Repositori Digital de la UPF
Carregant...
El sector del turisme a Espanya ha experimentat molts canvis des del segle XX, especialment arran de la consolidació de l’anglès com a llengua franca, cosa que ha provocat un canvi en la percepció de les llengües en l’hostaleria de luxe. En aquest context, el primer àmbit d’estudi d’aquest treball es proposa estudiar l’ús de les llengües pròpies d’una empresa: l’hotel El Palace Barcelona. En particular, es vol analitzar el model de llengua de l’entitat, així com avaluar-ne l'ús efectiu, la influència i la predominança de les llengües pròpies, tant el castellà com el català. Per una altra banda, el segon àmbit d'estudi té l’objectiu de detectar les deficiències lingüístiques que s’hi han observat per tal d’elaborar una guia d’estil que s’adequa a les necessitats particulars de l’hotel per poder millorar-ne la qualitat lingüística.
Per assolir aquests objectius es contextualitza i es presenta quina és la situació actual de les llengües al sector del turisme. Així, també s’aborda la importància de la correcció i la coherència en la comunicació corporativa, i, especialment, la incidència i les conseqüències que pot generar en la identitat corporativa. Metodològicament, s’ha constituït un corpus d’anàlisi dels materials de la pàgina web i de les fonts escrites amb més de mil entrades, tenint en consideració criteris d’ortografia, morfosintaxi, lèxic, convencions i altres criteris de traducció que han servit per veure com són les llengües pròpies de l’hotel i les necessitats específiques que se’n deriven. El corpus, a més, ha estat el punt de partida per a l’elaboració de la guia d’estil, que pretén superar les incoherències i incorreccions detectades, però també ajudar a millorar la qualitat lingüística en general, tant per al català com per al castellà, sempre tenint en compte el context en el qual s’emmarca l’hotel. Com a conclusions es
mostra que el model de llengua de l’hotel s’alinea amb els seus valors, amb un to solemne i formal, que combina la tradició amb la innovació. També s’ha detectat que el castellà és la llengua vehicular de l’organització i influeix en gran manera sobre el català. D’altra banda, el recurs que es proporciona es dirigeix a l’equip de comunicació de l’entitat i encoratja l’autogestió per tal de millorar la comunicació corporativa, a expenses de la veritable necessitat d’un professional de la llengua. La proposta de guia d’estil representa, així, una aportació innovadora en l’àmbit de la lingüística aplicada a la comunicació turística.
(2025)