Després de la Revolució Francesa i, sobretot, el període del Terror (1793-1794), sorgeix a França l’anomenada Littérature Frenétique, que cerca d’estimular els lector a través d’històries i figures grotesques. Tot i això, aquest gènere no serà acceptat per l’acadèmia, titllant-lo de “germà violent” del Romanticisme. La sang, els monstres i les morts seran part d’una literatura de mala qualitat per a molts intel·lectuals. Ara bé, amb Smarra, ou les démons de la nuit, Charles Nodier vol crear una literatura fantàstica de culte que integri els elements rebutjats. Un d’aquests serà la guillotina, monstre de ferro de la revolució que hauria creat un trauma generacional del qual en seran fills. L’objectiu d’aquest estudi és investigar com la guillotina es converteix en un element del grotesc literari postrevolucionari, formant part d’aquesta nova literatura frenètica. Aquesta investigació es respon a través d’un estudi sobre el sorgiment i sentit de la guillotina en la Revolució i la relació de Charles Nodier amb l’instrument. Seguidament, es realitza un estudi del grotesc, des de els seus orígens fins el Romanticisme, per passar a analitzar els trets principals de la littérature frenétique, la qual és batejada per Nodier mateix. Finalment, l’estudi se centra en una anàlisi de Smarra, ou les démons de la nuit, conte publicat per primer cop l’any 1821 i que engloba tots els elements investigats en el present estudi.
