques principals d’aquest gènere és la terminologia. Altres treballs previs sobre creació terminològica en LSC no parteixen del punt de vista aplicat de la interpretació, raó per la qual aquest s’ocupa de documentar el procés de creació d’un glossari bilingüe català-llengua de signes catalana utilitzant com punt de partida el discurs escollit en català. Els equivalents s’extreuen d’una selecció de vídeos i obres lexicogràfiques en LSC, que constitueixen el corpus de buidatge. A partir dels processos de creació lèxica observats i de les tècniques habituals d’interpretació, aquest treball proposa signes per als termes per als quals no s’han trobat solucions existents en LSC. Finalment, conclou que els mecanismes de creació terminològica més freqüents són la composició i la terminologització (l’especialització del significat). Més enllà de la terminologia, la transmissió del missatge s’aconsegueix gràcies, sobretot, a tècniques com la transposició i la modulació, l’adaptació de les metàfores i l’ús de l’espai per estructurar el discurs.

(2025) Bonet Vieiro, Montserrat